Cançoneta Lleu i Plana - Guillem de Berguedà

Cançoneta Lleu i Plana

Cançoneta Lleu i Plana pertany a Guillem de Berguedà, escrita a l’alta edat mitjana, on van haver-hi una sèrie de canvis poblacionals i culturals dramàtics. En aquesta època predominen els trobadors, es va crear la poesia trovadoresca al nord de Catalunya i cal dir que era una literatura molt refinada i sobretot culta.

Biografia de Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà va néixer al 1183, i va morir el 1196 aproximadament. És el trobador català del qual ens han arribat més textos. Encara es conserven 31 poesies més o menys. Fou un senyor feudal ardent i violent que sovint es va revoltar contra aquells a qui donava vasallatge. Va utilitzar la poesia com a arma d’atac contra els enemics per humiliar-los.

El poema contra Pons de Mataplana

Pons de Mataplana era un marquès de Catalunya i pertanyia al llinatge noble català dels Mataplana. Apareix sovint, molt vinculat als reis d’Aragó i Catalunya. El poema és un sirventés contra Pons de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Guillem de Berguedà vol ridiculitzar i fer burla a Pons de Mataplana, el tracta de traïdor i malfactor, es burla de les seves dents i diu que és homosexual. El punt de vista és en primera persona del singular.

Característiques del poema

El poema té un total de 35 versos distribuïts en 5 estrofes de 7 versos cadascuna. La rima és consonant i predomina la sinalefa. Les estrofes estan formades per un quintet més dos versos que són la tornada i formen un parell. El poema presenta pocs fenòmens fonètics i gràfics.

Conclusió

En conclusió, la intenció de l’autor coincideix amb el tema, i no és cap altre que la ridiculització del noble Pons de Mataplana. L’autor compleix el seu objectiu, empra o utilitza la tècnica més adequada de les que té al seu abast en el moment en que escriu el poema, què és el sirventés, tècnica que la domina a la perfecció.

No·l prenatz lo fals marit

No·l prenatz lo fals marit pertany a Cerverí de Girona, escrit a l’Alta edat mitjana, on van haver-hi una sèrie de canvis poblacionals i culturals dramàtics. En aquesta època, predominen els trobadors, es va crear la poesia trovadoresca al nord de Catalunya i cal dir que era una literatura molt refinada i sobretot culta.

Biografia de Cerverí de Girona

Cerverí de Girona, conegut com a Guillem de Cervera, va néixer el 1259, i va morir el 1285 (s XII). Va ser un trobador de la Cort (aulic), al servei del rei Jaume I i del seu fill, l’infant Pere (Pere el Gran). El seu cançoner és un dels més extensos i rics de la poesia trovadoresca. Ens han arribat més de 100 composicions i un grapat de proverbis. La seva poesia culta tendeix a la reflexió moral i utilitza uns esquemes poètics populars i introdueix algunes formes de la tradició francesa i de la tradició galaicoportuguesa.

Característiques del poema

El poema tracta sobre el casament d’una dona, que aconsella a una dama a que no es casi. En aquest poema tracta de malcasada en forma de viadera, que consta d’un refrany inicial i coples, és un gènere líric format per el paral·lelisme estròfic d’origen popular. El punt de vista és en primera persona del singular.

Divisió del poema

El poema es divideix en parts del vers 1 i 2 que és la introducció i la segona part de les estrofes 1 i 4 no al marit i justifica el perquè en les estrofes 5 i 6 la tercera part li diu que no s’enamori d’ell i que marxi amb el poeta.

Conclusió

Com hem dit abans, el poema té 7 estrofes amb una distribució sil·làbica de 7/7/4 menys en la primera estrofa que només en té 2 versos, el primer de 7 síl·labes i el segon de 4, per tant estem davant un poema format per sis tercets i un apariat amb versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs d’art menor. També en trobem un paral·lelisme amb la repetició de la mateixa estructura als versos 1,3 i 6 “no el prengueu els fals marit”.

En conclusió, podem dir que l’autor aprofita l’últim vers de cada estrofa per recordar el nom de la dama a la que estima.