El Teatre de Manuel de Pedrolo i el Teatre Català Actual

El Teatre de Manuel de Pedrolo

Obra Extensa i Variada

L'obra de Pedrolo és molt extensa i variada. Ha cultivat tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques. Dins la novel·la, ha tractat tots els gèneres temàtics i ha introduït innovacions tècniques a la narrativa. Va escriure novel·la policíaca (Joc Brut), de ciència-ficció i novel·la simbòlica que es va acostar al realisme. Destaca la sèrie Temps obert, un cicle novel·lístic d'11 novel·les.

Teatre i Llibertat

En el teatre, entre 1958 i 1963, va escriure 13 obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, amb coincidències amb el teatre de l'absurd. En Cruma, Pedrolo reflexiona sobre l'autenticitat de l'home; en Homes i no, sobre el conformisme heretat; i en Situació bis, reflexiona sobre la llibertat des d'un punt de vista polític.

Teatre Abstracte

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el seu teatre despulla el diàleg de qualsevol referència que permeti localitzar-ne l'acció. Els personatges són símbols que l'autor enfronta a situacions límit. Relacionat amb el teatre de l'absurd, Pedrolo el considera més aviat abstracte, ja que "és massa coherent per a ser absurd". Els temes recurrents són la mort, la comunicació entre homes, l'autenticitat, el sentit de l'existència i, sobretot, la llibertat. Ell mateix comenta que el seu teatre sempre gira entorn del problema de la llibertat, examinant-lo o presentant-lo des de diferents angles.

El Teatre Català Actual

Transformacions després de 1975

A partir de 1975, la funció de l'autor teatral es veu reduïda en la construcció espectacular col·lectiva. El teatre es desentenia de la paraula dramàtica, de tot allò que és literatura. Apareixen companyies i grups teatrals com Els Joglars, Els Comediants i Dagoll Dagom, i més tard La Cubana i La Fura dels Baus.

Recuperació del Text

Cap a la fi dels 80, la situació comença a canviar. El Lliure estrena textos de Benet i Jornet, el Centre Dramàtic, de Rodolf Sirera, i comencen a aparèixer nous dramaturgs com Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé. Aquest fenomen de recuperació del text es deu a la influència europea, que revaloritza la paraula com a element clau en la representació per la seva capacitat d'organitzar imatges i accions.

Nous Models i Autors

Amb el temps, apareixen nous models com Beckett i Pinter. En el teatre català, la renovació la va dur a terme principalment Benet i Jornet, la seva obra s'identifica amb la forma d'escriure del moment i servirà de referència a altres autors. Apareixen sales alternatives d'on sorgeixen nous dramaturgs autòctons. L'augment de la importància dels dramaturgs es deu al nou tipus d'autor teatral, que s'implica en el procés creatiu desdoblant-se en intèrpret i director, i participa també en la producció.

Dramaturgs Destacats

Destaquen entre ells Carles Alberola, creador d'Albena Teatre; Sergi Belbel, realista i molt conegut a Europa, amb obres com Després de la pluja i La sang; i Lluïsa Cunillé, pertanyent a un teatre d'investigació, que situa el conflicte en l'espectador. Cal destacar la capacitat del teatre català per adaptar-se a espectacles diversos, la qual cosa va ajudar en la seva difusió.