Característiques lingüístiques del català balear i valencià
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
El català balear
El balear presenta les següents característiques:
- Vocalisme: Vocal tònica amb 4 graus d'obertura i 8 sons dialectals. En posició àtona, hi ha 3 sons (la a, i, e es neutralitzen; la o en posició àtona passa a u), excepte en una part de Mallorca on la o no es neutralitza en u.
- Article: Utilitza l'article salat (es, sa, es, ses). Conserva la terminació de l'ablatiu llatí precedit amb la preposició amb (ex: "hem vengut amb so tren"). L'article el i la només s'utilitzen per a les hores i coses úniques.
- Iodització: És viva (ex: filla > fia). Enmig de mot, entre e i vocal, la ll desapareix.
- Consonantisme: Distinció dels fonemes b i v. La r final de mot és sempre muda. Les fricatives palatals sonores solen pronunciar-se africades (ex: passejar > pasedjar).
- Morfologia: La 1a persona del present d'indicatiu no té desinència (ex: pens, trob). La 1a i 2a persona del plural del present d'indicatiu de la 1a conjugació acaben en -am, -au. L'imperfet de subjuntiu de la 1a conjugació manté les desinències etimològiques (ex: cantàs, cantassis).
- Lèxic: Conserva mots que en altres dialectes es consideren arcaismes (ex: ca, baldament, cercar). Es conserven anglicismes adaptats com xoc o boínder.
El català valencià
El valencià s'estén per les comarques dels Ports, el Maestrat, la Plana, l'Alcalatén, la Costera, la Marina, el Comtat, etc. Altres zones de València són de parla castellana per la repoblació d'aragonesos.
- Vocalisme: Tant el tònic com l'àton segueixen el model nord-occidental. Les agudes acabades en è, ès, èn es tanquen (accent é).
- Consonantisme: Els grups -bl- i -gl- intervocàlics no geminen la b. Les oclusives sordes a final de mot davant de mot que comença per vocal es sonoritzen (ex: foc encés). La -d- intervocàlica de les terminacions -ada i -ador s'emmudeix. Les consonants -r, -lt, -nt i -rt s'articulen.
- Article i Demostratius: Utilitza el, la, els, les. El valencià perd l'article personal (ex: "Maria vindrà a la vesprada"). Els demostratius són este, esta, estos, estes.
- Possessius i Pronoms: Els possessius femenins són meua, teua, seua. El numeral dues desapareix en favor de dos (ex: dos xiquetes). Els pronoms febles es combinen com li-l, li-n o li-la.
- Particularitats verbals: La 1a persona del singular del present d'indicatiu acaba en -e. L'imperfet de subjuntiu acaba en -ara, -era i -ira (ex: parlara, temera, dormira). S'utilitza el passat simple (ex: vingué).
- Lèxic: Presenta concordances de bases etimològiques diferents del català central (ex: llavar, prompte, rabosa, xic). Té formes genuines com vesprada, creïlles o oronella.
- L'Apitxat: És el subdialecte més diferenciat, parlat al sector central del País Valencià. La característica més important és l'ensordiment dels fonemes z, dz i j (ex: rosa, metge, dotze).