Aristòtil vs. Plató: Substància, Hilemorfisme i el Tercer Home

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB

Aristòtil: Crítica a la Teoria de les Idees de Plató

Hi ha diferents crítiques a la Teoria de les Idees, però sens dubte la més important és la crítica a la teoria de la participació. Però, per què? Plató no va explicar adequadament la raó per la qual les coses *imiten* les Idees i va haver de recórrer a una narració mítica. Segons Plató, existeix una mena de déu anomenat el *Demiürg*, que modela la matèria caòtica a partir de les Idees intel·ligibles.

L'Argument del Tercer Home

Aquesta explicació no convenç Aristòtil, que fa una crítica demolidora a la teoria de la participació coneguda amb el nom d'Argument del Tercer Home.

Suposem que Plató té raó i existeixen dos tipus d'ens: els sensibles i els intel·ligibles. Segons Plató, les coses de la mateixa espècie o gènere participen de la mateixa Idea, i això les fa ser el que són. Per exemple, dos homes són homes perquè participen de la Idea d'Home.

Això vol dir que aquests dos homes tenen alguna cosa en comú amb la Idea d’Home. Però per comprovar que efectivament un home sensible i la Idea d'Home tenen coses en comú, necessitem un altre model amb el qual contrastar la seva semblança, que Aristòtil anomena el Tercer Home.

A la seva vegada, si aquest Tercer Home té alguna cosa en comú amb els anteriors, necessita un altre model amb el qual contrastar-los. I així successivament. Al final, no s'acaba d'explicar la participació, perquè necessitem un nombre infinit de models.

El problema de l'ontologia platònica és precisament el de dividir la realitat en dos tipus d’ens entre els quals s'estableix una relació de participació o imitació. Per aclarir aquesta participació o imitació necessitem infinits models, cosa que és del tot impossible. Aristòtil conclou que, en multiplicar la realitat, Plató multiplica els problemes.

Per això, Aristòtil considera que les essències no estan separades de les coses, sinó *en* elles mateixes. L'únic àmbit existent està constituït pels ens sensibles.

La Substància i l'Accident en Aristòtil

Plató s'havia vist obligat a postular l'existència d'un món suprasensible per explicar què són realment les coses, un recurs que Aristòtil no accepta. Per tant, Aristòtil ha d'abordar el problema sobre l'essència de les coses des d'una altra perspectiva.

L'Ésser es diu de moltes maneres

Si ho recordem, segons Aristòtil, «l'ésser es diu de moltes maneres». Per exemple, l'ésser es diu com a acte o com a potència. Però la principal forma d’ésser és la substància.

El concepte de substància està lligat al d’accident. Mentre que la substància és allò que existeix per si mateix, els accidents no existeixen per si mateixos, sinó tan sols en altres.

A l’oració «La taula és petita i verda» podem distingir:

  • Substància: La taula (existeix per si mateixa).
  • Accidents: La petitesa i el verdor (només existeixen en la taula).

La grandària o el color necessiten d’una substància en la qual existir; per això són accidents.

L'Hilemorfisme: Matèria i Forma

Ara podem veure per què la substància és la forma principal d’ésser. Les altres formes d’ésser (ja sigui l'ésser en acte, l'ésser en potència o els accidents) pressuposen sempre l'existència d'alguna substància. Per aquest motiu, la substància és la forma principal d’ésser: sense substància no hi ha cap altre ésser.

Però, què fa que una substància sigui classificada com a llapis i no com a cadira? Encara no hem resolt el problema de l’essència de les coses.

Per respondre aquesta pregunta, Plató diria que aquesta substància té la seva essència en una Idea diferent d'ella. Per tant, per explicar què són les substàncies, Plató ha de postular l’existència d’altres entitats més pures i perfectes que només existeixen en el Món Intel·ligible. No obstant això, Aristòtil no accepta aquesta divisió de la realitat pels motius ja esmentats.

Per això, Aristòtil postula l'hilemorfisme, segons el qual la substància és un compost de matèria i forma:

  • Matèria: És allò de què està feta una cosa.
  • Forma: És la manera com aquesta matèria s’estructura (l'essència).