Teoria Crítica de l'Escola de Frankfurt: Raó Instrumental i Alienació

La Teoria Tradicional segons l'Escola de Frankfurt

Primer de tot, cal saber que l’Escola Filosòfica de Frankfurt és una escola d’orientació neomarxista que es va fundar a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Se'ls considera hereus de Marx, Hegel i Freud, ja que tenen la preocupació d'alliberar l’home del capitalisme. En els seus escrits, apareixen referències sobre la relació existent entre la teoria i la praxi.

La teoria sense la praxi és buida; la praxi sense la teoria és cega.

Els membres replantegen la relació entre marxisme, teoria i acció. Un dels pensadors, Horkheimer, s’apropa a Marx amb els seus escrits (els Manuscrits econòmico-filosòfics). L’objectiu de l’escola és l’alliberament de l’home i que les teories vagin més enllà d’una simple ideologia. Els autors passen de criticar el valor de la praxi per la praxi, entesa com una revolució per canviar la realitat.

La Teoria Crítica proposada per l'Escola de Frankfurt

Primer, cal dir que els filòsofs de l’Escola de Frankfurt donen importància a la teoria com a font de canvi social. No s’especifica exactament a quina teoria es refereixen. La gran majoria de les seves teories no es basen en configuracions tancades, com a totalitats, ni tampoc en propostes positives. Els filòsofs prefereixen el plantejament obert, ja que tot sistema tancat exclou possibilitats d’interpretació i d’anàlisi. Com que la teoria conté elements de la realitat present que han de ser eliminats, no trobarem propostes de canvis concrets.

La seva proposta és *negativa* perquè critica la situació de repressió i explotació que pateix l’home a la societat. Els principals autors i les seves crítiques són:

• Horkheimer i Adorno: Crítica de la raó instrumental.
• Marcuse: Crítica de la repressió de la cultura occidental.
• Habermas: Proposta d'una teoria que busca l’alliberament de l’home utilitzant la raó.

Crítica de l'Ideal Racional de la Il·lustració

Aquest apartat serveix de transició cap a l'anàlisi de les causes de l'alienació.

Alienació i Explotació: La Crítica de Horkheimer a Marx

Amb l’obra redactada per Adorno i Horkheimer, consideren que l’alienació actual ha tingut una sèrie de conseqüències:

1. Racionalitat homicida dels camps de concentració nazis.
2. El poder terrorista de Stalin.
3. Manipulació de l’individu a la societat de masses.

Després d’analitzar aquestes barbaritats històriques, els dos filòsofs es pregunten com l’home ha arribat a aquests extrems. Els autors busquen la simptomatologia i l’etiologia. Els pensadors afirmen que la lògica de domini és l’arrel de l’alienació contemporània. Comparant les idees de Marx sobre els mals humans, Horkheimer i Adorno diuen que l’arrel és l’actitud de domini i d’apropiació que crea la propietat privada.

El terme il·luminisme es pot utilitzar en sentit ampli, no reduït al típic de "llum de la raó", sinó en la línia del pensament burgès que és clara en Bacon i Descartes. La lògica de l’il·luminisme és la història de la humanitat: una lògica de la dominació.

Domini de la Naturalesa i Pèrdua de Llibertat

En l’època de la Il·lustració, el que es volia superar era el mite. Com que la manera d’aconseguir-ho és fagocitant o eliminant l’altre, es podria perdre l’harmonia entre l’home i la naturalesa i entre l’home i els seus semblants. Quan l’home busca el domini de la naturalesa, per aconseguir-ho es converteix en un instrument d’aquest domini, sacrificant-se a si mateix, la seva llibertat i els seus impulsos naturals de recerca de plaer, substituint-los per treball i esforç.

L’esclau i el senyor renuncien als seus instints. Els burgesos són capaços de negar-se la felicitat tot i que amb el seu poder la podrien aconseguir.

Raó Subjectiva (Instrumental) vs. Raó Objectiva

Horkheimer distingeix entre una raó objectiva i una subjectiva en la seva obra L’Eclipsi de la Raó.

• La Raó Objectiva busca una guia per aconseguir fins últims.
• La Raó Subjectiva no valora els fins, sinó que examina l’eficàcia dels mitjans.

Més ben dit, es parla de racionalitat formal o instrumental, que només valora la coherència interna de determinats procediments i la funcionalitat de determinats mitjans en relació a unes finalitats que no es qüestionen. La raó es converteix en un mitjà del domini de l’home i la naturalesa. Això ens portaria a la mateixa situació on no es podria discutir i on els capitalistes o els buròcrates de la URSS ostenten el poder.

Basant-se en altres filòsofs com Descartes o Bacon, el kantisme, el pragmatisme i el positivisme, també troba una sèrie d’exemples amb totes les seves teories.