Teatre i Narrativa Modernista i Noucentisme a Catalunya

Teatre Modernista

Teatre d'Idees (Regeneracionista)

Aquest corrent creia que a través de l'art, especialment el teatre, les idees regenerarien una societat massa materialista. Pretenia canviar la societat a partir de les idees que es narraven a escena, fent que els espectadors sortissin del teatre amb nous temes per pensar i plantejant problemes socials. Davant la davallada d'assistència, va sorgir un teatre més frívol i divertit.

Joan Puig i Ferreter (1882-1956)

Vol trencar amb la passivitat de l'espectador. Fa una reflexió sobre l'existència humana, l'individu i la societat. Els seus personatges expressen resolucions vitals i les emprenen amb apassionament. Obres destacades: La dama enamorada, Aigües encantades. Finalment, es decanta per la comèdia burgesa.

Henrik Ibsen

Autor teatral noruec que va influenciar el teatre modernista.

Ignasi Iglésias i Josep Pous i Pagès

Representants del Teatre Simbolista.

Teatre Simbolista

Creien en l'Art total, utilitzant molts símbols i buscant un espectacle complet. Influenciats per l'autor belga Maurice Maeterlinck, especialment Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Figura clau del teatre modernista. L'Auca del Senyor Esteve va ser un gran èxit, defensant l'art i la figura de l'artista. L'alegria que passa integra diferents arts i tracta el pas del temps de dos personatges que persegueixen els seus desitjos.

Adrià Gual (1872-1943)

Director de la companyia del Teatre Íntim. Innovador, presentava obres en format petit i s'interessava per l'art total. Obres: Silenci, Blancaflor, L'estudiant de Vic, Misteri de dolor (amb tendència realista).

Narrativa Modernista

Una de les aportacions més brillants de la literatura catalana. Pretén establir idees regeneracionistes o abstractes, demostrant que l'ésser humà està sotmès a un fatalisme. L'home seria una bèstia si no superés la voluntat i la seva pròpia capacitat espiritual, allunyant-se fins a ser un home autònom i compromès amb la llibertat.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís, 1869-1966)

Filla d'una família benestant de l'Escala, va guanyar un premi als Jocs Florals d'Olot als 13 anys. El seu pseudònim va causar escàndol. Escriptora fonamental del modernisme, posteriorment marginada pel rebuig a la narrativa rural del Noucentisme. Obres: Drames Rurals, Ombrívoles, Caires Vius i Solitud (1905), que planteja la lluita entre la voluntat humana i la força de la natura, una mostra de vitalisme.

Joaquim Ruyra (1858-1939)

Escriptor modernista nascut a Blanes, no interessat en l'autorealització individual, sensible a la natura i amb un llenguatge elaborat i simbòlic. Obres: Jacobé (recull de contes), Marines i boscatges, La parada, Pinya de rosa.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Dramaturg, narrador, pintor i promotor. Primera etapa: Art total, simbolista, poemes en prosa (Oracions). Segona etapa (1907): Decadentista, L'Auca del Senyor Esteve (enfrontament entre l'artista i la societat).

Noucentisme

Moviment polític i intel·lectual que remarca l'impuls del nou-cents. Busca construir una Catalunya ideal (1906-1923).

Eugeni d'Ors

Ideòleg del Noucentisme, el va popularitzar a través del diari. Promou la civilitat, el classicisme, l'equilibri i l'harmonia, i la necessitat d'ordenar la natura.

Enric Prat de la Riba

Polític, fundador de la Lliga Regionalista, president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya. Impulsa la construcció de carreteres, escoles i museus. Col·labora amb Pompeu Fabra per normativitzar la llengua i crear l'IEC.

Pompeu Fabra

Lingüista, cridat per Prat de la Riba per normativitzar el català i crear un diccionari general.

Etapes del Noucentisme

• 1906-1917: Consolidació.
• 1918-1923: Crisi del projecte inicial.

Josep Carner (1884-1970)

Escriptor noucentista, la seva poesia crea un ambient harmònic i idíl·lic, on l'home es troba en harmonia amb la natura. Els fruits saborosos (1906): Reflexió sobre els ideals a través d'imatges femenines. Primera etapa: Espais idíl·lics, Catalunya ideal, llenguatge ric. Dignifica la llengua catalana fent-la refinada, clàssica, irònica i precisa. Obres: Auques i ventalls, La paraula en el vent. Segona etapa: Carrera diplomàtica, s'allunya del Noucentisme. El cor quiet: Profunditat de l'ésser humà. Nabi (1941): Poema de reflexió metafísica. La primavera al poblet (1943): Recerca de la profunditat de la vida.