Anàlisi i Interpretació d'Els Afusellaments del Tres de Maig de Goya

Fitxa Tècnica: Els Afusellaments del Tres de Maig

• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: 1814
• Estil: Neoclàssic-Romàntic
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Històric-al·legòric
• Localització: Museo del Prado (Madrid)

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

En aquesta obra, la gamma cromàtica és bastant reduïda (ocre, negre, blanc, groc i vermell), predominant els colors foscos, en fort contrast amb el blanc, el groc i el vermell, amb una àmplia gamma de matisos. La taca vermella de la sang destaca dramàticament per expressar la violència de l’acció. Els contorns dels personatges estan perfilats amb negre, però Goya no respecta les formes del modelat gradual tradicional, desapareixent gairebé el dibuix. Els cossos i rostres estan deformats amb una tècnica expressionista. Les pinzellades àmplies, llargues i obertes potencien l’expressivitat del conjunt.

L’escena succeeix de nit i s’il·lumina mitjançant un focus de llum artificial que procedeix d’un fanal situat entre els dos grans grups de personatges: els espanyols i els francesos. Però la llum no els enfoca per igual: il·lumina amb major claredat el grup dels espanyols, mentre deixa gairebé en la penombra el dels francesos.

Composició

La composició s’articula en tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem un conjunt de persones, unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de l’execució i, a continuació a la seva esquerra, un grup que espera el seu moment amb por i desesperació. La disposició dels personatges en línies diagonals s’entrecreuen, dinamitzant la representació. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal. El focus central de l’obra és la figura que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats, al voltant del qual es distribueixen les altres figures.

Una línia de l’horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més i alhora potencia el realisme del tema representat. Destaca l’expressivitat dels espanyols en actituds i escorços violents, alhora que amb una extensa descripció d’actituds davant la mort, des del que aixeca els braços i mira els seus executors fins a aquell que tremola, es resigna o resa abans de morir. Per contra, els soldats francesos donen l’esquena a l’espectador, de forma que no podem veure els seus rostres. Al fons, els terrats de les cases donen realisme a l’escena que la situen en un lloc concret: Madrid. La perspectiva és creada mitjançant la muntanya i el grup d’afusellament que proporcionen profunditat al quadre. La perspectiva no és un element prioritari per a Goya, que està més interessat en els primers plans on es desenvolupa la tragèdia.

Temps i Ritme

• Temps: Dinàmic
• Ritme: Repòs

Anàlisi Estilística i Influències

Goya s’acosta a l’esperit de denúncia de la guerra i de l’invasor francès que ja s’havia tractat en la sèrie de gravats “Els desastres de la guerra” (1810-1812). Per a la seva representació, el pintor aragonès recull l’herència de la cruesa dels martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII. Alhora, aconsegueix que la imatge heroica característica del Neoclassicisme esdevingui una icona romàntica dels qui lluiten per la llibertat.

La influència d’aquest quadre és evident a nivell compositiu i temàtic en:

• “L’afusellament de Maximilià” de Manet.
• “La matança de Corea” de Picasso, artista que també denuncià els horrors de la guerra en moltes altres obres, la més famosa de les quals és el Guernica.

Interpretació i Context Històric

Tema i Context

L’acció narra un dels fets que van tenir lloc a començaments del mes de maig de 1808 després de la revolta del dia 2, duta a terme pel poble madrileny contra els invasors francesos. Aquests van fer molts presoners, a molts dels quals van afusellar durant la nit del 3 de maig. Aquesta és l’escena descrita per Goya a l’obra, situada a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d’on és visible, presumiblement, la caserna del Conde-Duque, la imatge del qual es dibuixa al fons de la composició.

La inclusió d’una dona i d’un frare en l’escena és un tret de realisme, doncs les dones que van participar en la lluita contra els francesos també van patir la repressió i és un fet provat que aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila.