Manuel de Pedrolo i el Teatre Català: Obres i Tendències

Manuel de Pedrolo: Un Autor Clau de la Postguerra

Manuel de Pedrolo, poeta, dramaturg, assagista i novel·lista, és un dels autors més llegits de la postguerra. La seva creació artística és molt extensa, però destaca sobretot Mecanoscrit del segon origen, la seva obra més llegida i venuda.

La Producció Teatral de Pedrolo

Pel que fa a la seva producció teatral, va escriure tretze obres, totes centrades en el tema de la llibertat, plantejada des de diferents angles. En el seu teatre s'observen moltes coincidències amb el teatre de l'absurd de Samuel Beckett.

El Teatre de l'Absurd: Una Nova Tendència

Aquest tipus de teatre va néixer a França durant els anys 50 amb el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica, per a mostrar millor la lluita de l'ésser humà. El teatre de l'absurd abandona la construcció dramàtica racional i rebutja el llenguatge lògic que ens fa creure que estem vivint en un somni.

Aquest tipus de teatre abandona la reflexió i la lògica i posa l'espectador davant de l'absurd, mitjançant arguments desbaratats, personatges buits i diàlegs incoherents.

Obres de Pedrolo dins del Teatre de l'Absurd

Cruma és la seva obra que més s'acosta a aquesta tendència absurdista, però també hi hem de destacar altres com Homes i no, o Situació bis.

Temàtiques i Context Històric

En la seva obra, Pedrolo fa una crònica del feixisme espanyol, a la vegada que planteja situacions humanes tan universals que inclús avui en dia poden ser totalment representades i enteses, tant les obres més abstractes com les més concretes.

Evolució del Teatre Català a la Postguerra

Durant la postguerra, el teatre català va patir els mateixos problemes que la resta de gèneres teatrals, però a partir de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta la seva situació va millorar, i començaren a aparèixer grups de teatre independent com l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.

Durant els seixanta i els setanta van aparèixer alguns grups que realitzaven espectacles de creació col·lectiva i que van introduir noves tècniques dramàtiques. És el cas de grups com Els Joglars, Tricicle i La Fura dels Baus.

El Teatre Català en Democràcia

En les dècades posteriors, amb la democràcia, s'han creat algunes institucions teatrals que han millorat i consolidat el nostre teatre. A més, la televisió també ha contribuït a fomentar el teatre, sobretot per l'emissió de sèries interpretades en la nostra llengua i de les quals són guionistes alguns dels nostres dramaturgs més consagrats.

El Teatre Actual: Riquesa i Dinamisme

El panorama teatral del final del segle XX i començament del XXI es caracteritza per la seva riquesa i dinamisme. Ha augmentat molt el nombre d'autors i grups teatrals en actiu amb èxit de crítica i de públic.

A més dels autors ja consolidats, cal afegir-ne altres com Sergi Belbel a Barcelona i Carles Alberola, etc., a les terres valencianes. Entre els valencians també han aparegut nous grups teatrals com Moma Teatre, Xarxa Teatre i Saineters.

El Teatre Valencià: Reptes Actuals

Malgrat l'èxit del gènere dramàtic valencià durant els últims anys, la política teatral institucional no acaba de donar el suport que necessitaria el teatre en valencià.