Teatre Medieval Català: Orígens, Dramas i Espectacles Històrics

Teatre Medieval: Orígens i Manifestacions

La fugida de les ciutats suposà la desaparició de manifestacions essencialment urbanes com el teatre. Només va perviure:

• Histrions i joglars
• Les festes populars
• Les cerimònies religioses

Dels Dramas Litúrgics als Misteris Medievals

El teatre medieval va néixer lligat a la litúrgia cristiana. Les societats medievals eren sobretot civilitzacions audiovisuals: la fascinació auditiva eren mitjans per a oferir a l'espectador il·letrat un text senzill i entenedor. En un primer moment, als oficis s'intercalaven els trops, textos cantats en llatí que funcionaven com a rèpliques, i més endavant, com a diàlegs dramàtics. Amb l'emergència de les llengües romàniques, s'afegien als textos litúrgics, aclariments en romanç (epístoles farcides). Així van sorgir els textos escènics en llengua vernacla, coneguts com a misteris.

Els misteris s'integraren en la vida social de les ciutats.

El Cant de la Sibil·la: Tradició Viva

Un drama litúrgic, ja en la nostra llengua, que s'ha mantingut viu fins als nostres dies, a les esglésies de Mallorca i de l'Alguer, on reviu la nit de Nadal. També ha estat recuperat a Gandia i Ontinyent. A l'edat mitjana es representava a València, Barcelona, Vic, Llobregat, Tarragona... La melodia gregoriana que acompanya el text és de les més antigues que tenim a Europa. El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del món. Es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en català. Existeixen versions en llatí i provençal que són patrimoni cultural de la humanitat.

La Processó del Corpus: Festa Urbana i Religiosa

Tot i ser una festa religiosa, és la festa urbana per excel·lència que integra manifestacions populars laiques. Les dues actituds enfrontades en els segles XII i XIII de mantenir l'església sense cançons i danses, d'una banda, i d'instruir la gent amb espectacle, de l'altra, trobaren resolució en les processons del Corpus al segle XIV i XV. Aquesta festa havia de servir a l'església per a la veneració pública del sagrament de l'Eucaristia, el Cos de Crist, enfront dels que el negaven. Per això se li va atorgar un caràcter d'ostentació. Les processons del Corpus són l'antecedent de les actuals cercaviles de molts pobles i ciutats.

Teatre Profà Medieval: Joglars i Espectacles Urbans

Encara que a penes conservem textos medievals de caràcter profà, hi ha notícies abundants sobre l'activitat espectacular de joglars que reciten o canten monòlegs i diàlegs. També de diversos jocs escènics com els anomenats entremesos. Degueren constituir un teatre realista i còmic, amb acció i diàleg, que donaria lloc al teatre profà. Una altra manifestació teatral profana la constitueixen les entrades reials i coronacions. En elles la ciutat es convertia en l'espai itinerant de la representació. Es posava en joc una teatralitat col·lectiva que es projectava en la població i que la involucrava en l'espectacle.

Tipus d'entaulats:

• Entaulats fixos: castells, cadafals
• Entarimats mòbils: construcció, naus o muntanyes

Els Misteris d'Elx: Patrimoni de la Humanitat

Espectacle medieval que s'ha representat ininterrompudament des de finals del segle XV fins als nostres dies. El text que es conserva és del segle XVI. Els 258 versos que componen aquest drama són cantats a capella. La representació del Misteri té lloc a la Basílica de Santa Maria d'Elx, el 14 i 15 d'agost. És interpretat exclusivament per homes i xiquets.

Espai escènic: Múltiple i simultani, horitzontal i vertical.

Espai Escènic Horitzontal:

• L'andador: un corredor inclinat que va de la porta de la Basílica a l'escenari. Representa el camí de la casa de Maria (1a part) i el camí a la Vall de Josafat (2a part).
• El cadafal creuer del temple i davall de la cúpula: la casa de Maria (1a part) i el sepulcre a la Vall de Josafat (2a part).

Espai Escènic Vertical:

• Magrana: una esfera que s'obre en vuit gallons i que sosté un àngel.
• Araceli (altar del cel): una estructura amb cinc peanyes per a cinc àngels.
• El tron triple de la Coronació: una mena d'Araceli per a Déu i dos àngels.