Anàlisi d'Antígona de Salvador Espriu: Mite i Guerra Civil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
con un tamaño de 2,82 KB
Comentari de l'obra Antígona de Salvador Espriu
El comentari d'aquest fragment pertany a l'obra Antígona, escrita pel dramaturg, poeta i novel·lista català Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És una reelaboració del mite tràgic d'Antígona, escrita originalment pel gran dramaturg grec Sòfocles.
En aquesta nova interpretació, l'autor colomenc vol fer una crítica del conflicte bèl·lic que s'acabava d'esdevenir a Espanya: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La literatura espriuana té grans trets noucentistes. Antígona fou publicada el 1955, però escrita el 1939, un cop acabada la guerra.
Paral·lelismes i context històric
L'obra presenta un clar paral·lelisme entre la guerra fratricida de la tragèdia grega i la situació creada arran de la Guerra Civil, amb l'enfrontament de les dues Espanyes: la nacionalista i la republicana. El fragment escollit pertany al primer acte i, per tant, no correspon al moment de clímax màxim, però sí que és important dins el context de l'obra teatral.
Llenguatge i tècnica narrativa
Pel que fa al llenguatge i la tècnica narrativa, el teatre d'Espriu utilitza l'estil directe, reproduint textualment les paraules i les actituds dels personatges. Això s'expressa mitjançant les acotacions. L'estil directe és propi de l'art dramàtic i fa el text més proper al públic.
- És un text dialogat gairebé absent d'acotacions (només en trobem tres).
- Aquesta escassetat busca mostrar rapidesa i fluidesa en l'acció.
- Els diàlegs són fruit d'una situació imminent i d'una gran càrrega emocional.
El llenguatge és estàndard però literari, amb nombroses referències a la divinitat i una simbologia destacable. Tota l'obra és metafòrica, ja que contextualitza el mite clàssic.
Espai, temps i intenció moral
L'acció es representa dins d'un palau a la ciutat de Tebes (Grècia). Tebes es podria comparar amb Barcelona o Madrid en referència a la Guerra Civil. El temps extern és l'època clàssica, però l'obra és atemporal.
La funció didàctica
L'obra té una funcionalitat clarament didàctica: Espriu vol fer una reflexió sobre les actituds i comportaments de l'individu, un alliçonament moral i ètic relacionat amb la Guerra Civil.
Conclusió: Denúncia i memòria
En conclusió, Salvador Espriu utilitza el teatre com a eina de denúncia social. L'obra és austera, rígida i severa, però la visió de l'autor no és pessimista, sinó optimista. Antígona esdevé el símbol de la lluita contra l'oblit i la recuperació de la memòria col·lectiva, convidant el poble a reflexionar i tirar endavant després del conflicte.