Literatura catalana dels anys 20 i 30: avantguardes, Segarra i Rodoreda

AVANTGUARDES

Moviment artístic, literari, victòric i escultòric que es va desenvolupar des de 1910 fins a 1925. Són moviments rupturistes amb el moviment anterior. La paraula “avantguarda” prové d’un terme francès, es a dir, un Gal·licisme i fa referència a un lèxic militar: volia dir els soldats que es posaven al davant.

CARACTERÍSTIQUES:

• Són rupturistes: odien l’art anterior (Modernisme, noucentisme).
• La literatura pretén expressar conceptes relacionats amb la llibertat. La manera com ho fan es:
• Barregen gèneres literaris.
• Barregen versos (llargs i curts).
• Predominen els versos lliures (sense rima).
• Barregen diferents arts. Destaca el cal·ligrama.
• Recurs artístic, típic de les avantguardes, que barreja dibuix i poesia, i que estan relacionats entre si.
• Barregen de diferents tipografies (canvien majúscules i minúscules, espais en blanc, models de lletres diferents...).
• A la pintura destaca una nova tècnica anomenada collage.

  MOVIMENTS MÉS IMPORTANTS DE LES AVANTGUARDES

  • Cubisme:

    
    El Cubisme va néixer al 1913 de la mà del poeta Apollinaire.
    En les obres cubistes, les figures humanes i els objectes són descompostos en formes geomètriques, i han de ser reconstruïts mentalment per l’espectador contemplant-los des de diversos angles, la poesia cubista també fragmenta el poema barrejant imatges, versos lliures, suprimint els signes de puntuació...

  El cal·ligrama es la forma més característica de la poesia cubista.

  • Futurisme:

    
    El Futurisme va aparèixer el 1909 amb Marinetti, que trenquessin amb el passat i anticipessin el futur. Va exaltar l’esperit de la vida moderna (l’Audíència, el perill, la competitivitat, la violència, i fins i tot la guerra) i va convertir la màquina i la velocitat (l’avió, l’automòbil, l’electricitat...) en els símbols de la civilització tecnològica que s’acostava.

  Pel que fa a la poesia, a més del cal·ligrama, proposava suprimir els adjectius, deixar les paraules en llibertat, eliminar signes de puntuació, fer un ús diferent de les lletres majúscules i les minúscules, crear imatges atrevides...

  • Surrealisme: el Surrealisme es va donar a conèixer el 1924 del poeta Breton. Influït per la psicoanàlisi, Freud, el Surrealisme intentava captar el món del somnis i del subconscient, ja que el considerava més autèntic, que el món de la realitat exterior. Els surrealistes practicaven el mètode de l’escriptura automàtica, sense el control de la raó ni els valors tradicionals. Les obres surrealistes presenten imatges il·lògiques, descriuen objectes amb transformacions estranyes i introdueixen  la narració de somnis i al·lucinacions.

    LES AVANTGUARDES A Catalunya

    És manifesten només dins de l’àmbit de la poesia. Destaquen Joan Salvat Papasseid i Josep Vicens Foix.

Joan SALVAT-PAPASSEIT

Fill de família obrera, la família va quedar en la misèria, i Salvat va ser internat a l’Àsil Naval. Als dotze anys es va haver de posar a treballar per poder subsistir i ajudar. Com que tenia una formació molt deficient, va haver d’agafar les feines que li sortien. A partir dels disset anys, va començar a formar-se pel seu compte, freqüentant tertúlies i assistint a algunes classes d’escriptors i intel·lectuals. Es va moure entre els ambients socialistes i anarquistes i va publicar diversos articles periodístics, en els quals defensava la lluirà contra les injustícies socials.

OBRES:

• L’irradiador dels port i les gavines.
• Poema en ondes hertzianes: en aquesta obra es reivindica la modernitat: la màquina, la ràdio, és a dir, la manera més futurista del moment.
• Poema de la rosa als llavis: la temàtica que destaca en aquesta obra és amorosa, sentimental i eròtica, en la que l’autor es refereix a la manera “de desflorar” a una dona verge.

JOSEP VICENTS FOIX: va néixer al barri de Sarrià de BCN. Fill d’una família de botiguers de dolços, va començar la carrera de dret però de seguida la va deixar per dedicar-se a la literatura.

Tota la seva obra va rebre una clara influència del Surrealisme (el món dels somnis i l’escriptura automàtica). Les obres més destacades són: “Sòl i de dol”, “On m’he deixat les claus?”

LA LITERATURA DELS ANYS 20

Característiques GENERALS.

• Política: república i dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
• Societat: destaquen dues classes socials: els burgesos (indústries i fàbriques) i els obres (reinvidicacions sindicals, vagues, associacions...)

TEATRE

L’autor més important i més popular va ser Josep María de Segarra.

JOSEP María DE SEGARRA: va néixer al si d’una família de la noblesa rural instal·lada a BCN. A Santa Coloma de Gramanet, coneix la natura, la gent senzilla i la parla popular dels pagesos, tres elements que influeixen profundament a la seva obra literària.

Acabat el batxillerat, va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de BCN i, al mateix temps, comença a freqüentar les tertúlies de l’Ateneu Barcelonès i la redacció del diari La Veu de Catalunya, en Segarra va entrar en contacte amb l’activitat del periodisme.

Ens aquests anys és quan va prendre la decisió de dedicar-se de manera exclusiva a l’activitat literària: la poesia, el teatre, la novel·
La, el periodisme i la traducció (obres de Shakespeare). Dels 20 als 36 va aconseguir ser l’escriptor més popular de Catalunya, amb un públic fidel que esperava les seves obres. Va publicar set llibres de poesia i estrénà 32 obres de teatre.

En esclatar la geurra civil espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a França. Va tornar a final d’Agost del 1940.

OBRES

Les obres més destacades es poden agrupar per gèneres literaris:

• Novel·les:
  

  Paulina Buixareu

  
  

  Vida privada

  Ens explica la hipocresia, la falsetat, els vicis... Dels burgesos de la BCN dels anys 20
• Teatre: All i salobre; L’hostal de la Glòria; El cafè de la Marina : és un drama poètic en tres actes que tracta de les relacions entre els personatges del cafè dels mariners d’un poble de la costa Brava. La protagonista, la Caterina, és una dona forta i soferta que, després d’una experiència amorosa desafortunada, accepta tirar endavant ella sola el bar de son pare. Caterina pateix la tensió de les murmuracions (la gent del poble l’acusa d’haver anat a França a avortar), la monotonia i la duresa del bar i la soledat de la nit.    El seu pare, amb l’afany de tirar endavant, organitza un matrimoni de conveniència amb un comerciant, 24 anys més gran que ella. Mentrestant, el jove Claudi, un mariner que s’ha enamorat d’ella en silenci, pateix aquella situació i decideix emigrar a les Amèriques per oblidar-se’n.  Al final, el rossellonès s’assabenta per les murmuracions de la gent i renuncia al matrimoni i en Claudi que crema el passatge a les Amèriques i declara el seu amor a Caterina.

CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE DEL JOSEP María DE SEGARRA.

1. Èxits popular, especialment a la classe social dels burgesos.
2. Els personatges que destaquen a les seves obres són populars de classe baixa-mitjana: agricultors, pescadors...
3. Destaquen trames amb envolics amorosos.
4. Al final és positiu i felíç
5. El llenguatge utilitzat destaca per una part popular, viva i senzilla.
6. Estan escrites en vers.

   Guerra Civil I POSTGUERRA

   L’any
   1936 va esclatar el conflicte bèl·lic fins l’any 1939. La guerra va ocasionar fortes repercussions socials, econòmiques, artístiques... Van existir dos bàndols molt diferenciats.

   1. Nacionalistes: defensaven els valors més antics com la religió, l’ordre, la requisa. El cap va ser el general Franco.
   2. Republicans (rojos): eren gent d’esquerres, defensors de la llibertat i generalment de la classe social baixa.   Finalment la guerra la va guanyar el bàndol nacional i això va provocar a nivell literari dues conseqüències.
      1. Exili: molts artistes republicans, decideixen marxar d’Espanya, a causa de motius polítics, i ideològics. La majoria va emigrar a SudAmèrica, França, Suïssa, Alemanya...
      2. Censura: els artistes que es van quedar al país, van patir les conseqüències de que les seves obres podien ser prohibides perquè es consideren incorrectes: al·lusions polítiques, religioses, sexuals...

NOVEL·LA

Va ser el gènere més desenvolupat a partir de la dècada dels 50. Va estar influenciada per la novel·la NordAmericana, i es crea un subgènere anomenat novel·la psicològica.

El seu objectiu principal l’anàlisi profund dels seus personatges i la seva vida interior.

L’autor explica detalladament les sensacions, pensament i sentiments dels personatges.

Els 2 autors, novel·listes més representatius van se Llorenç Vilallonga amb les seves obres “Mort de dona” i “Bearn o la sala de les nines” i Mercè Rodoreda.

MERCE RODOREDA

Biografia

Va néixer a BCN al barri de Sant Gervasi. La seva infantesa i juventud van ser solitàries, era filla única i als 9 anys va haver de deixar l’escola. Tot i així, l’ambient familiar li va ser favorable per la formació com escriptora. L’avi li encomanà la seva admiració per Verdaguer, i el pare li llegia textes de Verdaguer i Guimerà.

A partir dels 20 anys, va començar a publicar narracions curtes en revistes i diaris, i més tard va publicar 4 novel·les.

L’any 1938 va publicar la seva primera novel·la important:

Aloma

La Guerra Civil va tallar la seva trajectòria literària. Va marxar a França i a Suïssa hi va viure durant molts anys en una situació dramàtica: pobresa i salut precària. Van haver de passar 20 anys abans de publicar un llibre, va escriure la seva segona novel·la “La plaça del Diamant”. L’any 1973 abandona Suïssa i es va establir a Catalunya.

L’any 1958 va publicar “Mirall trencat”(1974). L’any 1980 la van guardonar amb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes en reconeixement al gran valor del conjunt de la seva obra literària.

Va morir a Girona l’any 1983.

OBRES

Les seves novel·les són molt populars i abarquen molts anys. Es poden dividir en dues etapes tenint en compte l’any de publicació. Així doncs, destaquen:

1. Novel·les dels inicis:
   

   Del que hom no pot fugir

   
   

   Sóc una dona honrada?;

    
   

   Crim

   
   

   La plaça del diamant

2. Època de la maduresa:
   

   Aloma

   
   

   El carrer de les camèlies

   Mirall trencat;
   
   

   Jardí vora la mar

   
   Quanta, quanta guerra, La meva Cristina i altres contes.
   

La plaça del diamant:

La protagonista, la Natàlia, parla directament al lector, es una novel·la és res més que el plany contingut d’aquesta dóna que, per les circumstàncies històriques s’ha vist obligada a viure desgràcies personals –dona en una societat masclista i desgracies col·lectives- la guerra, la fam i la desesperació.

La protagonista es una noia senzilla, en casar-se, el marit li imposarà tenir un colomar a casa i li canviarà el nom a Colometa.

La guerra durà el marit i els amics al front. Aleshores Natàlia ha de sortir a fer feines per les cases per mantenir els seus dos fills i coneixerà l’explotació econòmica. La intervenció de l’adroguer impedirà la targeta i li ofereix feina a la seva botiga i la Colometa

establitza la seva situació, es casa i recupera el seu nom.

Aloma:

El protagonista es un adolescent, que viu amb el seu germà Joan i la seva dona, Anna. Tenen un fil anomenat Dani.

 La vida de l’adolescent es molt l’homòtona fins l’arribada del Rubert, germà de l’Anna, recent vingut de Nord Amèrica. El petit Dani es posa malalt i ha de marxar amb la seva mare al camp. Aloma, la protagonista de la novel·la, se sent sola i s’apropa al Rubert. Tenen relacions sexuals. Quan en Dani mor, en Joan s’Arrúïna i en Robert torna amb la seva dona. Llavors, Aloma es veu sola i ha de continuar dins d’un món esquerp i envoltada d’adults.

Aloma gira a l’entorn de l’experiència traumàtica al llarg d’un any, una noia barcelonina de classe baixa. Representa el pas de l’adolescència (il·lusió) a la vida adulta (desengany).

L’evolució del personatge es produeix en paral·lel a les estacions de l’any.

Aloma dóna una visió pessimista de la vida adulta, que representa la pèrdua de la felicitat. La protagonista se sent defraudada perquè els seus somnis no es faran mai realitat.

Mirall trencat:

Mirall trencat es una novel·la complexa i amb molts personatges; amb secrets i misteris; tragèdies; crims i suïcidis.

L’argument narra el naixement, l’esplendor i la decadència d’una saga, presidida sempre per la seva fundadora, Teresa Goday. L’escenari es una torre, amb un jardí enorme, que es converteix en el refugi dels nens i representa la felicitat.

CARACTERÍSTIQUES DE LA

1. Els personatges són generalment femenins (Aloma, Colometa, Teresa).
2. Són novel·les psicològiques, que expressen sensacions i sentiments: amor, desamor, mort, soledat...
3. Es desenvolupen en el mateix Març històric: època de la república, Guerra Civil i post guerra.
4. Els elements que apareixen de forma repetitiva són negatius “la mort, suïcidi i el pas del temps”.
5. Apareix l’amor com un impossible. Es a dir, destaca l’adulteri, guerra...
6. Apareixen símbols repetitius en totes les seves obres, les flors, la balança, l’aigua, estrelles...
7. Barreja fragments de la seva biografia, a la literatura.
8. El llenguatge utilitzat es poètic i retòric.

 POESIA

La poesia de postguerra està marcada per les conseqüències de la guerra. Es per això que sol tenir un to greu i angoixós, molt sovint fa referència al dolor, l’exili i la mort.

Els poetes més destacats d’aquest període van ser: Carles Riva Salvador Spriu u Pere Quart.

CARLES RIVA

Biografia

Carles Riva, es va convertir en el mestre dels joves poetes de la postguerra. Les tertúlies a casa seva, autèntiques classes de literatura, i la seva obra marquen el camí d’un nombre important de poetes. Va creure que un dels seus deures era educar un poble que llavors es desvetllava políticament i cultural.

Les obres més destacades van ser:

Elegies de Bierville

Estances

Tres suites