Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Anàlisi d'Imitació del foc

Introducció a Imitació del foc

El poema (nom del llibre) pertany a Imitació del foc, el tercer i últim llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest volum pòstum, editat per la Residència d'Estudiants de Barcelona el 1938, conté trenta poemes ordenats en tres parts:

• Fira encesa
• Rosa secreta
• Arbre de flames

Aquest text pertany a la primera part (Noça, Dansa de la mort, Història del soldat, Turquia), segona part (El que no té títol, Auca, A Mallorca durant la guerra civil) o tercera part (Captiu i en la meva mort). Imitació del foc és l'obra que li va donar més reconeixement.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Influències

Formació i Mort

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Palma de Mallorca el 1913. Les dues persones que més van influir en la seva formació van ser Gabriel Alomar, a l'Institut de Mallorca, i Carles Riba, a la Universitat de Barcelona. El 2 de gener del 1938 va ser traslladat al sanatori del Brull, on va morir el dia 5. A la seva mort, deixà el volum de poemes Imitació del foc.

Influències Poètiques

Rosselló-Pòrcel està molt influït per l'estètica de l'Escola Mallorquina, amb elements habituals com el cel, la muntanya, els jardins o la tardor.

Aquest poema comparteix la primera, segona o tercera secció d'Imitació del foc amb (posar alguns dels poemes).

Mètrica i Estil

Aspectes Tècnics i Avantguardisme

El poema està escrit en versos masculins (aguts), femenins (plans o esdrúixols) o blancs (sense rima). En general, presenta una varietat mètrica notable: octosíl·labs, enneasíl·labs, o bé es tracta d'un sonet o d'una altra composició de versos (tal).

Pel que fa a la llengua i l'estil, l'obra és important perquè va suposar un gir tant temàtic com tècnic respecte al Noucentisme i l'Escola Mallorquina. Des del punt de vista més tècnic, els mecanismes estilístics que utilitza són:

• Noms en gènere neutre.
• Al·lusió de verbs i d'articles (el·lipsis).
• Fragmentació del poema.
• Superposició d'idees o simultaneïtat.
• Utilització sovint de l'infinitiu.
• Onomatopeies.

Aquestes característiques es poden relacionar amb l'avantguardisme.

Vocabulari i Simbolisme del Foc

El vocabulari és ric en paraules que suggereixen moviment i energia. Com a element més important, destaquem el foc i totes les seves derivades (flames, fosques, etc.).

Per a Rosselló-Pòrcel, el foc és la màxima expressió de puresa, de dinamisme i d'ascensió, contraposat a la foscor, la caiguda i la mort.

Tema Central

Paisatge, Ànim i Identificació de Contrarietats

Rosselló-Pòrcel tracta d'expressar una relació íntima entre el paisatge i el seu estat anímic. El poeta interioritza el paisatge fins al punt que el seu lligam és tan estret i indissoluble com les flames ho són en la foscor.

La simbiosi entre la llum i la foscor (no hi ha llum sense foscor, ni foscor sense l'existència de la llum) és el símbol suprem d'identificació de contraris, tan present en tota la poesia de Rosselló-Pòrcel.

Influències Específiques (Leopardi)

Quant a les influències més visibles, resulta immediata la identificació amb L'infinito de Giacomo Leopardi, que el va influir en la relació entre la natura i el poeta. Aquests canvis que es produeixen en la natura es poden veure reflectits en els canvis de l'autor.

Conclusió

Aquesta anàlisi resumeix els punts clau de l'obra mestra de Rosselló-Pòrcel.