Filosofia Grega Antiga: Heràclit, Parmènides, Sofistes, Sòcrates i Plató

Heràclit d'Efes: El Canvi Constant

Heràclit d'Efes creu que tot està en un canvi continu, tot flueix, no hi ha res fix. És un dels primers filòsofs de la natura i diu que qualsevol principi de la natura és material. Diu que totes les coses són com un gran foc. Estableix quatre connexions entre elements contraris:

• Les mateixes coses poden causar respostes contràries en els diferents éssers vius.
• Aspectes diferents de la mateixa cosa poden justificar descripcions oposades.
• Les coses bones i agradables són possibles perquè les reconeixem gràcies als seus contraris.
• Hi ha oposats que formen un tot enllaçat, com l'oposició entre diürn i nocturn.

Parmènides d'Elea: La Raó i la Immutabilitat

Parmènides d'Elea pensa que la raó és l'única que pot explicar la realitat i menyspreava qualsevol informació que venia dels sentits. Estableix dos conceptes:

• La negació del canvi. Diu que l'ésser és, era i serà; és a dir, que sempre és. El no-ésser no existeix.
• Nega la possibilitat del moviment, per fer-ho incorpora la idea d'espai buit, és a dir, allà on no hi ha res, per tant, no-ésser. La immobilitat la justifica amb la inexistència de l'espai buit.

Els Sofistes: Educació i Retòrica

Els Sofistes, 'aquell que sap', inicien un nou model filosòfic on els interessa principalment l'educació de l'home i com l'home s'organitza dins la societat. Els sofistes educaven a canvi d'un preu, impartien tota mena de disciplines. Preparaven els seus alumnes per tenir habilitats retòriques i poder assolir la màxima excel·lència (areté).

Protàgores: Relativisme i Veritat

Protàgores és relativista, és a dir, que no existeix una única veritat, sinó que cadascú té la seva veritat pròpia. La veritat objectiva no existeix, per tant, les veritats poden conduir a l'error.

Gòrgies: Escepticisme i Incomunicabilitat

Gòrgies diu que no podem estar segurs de res o de gairebé res. És oposat a la teoria de Parmènides.

• Si alguna cosa existeix, no la podríem arribar a conèixer, perquè la veritat objectiva no existeix.
• Si l'arribéssim a conèixer, no la podríem comunicar, perquè és impossible traduir tot el que captem pels sentits al llenguatge verbal.

Sòcrates: La Recerca de la Veritat Absoluta

Sòcrates busca una veritat absoluta que permeti organitzar tot el coneixement. Creu en unes lleis que es poden descobrir i la persona ignorant serà qui iniciï aquest camí cap al coneixement. Comparteix amb els sofistes la preocupació per l'educació i l'assoliment de l'areté. Creu que l'areté depèn del coneixement i sense coneixement no es pot ensenyar res.

Maièutica Socràtica: Donar a Llum el Coneixement

La maièutica significa 'donar a llum', consisteix a buscar per un mateix la veritat amagada a l'interior i fer néixer les idees adormides. Consisteix a donar-li els sabers que ja té.

L'Ètica Socràtica: Virtut i Raó

L'areté es basa en valors intel·lectuals i morals seguits per la consciència. La raó ens permet accedir a la veritat, per tant, aquell que raona és bo. Per tant, per tenir una bona conducta moral, hem de definir els conceptes morals.

Plató: Filosofia i Teoria de les Idees

La Teoria de les Idees de Plató

Plató afirma que existeixen unes idees al món intel·ligible. Entre el món de les idees i el món de les coses hi ha una relació. Les idees són el fonament dels valors ètics i dels conceptes estètics de la ment. Qualsevol idea serà el model que cada cosa particular imita.

El Mite del Demiürg de Plató

El Demiürg (suprem artesà), viu contemplant les idees i, degut a la seva generositat i bondat, intentarà crear un món ideal; la matèria (era una massa caòtica i amb tendència al canvi); l'espai (és on poc a poc va introduint tota l'estructura del món, tots els arquetips i posa ordre i harmonia en el caos). El món sensible és una còpia imperfecta del món de les idees. Aquest món és ordre o cosmos, ja que està ordenat segons una harmonia matemàtica. Totes les coses d'aquest món busquen el seu ple desenvolupament, la seva pròpia perfecció o el seu propi bé.

La Teoria del Coneixement Platònica

El Mite de la Caverna

El Mite de la Caverna explica de forma al·legòrica el camí a seguir:

• Tots els éssers humans estan encadenats a allò que els hi diuen els seus sentits i estan també encadenats a un moment del món i de la història i només veuen el que els hi és permès.
• Per Plató, el saber serà camí i progrés. El desig de la persona que ha vist el que hi ha fora, té la necessitat de tornar a explicar tot el que ha vist.

Hi ha una diferència important entre els savis i els ignorants. La importància que donen a l'educació, aquesta educació s'hauria d'iniciar amb la infantesa i la joventut. Les matèries que s'han d'estudiar són:

• La gimnàstica i música
• La guerra
• L'aritmètica
• Geometria
• Astronomia
• Harmonia
• Coneixement discursiu o ciència

La ciència suprema és la dialèctica, on només arribaran els millors estudiants.

L'Educació Ideal segons Plató

Plató proposa educar a les classes superiors aplicant estrictes mesures supervisades per l'estat. S'hauran de controlar les lectures i els cants. La gimnàstica i la música serien obligatòries per a tothom. Els millors seran escollits per estudiar Matemàtiques i Astronomia; els millors de tots estudiaran Dialèctica.

Les Degeneracions de l'Estat Platònic

Plató proposa un estat aristocràtic, aquest estat pot patir una sèrie de degeneracions:

• Timocràcia: Governen els militars i l'estat no prospera degut a l'ambició dels militars.
• Oligarquia: Governaran els poderosos i l'estat tampoc progressa perquè només pensen en enriquir-se.
• Democràcia: Governa el poble, però s'igualen els ignorants amb els savis i això fa que l'estat no prosperi.
• Tirania: Pitjor degeneració de totes, aquí governa un líder ambiciós que acabarà corrompent i atemorint a la població.