Resum i Anàlisi dels Capítols (I-XV) de La Plaça del Diamant

Resum dels Capítols (I-XV)

• Capítol I: La trobada a la Plaça del Diamant

  La narració comença el dia que la protagonista, *Natàlia*, coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaça del Diamant (barri de Gràcia, Barcelona). Ell li canvia el nom de Natàlia pel de **Colometa**. Després que ballessin amb l'orquestra, Colometa va arrencar a córrer cap a casa seva perquè sentia vergonya. Recorda constantment la seva mare morta i el seu pare casat de nou.

• Capítol II: La cita al Parc Güell i els plans de Quimet

  Havien quedat al Parc Güell per primera vegada. Mentre Colometa esperava, un noi atrevit des d'una finestra li va fer proposicions, però ella va continuar esperant Quimet, que va tardar una hora. Va ser una cita misteriosa on ell parlava dels seus plans de futur i dels *drets de l'home sobre la dona*. Després la va besar i va dir un parell de cops: “pobra Maria”. Colometa acabava de tallar amb el seu promès, Pere, i sentia pena per haver-lo enfonsat.

• Capítol III: La prohibició de treballar i el nou pis

  El capítol comença amb una baralla: Quimet l'obliga a no treballar més per al pastisser, ja que, segons ell, la mira amb altres ulls. Després, Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la nòvia del seu fill. Cintet, amic de Quimet, els informa de l'existència d'un pis sota el terrat que inclou el terrat. Quimet, tot emocionat, el desitja sense ni tan sols haver-lo vist.

• Capítol IV: La reforma del pis i la gelosia de Quimet

  L'Enriqueta, una venedora ambulant i confident de Colometa, li diu que fa bé casant-se amb Quimet i no amb Pere. Quan veuen el pis, Quimet decideix la decoració i vol canviar la cuina. L'enderroquen i tots plegats (Cintet, Mateu i la parella) treuen el paper de les parets. Quimet posa a prova Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb Pere, tot i ser mentida.

• Capítol V: Diumenge de Rams i problemes amb l'empaperat

  És el **Diumenge de Rams** i la gent surt a beneir el palmó. Després van a dinar a casa de la mare de Quimet, on ell es queixa constantment perquè el menjar no porta sal. El diumenge següent dinen a casa de Colometa amb el seu pare i la seva dona, i després van a rascar paper al pis. Quan empaperen el menjador, els surt una taca, i tant l'antic propietari com el veí del costat no volen saber res.

• Capítol VI: El casament: pressa i manca de sentiment

  Quimet porta la seva promesa al mossèn per decidir com anirà la cerimònia. Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses s'han de fer lentament, perquè amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la vida. Es reuneix molta gent a l'església. En sortir, van a fer-se fotos al fotògraf, i després hi ha el dinar i el ball. Colometa mostra una gran alegria, però Quimet no mostra cap sentiment amorós.

• Capítol VII: La vida de casats i la pressió per tenir fills

  Després de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. Quimet li feia la “broma” de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta sempre preguntava si estava embarassada i se l'enduia a l'habitació per comprovar-ho, però va veure que no. Els diumenges, segons Quimet, eren els dies de “fer un nen”.

• Capítol VIII: La cadira d'home i la intimitat forçada

  Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per a homes; és a dir, només s'hi pot asseure ell. A la senyora Enriqueta li hauria agradat que Colometa li expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitació. Per a ella, fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa.

• Capítol IX: La clau perduda, el mal de Quimet i la trobada amb Pere

  Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada i, quan no poden entrar, acusa Colometa d'haver-la perdut. Es passa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, però aquest dolor només es presenta a la nit, quan Colometa l'ha de cuidar. Un dia, passejant i mirant les flors de la Rambla, es troba Pere, el noi que va deixar. Ell nota que Colometa duu una gran pena dins, igual que ell, que se sent sol.

• Capítol X: L'embaràs de Colometa i els antulls

  Colometa està embarassada i sent com si l'haguessin buidat a ella i omplert d'alguna cosa. Parla amb la senyora Enriqueta dels *antulls* que li vénen. El seu pare ja havia pensat noms, però Quimet va dir que no, que el nom del fill el posava el pare. Anaven a la platja amb la moto perquè li convenia l'aire lliure i els banys de mar. Quimet no parava de queixar-se de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la dona embarassada.

• Capítol XI: El naixement d'Antoni i la desnutrició

  Colometa té contraccions i és l'hora del part. A l'hospital, de fer tanta força per parir el nen, trenca la columna del llit. Hi ha rumors que el volia escanyar i que són mals pares perquè deixen el nen sol i tancat en una habitació perquè no para de plorar. De pesar 4 quilos en néixer, passa a pesar 2 quilos i mig perquè no vol mamar i s'està desnutrint. Julieta va a veure Colometa i la consola, dient que quan neix el nen, la mare gairebé no existeix.

• Capítol XII: Antoni i l'arribada dels primers coloms

  Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia **Antoni**, a coll, a veure les nines. Un dia, un colom ferit i l'embut van entrar gairebé junts a la casa. Com que volien fer-li un colomar, van aparellar el colom ferit amb un altre. Els van anomenar *Cafè* i *Maringa*. Però només feien ous, i no pas pollets, i la gent deia que els havia de donar de menjar ortigues.

• Capítol XIII: El colomar a la golfa i noves races de coloms

  Van fer el colomar a la golfa i Colometa el va pintar de blau. Quimet va portar una nova parella de coloms *monja*, que s'hi van acabar adaptant, i més tard va portar una parella de coloms *cua de gall d'indi*.

• Capítol XIV: La República, els mals de cap i els coloms lliures

  El capítol comença descrivint la plaça del mercat. Va arribar un aire fresc al poble per la proclamació de la **República**, però els mals de cap de Colometa augmenten. Mateu està cada vegada més enamorat i feliç amb la seva dona. Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perquè els coloms no estaven per a viure engabiats. Quimet temia que no tornessin, però no va ser així. A partir d'aquell moment, Colometa no podia estendre la roba al terrat perquè l'empastifaven.

• Capítol XV: El naixement de Rita i la gelosia d'Antoni

  Quimet duia el nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perquè deia que seria bo per a ell. Després d'un any i mig del primer embaràs, va venir el segon, que va ser molt dur. Va néixer una nena i l'anomenà **Rita**. El nen va agafar molta gelosia d'aquesta, imitava el seu pare i es portava malament,