La Renaixença i Jacint Verdaguer: L'esplendor literària

Una literatura com les altres

Marià Aguiló, estudiós del nostre folklore i filòleg, i la figura extraordinària de Manuel Milà i Fontanals, són dos dels pares de l'estudi de la literatura catalana i dels estudis romànics. Els seus treballs filològics estan dedicats principalment a l'obra dels trobadors i a la poesia popular, al coneixement aprofundit de la tradició catalana, sovint poc coneguda.

La Renaixença és un enorme esforç per fer que la literatura produïda a Catalunya sigui una literatura plenament europea, moderna i independent, com ho són totes les altres literatures normalitzades al món.

Verdaguer, la força de la represa

Autèntic prodigi de la creativitat, Jacint Verdaguer és l'escriptor més popular i admirat pel públic, autor del Virolai de la Mare de Déu de Montserrat. Va ser, sobretot, un escriptor més emotiu que intel·lectual.

L'Atlàntida, història èpica i desbordant sobre el mite dels atlants, segueix el model clàssic de les grans epopeies. Quan la seva salut va flaquejar, li van diagnosticar una anèmia cerebral. Per restablir-se, s'enrola com a capellà i fa diverses vegades el trajecte atlàntic.

L'Atlàntida l'assenyala com el millor escriptor de la Renaixença i és reconegut internacionalment, però ell no se sent satisfet. Entre 1877 i 1888, esdevenen els anys daurats de Verdaguer, on publica:

• Llegenda de Montserrat
• Canigó
• Pàtria

Canigó, el cim literari

Verdaguer treballa en el que serà el seu poema més popular: el Canigó. És un poema patriòtic catalanista i un itinerari profundament cristià. És una nova recerca dels orígens seguint els ideals conservadors del nacionalisme català.

La Renaixença arriba al cim, a la seva màxima expressió, amb aquesta obra. La narració que ens ofereix és una viva aventura, humanitzada, situada a l'entorn de l'any 1000, en els temps de formació de la Catalunya cristiana.

Canigó és una obra dual on juguen dos elements contraris:

• Paisatge i passat: La inquietud per recuperar un passat gloriós.
• Cultura i popularitat: La dualitat entre el món culte i el món popular.
• Realitat i fantasia: La guerra contra els moros i el món de les fades que sembla perfectament real.
• Espiritualitat: El cristianisme en contrast amb les fosques forces de la naturalesa i de la interioritat humana.