Successió d'Estats i fonts del Dret Internacional Públic

Successió d’Estats: Els elements dels estats poden canviar, ja sigui per ampliació o disminució de la població o el territori, quan un govern arriba al poder per mètodes anticonstitucionals o quan desapareix l’estat. Quan hi ha la successió d’un estat, sempre que sigui possible, persisteixen els drets i les obligacions anteriors, inclòs el respecte pels tractats dels quals l’estat en qüestió n’és part (pº de continuïtat - norma consuetudinària).

Textos convencionals a tenir en compte: Convenció de Viena de 1978, sobre successió de tractats i Convenció de Viena de 1983, sobre béns, arxius i deutes.

La Convenció de Viena de 1978 contempla 4 casos de successió d’estats i diferents solucions per a cadascun dels supòsits:

• La successió respecte la part d’un territori: Tabula rassa.
• Un procés de descolonització: Tàbula rassa.
• La unificació: L’Estat successor hereta les obligacions convencionals de l’Estat predecessor.
• La separació: L’Estat successor hereta les obligacions convencionals de l’Estat predecessor.

Tots els supòsits de successió d’estats plantegen complexos problemes jurídics.

El Procés de Formació de les Normes Jurídiques Internacionals

Les Fonts del Dret Internacional Públic (DIP):

• Fonts de coneixement del dret positiu: materials emprats per esbrinar el contingut de les normes.
• Fonts materials: forces socials que produeixen, legítimament i dins d’una organització política, diferents tipus de normes.
• Fonts formals: mecanismes previstos a l’ordenament jurídic per a la producció de normes formalment vàlides.

La rellevància del consentiment de l’Estat: El DIP és relatiu, ja que es basa en el consentiment de l’estat i en el consens de base social. El consentiment és de base individual però necessari en el procés de creació de normes internacionals. En el DIP no hi ha una imposició democràtica, sinó que funciona en base al consens general dels estats.

La creació de normes internacionals depèn de la voluntat dels estats. No hi ha prou amb el consentiment d’un estat individualment. Han d’intervenir dos o més subjectes i dependrà d’un consentiment comú. Ha d’haver consens. Consens no vol dir unanimitat, però sí és necessari un consens general.

Tot i així, els actes unilaterals dels estats o OI poden generar obligacions jurídiques sense necessitat d’acceptació posterior d’un estat.

Hi ha determinades normes que marquen aquest consens necessari, com és la Convenció de Viena de 1969 sobre els drets dels tractats.

• Tractats bilaterals i multilaterals: la norma requerirà el consentiment de tots els subjectes.
• Tractats universals: no és necessari el consentiment de tots, però sí un consens general.
• Costums generals: la manifestació del consentiment individual té lloc de manera més ambigua i diversa, ja que aquest consentiment pot ser resultat d’una absència d’acció.

L'article 38 de l’Estatut del TIJ: Contempla les diferents fonts del DIP i són “hard law”.

• Convencions internacionals
• La costum internacional
• Els principis generals del dret
• Les decisions judicials i les doctrines científiques dels publicistes de major competència de les diferents nacions.

El procediment de creació de normes de DIP: Hi ha una pluralitat de procediments de creació de normes de DIP. El “soft law” són instruments que han sorgit per suplir les mancances del “hard law” d’adaptar regles precises i jurídicament obligatòries. S'entén per “hard law” tot el referent a l’article 38 de l’Estatut del TIJ esmentat anteriorment.

El SL és més complex i genera dubtes sobre el marc regulador. A més, no crea obligacions jurídiques.

• Matèries principals del SL: Dret Internacional econòmic, dret del medi ambient i drets humans...
• Tipologia del SL: resolucions d’OI, actes finals de conferències internacionals, codis de bona conducta, programes d’acció…

La jerarquia de les fonts del DIP: No hi ha una jerarquia clara de les fonts del DIP, ja que l’article 38 ETIJ enumera, però no estableix un ordre de prelació. A més, un tractat pot derogar un costum i un tractat pot desaparèixer per costum.

Els conflictes entre normes es resolen:

• Lex posterior derogat lex anterior.
• Lex specialis derogat lex generalis.

Sí que existeixen casos particulars de jerarquia:

• Prevalença de la Carta de les NNUU sobre qualsevol altre tractat.
• Superioritat del ius cogens sobre les altres normes.

El ius cogens són normes de dret imperatiu universal reconegut per la comunitat internacional i el seu respecte és essencial per la salvaguarda dels interessos col·lectius fonamentals d’aquesta comunitat en conjunt, per tant, tots els subjectes de DIP les han de respectar.

Això implica la superioritat incondicional d’aquest tipus de normes respecte de la resta, independentment de com siguin positivades.

• És nul tot tractat que, en el moment de la seva celebració, estigui en oposició amb una norma de ius cogens.
• Quan sorgeixi una nova norma de ius cogens, tot tractat que estigui en oposició es convertirà en nul i finalitzarà (art. 64 CV 1969 i 1986).