Plató: Teoria del Coneixement, Idees i Política

La Filosofia de Plató: Coneixement, Idees i Política

La Teoria del Coneixement (TC) o gnoseologia segons Plató consta de dos nivells: l'opinió (doxa) i la saviesa, el vertader coneixement (episteme). Per a explicar aquesta teoria, hem d'explicar les altres teories que desenvolupa Plató.

Context Filosòfic de Plató

Plató és un dels filòsofs més importants del pensament occidental. Presenta la seva filosofia en forma de diàleg. Viu a Atenes a finals del segle V aC, on la ciutat perdia l'hegemonia política a Grècia, fet que marca les seves idees. A causa de la mort del seu amic i mestre Sòcrates, no està a favor de la democràcia, sinó que creu que ha de governar el filòsof d'una manera justa.

Representa un canvi respecte de la filosofia anterior. Abans d'ell trobem els filòsofs presocràtics, dels quals destaquem Parmènides i Heràclit. Sobre Parmènides cal destacar la seva frase: "El ser és i el no ser no és." Heràclit és el filòsof del canvi; per a ell, la realitat és sensible i el seu element és el foc.

Destaquem també els sofistes, amb la seva tesi del relativisme moral i l'universalisme moral, objecte de crítica per part de Plató i Sòcrates. Per últim, trobem Sòcrates, que utilitza la maièutica socràtica com a forma d'ensenyament i la seva tesi d'intel·lectualisme ètic, que es basa en la idea que la ignorància és vici i el saber és virtut, i que qui sap coneix el bé.

La Teoria del Coneixement (TC) de Plató

El coneixement és estable i etern. Per a Plató, només mitjançant la raó podrem arribar a l'objecte de gran coneixement, menyspreant la percepció sensible. Aquesta teoria apareix exposada al símil de la línia, on explica diferents estats del subjecte segons quin objecte trobi real. Aquesta tesi s'anomena objectivisme platònic, on Plató divideix el coneixement en dos estats del subjecte: doxa (opinió) i episteme (ciència).

Nivells del Coneixement

• Doxa (Opinió): És el nivell més baix, el nivell sensible. Es divideix en dos subnivells:
  • Eikasia (Imaginació): Coneixement d'ombres i imatges dels objectes físics.
  • Pistis (Creença): Coneixement dels objectes físics mateixos.
• Episteme (Ciència o Coneixement Vertader): És el nivell intel·ligible, el coneixement de les Idees. Es divideix en dos subnivells:
  • Dianoia (Enteniment Discursiu): Coneixement dels objectes matemàtics. L'enteniment va des d'una hipòtesi a una conclusió.
  • Noesis (Intel·ligència Pura): Coneixement de les Idees i el Primer Principi (la Idea de Bé). L'enteniment va des d'una hipòtesi a un primer principi no hipotètic.

Plató considera que els objectes matemàtics són immutables com les Idees, però plurals com els objectes sensibles. La matemàtica es diferencia de la filosofia perquè parteix d'axiomes i de vegades es recolza en elements sensibles per explicar-se, mentre que la filosofia no.

La Teoria de les Idees (TI) o Ontologia

Per a explicar què és l'autènticament real i què és l'aparent, Plató ens presenta la Teoria de les Idees (TI) o ontologia. El vertader coneixement per a Plató és el coneixement de les Idees.

Característiques de les Idees

Plató enumera les característiques de les Idees:

• Són entitats estables, objectes de la intel·ligència i no dels sentits.
• Són entitats objectives, no depenen del subjecte.
• Són transcendents, és a dir, estan a banda del món sensible. Aquesta "banda de" és la manera de parlar que utilitza Plató per a explicar la gran diferència entre els objectes sensibles i les Idees.

A partir d'aquesta teoria de la transcendència s'han formulat una sèrie de crítiques, la més important la d'Aristòtil, que diu que Plató duplica el món real sense necessitat.

Relació entre el Món Sensible i el Món de les Idees

Segons Plató, hi ha una relació entre el món sensible i el de les Idees, que anomena presència quan es vista des del món de les Idees, i participació des del món sensible.

Arriba a la conclusió que cap Idea pot identificar-se amb una altra, però hi ha Idees que poden predicar-se de totes les altres, com ser entitat i diferència. La ciència que descobreix les Idees i la seva relació s'anomena Dialèctica o Filosofia, que consisteix en el descobriment de l'organització sistemàtica de les Idees.

La Idea de Bé

La Idea de Bé està explicada al Mite de la Cova i comparada a La República amb el sol. Les seves funcions són:

• Funció ontològica: Com més perfecta, més real serà una cosa. Per això, la Idea de Bé representa la màxima realitat. A més, és la causa del ser, de la perfecció i de l'existència de les altres Idees.
• Funció gnoseològica: La Idea de Bé és, a més, la causa de la intel·ligibilitat de les restants Idees, allò que permet que puguin ser conegudes per l'ànima humana.
• Funció ètica i política: Només qui hagi conegut la Idea de Bé sabrà en què consisteix el vertader bé humà, allò que anomenem felicitat i virtut, i podrà distingir el bo del dolent. A més, en relació a la política, el bon governant ha d'haver contemplat el bé en si per tenir una clara visió del bé de l'Estat, i governar per a aconseguir-ho.

La Teoria Política (TP) de Plató

El principal objectiu de Plató és la Teoria Política (TP), amb la qual pretenia un Estat ideal i just, governat per persones justes. D'aquí la seva teoria del filòsof governant, defensada per l'Intel·lectualisme Ètic, que es basa en la idea que el saber és virtut i la ignorància és vici. Només qui coneix, coneix el bé, i per això el filòsof, amb el màxim coneixement, havia de governar, ja que ho faria d'una manera justa en diferenciar el bé del que està malament, i així finalment hi hauria un Estat ideal.

Per a aconseguir-ho, és fonamental l'educació. Aquest procés d'aprenentatge és molt costós. Trobem la Dialèctica ascendent, que és el procés d'aprenentatge que porta al coneixement de les Idees. Una vegada adquirit aquest coneixement, trobem la Dialèctica descendent, que és tornar a la ciutat per a governar, ja que era el principal objectiu de Plató amb aquest procés educatiu.

Plató fa una crítica als sofistes, ja que per a ells les persones no tenen cap tipus de coneixement innat, mentre que per a Plató el subjecte ja té una capacitat d'aprenentatge.

Conclusió

Queda clara la importància de la TC i la TI en la filosofia platònica. En primer lloc, la teoria que ens diu quin és el vertader coneixement (TC) i, en segon lloc, la teoria que ens permet distingir la veritat de l'error (TI) condueixen al principal objectiu per a Plató: la política (TP).

Relació amb Parmènides

Parmènides d'Elea fou un filòsof itàlic que va viure entre els segles VI i V aC i que influí bastant en la filosofia de Plató. Plató acceptarà d'ell l'oposició entre el saber enganyós que ens ofereixen els sentits i el coneixement vertader que ens ofereix la raó, entre aparença sensible i realitat autèntica. Així, la distinció de Parmènides entre la via de l'opinió i la via de la veritat pot ser considerada com un antecedent de la posterior distinció platònica entre opinió i coneixement científic.

A més, les Idees platòniques tenen característiques semblants al Ser de Parmènides: són també ingènites i immortals, eternes i immutables. Finalment, Plató pren de Parmènides la convicció que la veritat és quelcom únic, universal, absolut i permanent, i no subjectiu o relatiu com pretenien els sofistes.