Tema i rema català

El text i les seves propietats:

Text: Unitat Comunicativa plena que respon a una intenció o propòsit determinat, incorpora Elements lingüístics i extralingüístics relacionats amb una situació concreta i Té, a més una estructura interna. Les propietats textuals: -Adequació: El text s’ha adaptat a la situació comunicativa. –Coherència: el text ha D’incorporar la informació pertinent sobre el tema de que es tracta i de manera Organitzada.  –Cohesió: el text ha de Constituir una unitat, ha de vertebrar diferents parts i establir lligams Entre  oracions i paraules. –Competència Lingüística: no fer faltes d’ortografia, morfologia adequada.

Adequació: Cal tenir en compte: -Destinatari (adoptar Les fórmules de tractament adequades). –Situació (context comunicatiu concret). –Tema (utilitzar recursos lingüístics diferents perquè la comunicació sigui més Eficaç). –Canal oral/escrit (tria lingüística segons la situació).

Coherència: Assegura la unitat de sentit del text. · Selecció de la informació: tria informativa de factors situacionals.· Organització de la informació: dos tipus d’informació: -Tema: informació coneguda, allò de què es parla, punt de partida de La idea. –Rema: informació nova, allò Que es diu del tema, aportació d’informació al tema. Progressió temàtica: -Progressió lineal: el tema reprèn la Informació aportada pel rema precedent. –Progressió de tema constant: els Diferents remes reprenen i completen el tema. –Progressió del tema derivat: Gran tema del qual es van degradant aspectes parcials. ·Estructuració del text: -Estructura inductiva: exposició d’allò particular a partir del qual s’arriba a La idea principal (tesi), Tesi al final de tot. –Estructura deductiva: Exposició de la idea principal(tesi) al començament del text, de la qual es Descriuen les causes, exemples o conseqüències. –Estructura circular: testi al Començament i al final del text. –Estructura successiva: exposició dels fets Seguint l’ordre cronològic.Cohesió:  Establir lligams entre oracions i paraules.

·Relacions referencials

: -Connexió Lèxica i semàntica: substitució d’una paraula per un altre. –Connexió gramatical: -Dixi (espai, Temps, persona), -Anàfora (represa d’un element aparegut abans, ex:” El Canigó és al conflent. Hi pujarem demà”). –Anàfora pronominal (substitució Pronom, ex: El riu que van travessar era el Matarranya. –Adverbis (de Mode “així” o de lloc “allà”). –Catàfora (relació D’un element entre un altre que apareixerà després, ex: “Formalment et dic això: No et volem veure més.” ). -El·lipsi (eliminació d’un element conegut, aparegut abans, ex: “ Demà vindràs? No X. ·

Connectors textuals:

són nexes extra oracionals que relacionen Idees. –Estructurar el text: presenten la informació en un ordre determinat o Introdueixen un tema. –Estructurar les idees: organitzen les idees a partir de La relació semàntica que s’hi estableix.  àEntre els mecanisme de cohesió d’un text, de Vegades s’hi inclou la definització o Actualització. Aquesta propietat permet distingir l’alternança que es Produeix, en els determinants, entre les formes indefinides (indefinit, Numeral, quantitatiu) i els actualitzadors (definit, demostratiu.

LA ROMANITZACIÓ

218 ac: Romans arriben a Empúries. Segona Guerra Púnica. Objectiu: barrar El pas als cartaginesos (Hanníbal). -476 dC: esfondrament de l’Imperi ROMà. -Segle VIII: la llengua que parlaven els habitants del territori de Catalunya era el Català.

ROMània:

Tenia dos sentits→ territori sotmès a L’autoritat de Roma → terres on es parlava llatí. Actualment:  conjunt de territoris en què avui es parla una Llengua derivada del llatí (llengua ROMànica) com a conseqüència de ‘haver Format part de l’Imperi ROMà.
ROMània perduda   →territori en què es parla el llatí o una Llengua neollatina i després fou substituïda per una altra llengua. ROMània Nova→territori no ocupat pels romans de parla neollatina. Llengües ROMàniques→català, occità, francès, sard, italià, romanès, romanx, Galaicoportuguès, castellà, dàlmata (extingida) Llengües embrionàries→no Han assolit una normalització plena: asturlleonès, francoprovençal, Aragónès, Gascó.El llatí que implantaren els soldats i mercaders és l’anomenat llatí vulgar O parlat, diferent del llatí clàssic i literari. Mentre aquest romania estable, El vulgar evolucionava molt més ràpidament.

FACTORS QUE CONFIGUREN LA DESIGUALTAT DELS DIVERSOS LLATINS PARLATS.1.El substrat:

Les llengües parlades pels pobles Indígenes anteriors als romans.

--

Urnenfelder (“pobles dels cementiris d’urnes). IX a.C. Palatalització l inicial (luna → lluna), barana, Tivissa.     --Celtes . Indoeuropeus. VII-V aC. Procedents de l’Europa central. PS →∫ (capseale →queixal), blat, Besalú

. --

Grecs. 600 aC. Emporion (Empúries) , Rhode (Roses)

. --

Fenicis. Mitjans VIIaC establiren una colònia a Ibusim (Illa de Bes) → Eivissa;  Maó → Portus Magonis.-- Iberobasc. Poble iber VI-IV aC. Cultura autòctona. Alfabet.

à

Absència del so labiodental fricatiu sonor [v], carabassa, pissarra, esquerre, Arinsal, Llesui, Olost, Gerri, Ordino.

2. La procedència dialectal i social dels Colonitzadors:

Tarraconense: classe social més baixa que els de la Bètica, Classe social més acomodada.

3. La intensitat de la romanització

+ Costa, - interior, Pirineus.

4. La Situació geogràfica respecte a Roma

- Zones més pròximes a Roma i Més ben comunicades rebien les innovacions lingüístiques que s’anaven produint.- Zones més allunyades Mantenien les formes més arcaiques i conservadores.

5. El superstrat

Restes o elements lingüístics posteriors a la Romanització incorporats a les llengües ROMàniques. - Germànic: sueus, alans, vàndals (Campus Vandalus > Campdevànol), Visigots. -415 : entraren els Visigots a Barcelona. -476 : caiguda De l’Imperi ROMà. –Alguns mots d'origen germànic: Ferran, Albert, Alfred, Bernat, Ramón, Llofriu, bandera, roba, sabó, orgull. –Àrabs. -711: entraren per Gibraltar. -732: els francs aturaren a Poitiers l’expansió dels àrabs. –Expulsió Dels àrabs: 759 del   Rosselló, 785 de Girona, 801 de Barcelona,  1118 de Tarragona, 1148 de Tortosa,  1149 de Lleida, 1229 de Mallorca, 1233-35 del País Valencíà, 1235 d'Eivissa, 1287 de Menorca. –Alguns Mots d'origen àrab: Alçúdia, Benicàssim, albercoc, arròs, safra, alcova, Rajola, catifa, albarà, alcohol, garbí, xaloc, ...

6. L’adstrat

Situació en la qual dues llengües s’influeixen Mútuament o parcialment a causa del veïnatge geogràfic o bé aquelles que ens Arriben de manera indirecta a través d’una altra llengua.  -Hel·lenismes, Gal·licismes, italianismes, Occitanismes, sardismes, anglicismes, castellanismes, americà precolombí. 

7. Les Tendències evolutives de cada llengua

Dialectes:

 -El Català és la llengua pròpia d’una superfície de 69.809 km2, amb mes de 11 milions D’habitants dividits en 4 estats europeus. –El Català és llengua oficial en un Sol territori: Andorra, és ço-oficial a Catalunya (Principat), illes balears i País Valencíà. No es oficial a Catalunya Nord, franja d’Aragó i el Carxe. –Principat de Catalunya: Català Llengua oficial, menys a la Vall d’Aràn, que la llengua pròpia és l’Aranès (Gascó, dialèctica de l’occità). –Catalunya Nord:És un territori cedit per la monarquia espanyola o França 1659 (Tractat del pirineus- Guerra dels segadors). Comprèn 4 comarques: Alta Cerdanya, Conflent, Rosselló, Capcir, Vallespir. · Llívia no pertany a França. –Andorra: -entitat independent des De el s.XIII. Influència del portuguès. –llengua oficial català. –País Valencíà: -Llengua pròpia: Català, menys 11 comarques que no han estat mai catalanoparlants( les de L’interior). Aquestes 11 comarques representen nomes el 12% de la població. -88% catalanoparlants. –Franja D’Aragó:-franja que va de Nord a Sud. -80 pobles, 50 pertanyen a Osca, 25 a Terol i 5 a Saragossa. –Entre 15 i 30 km. –Poble més important és Fraga. –Alguer: -és una illa que políticament pertany a Itàlia. Llengua oficial italià. – Illa de Sardenya: llengua oficial: Tsar. -1354 serà Repoblat per catalans que portaven la seva llengua. –Illes Balears: -Mallorca i Menorca. –Illes petites: Eivissa i Formentera. –Carxe: -pertany a Múrcia. –es parla català a Conseqüència d’una repoblació, 2500 habitants.

Català té 2 dialectes:

Català oriental: i, u, e neutra. Català Occidental: i, u , e, o, a neutre. Bloc occidentalà nord-occidental, valencíà, comarques Castellanoparlants ( es el que parlem nosaltres). Bloc oriental à rossellonès o septentrional, central, Balear, alquerès. 

(A lo grande) cor què vols,( a lo que salga) de bòlit, (a lo sumo) a tot Estirar, (todo lo más) pel cap alt, (de lo contrario)si més no, (por lo pronto) D’antuvi, (por lo menos) almenys, (en lo sucesivo) d’ara endavant, ( de lo Lindo) del bo lo millor.