Quantes signatures calen per a la iniciativa legislativa popular?

Segons el document, la iniciativa legislativa popular requereix 500.000 signatures, tal com estableix l'article 87.3 de la Constitució.

Quina és la diferència entre monarquia parlamentària racionalitzada i no racionalitzada?

En la racionalitzada, la posició i les funcions del monarca es regulen detalladament a la constitució; en la no racionalitzada, com la britànica, el poder del monarca deriva sobretot de costums constitucionals que canvien amb el temps.

Quina llei regula el règim electoral general?

El règim electoral general està reservat a llei orgànica i es regula a la LOREG.

Democràcia directa i representativa: principis i mecanismes

Resumen

El document explica els fonaments de la democràcia directa, a partir de Rousseau, i de la democràcia representativa, amb aportacions de Montesquieu i Constant. També repassa els mecanismes de participació, com el referèndum i la iniciativa legislativa popular, el procés electoral i el paper dels partits polítics. Finalment introdueix la monarquia parlamentària com a institució de l'Estat.

Puntos clave

Rousseau defensava que la voluntat general és indivisible i inalienable, i que només és possible una democràcia en què els ciutadans participen directament en l'aprovació de la llei.
En la democràcia representativa, la sobirania recau en la Nació i la participació de tots els ciutadans es fa mitjançant el sufragi universal en eleccions periòdiques.
Mecanismes de participació directa a Espanya: el referèndum i la iniciativa legislativa popular (art. 87.3 CE, 500.000 signatures).
El procés electoral és el mecanisme pel qual els ciutadans designen els seus representants; el règim electoral general es regula per llei orgànica (LOREG).
El pluralisme polític és un valor de l'ordenament jurídic (art. 1.1 CE) i els partits polítics expressen aquest pluralisme i concorren a la formació de la voluntat popular (art. 6 CE).
La monarquia parlamentària es distingeix segons si els poders del monarca estan regulats de manera detallada a la constitució (racionalitzada) o es basen principalment en costums (com el Regne Unit).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Democràcia Directa

Gènesi: Rousseau defensava que la voluntat general sobirana, expressada a través de la llei, és indivisible i inalienable i radica en cada ciutadà. Conclusió: l’única democràcia possible és aquella en què tots els ciutadans participen DIRECTAMENT en l’aprovació de la llei. Problema: durant la complexitat de l’Estat modern, Rousseau havia admès la necessitat que els ciutadans exercissin el poder a través de representants, que actuarien sota mandat imperatiu i a condició que les seves decisions fossin ratificades posteriorment per aquells. Mecanismes actuals de participació política directa: El referèndum (a CE regula diferents modalitats de referèndum). La iniciativa legislativa popular (art.87.3, 500.000 signatures). Referèndum: Art.149.1.32: Competència exclusiva de l’Estat en matèria “d’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum”. Art.92. L.O. 2/1980 de 18 de Gener, reguladora de les diferents modalitats de referèndum (BOE núm.20 de 23 de gener de 1980).

Democràcia Representativa

Montesquieu, Constant: la sobirania resideix en la Nació, entesa com a subjecte únic i indissoluble, un ens abstracte amb una vida pròpia diferent dels individus que la conformen. Per això, és necessari que algú la “representi”, expressi la seva voluntat. Per aquests autors, la representació política és una funció que s’encomana a qui està preparat i té vectitudde judici (sufragi censatari). Concepció elitistade representació defensada pel pensament liberal. La consagració de la participació política com un dret de tots els ciutadans per igual: canvi de concepció. Es consolida el concepte de “democràcia representativa”: Democràcia representativa es basa en la participació de tots els ciutadans en la selecció dels governants, mitjançant el sufragi universal exercit en eleccions periòdiques en què concorren diferents opcions polítiques. Mecanisme de participació representativa i el procés electoral: El procés electoral: és el mecanisme de democràcia representativa a través del qual té lloc la designació per part dels ciutadans d’aquells que seran els seus representants i exerciran el poder públic en una comunitat. Dret electoral d’un Estat: regula els elements essencials del procés electoral. CE de 1978: art. 81. Reserva de llei orgànica en matèria de règim electoral general: LOREG.

El pluralisme polític i els partits polítics

El pluralisme polític és pressupòsit de la democràcia. La democràcia no descansa en una concepció homogènia i unificada de la comunitat, sinó que es fonamenta en una concepció pluralista de la realitat social, integrada per diferents grups amb diferents interessos i opinions. Art 1.1: propugna com un dels valors de l’O.J el ‘pluralisme polític. Art 6. CE atribueix als partits 3 funcions essencials: Expressen el pluralisme polític (s’exclou fer una definició a un sistema de partit únic). Concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular (aquesta funció no es limita només al moment electoral). Són instruments fonamentals per a la participació política.

Institucions Polítiques de l'Estat

La monarquia parlamentària

Títol II de la Constitució ‘’La Corona’’. Sotmès a procediment de reforma constitucional especial (168 CE). Posició preeminent a la constitució, sotmès a procediment agreujat de reforma. Context: consolidació del principi democràtic a les constitucions del s.XX Doctrinalment 2 tipus: La monarquia parlamentària racionalitzada: aquella en que la posició, estatut jurídic i funcions del monarca són objecte de regulació concreta i detallada a les constitucions (s’evita recórrer a costums o convencions constitucionals) No racionalitzada: Gran Bretanya. El poder del monarca deriva principalment de les costums constitucionals amb interpretacions que es modifiquen al llarg del temps. Evolució històrica de la institució monàrquica: Monarquia absoluta. Monarquia limitada i monarquia constitucional→ Amb l’estat liberal (s.XVIII-XIX): nova legitimació del poder polític (imperi de la llei, separació de poders, drets i llibertats): Constitucionalisme. Monarquia parlamentària: Criteri que les distingeix: poders assumits pel monarca + relació amb altres poders de l'Estat.