Successió ecològica: fases, estratègies r i K i clímax

Successió Ecològica: Evolució dels Ecosistemes

Quan un ecosistema evoluciona des d’una situació de desequilibri (una fluctuació), no sols es produeixen canvis en la mida de les poblacions, sinó també en la composició de la comunitat, ja que unes espècies són substituïdes per altres. Això és una successió ecològica.

Els primers individus (pioners) de l’ecosistema provoquen petits canvis que permeten que s’hi puguin establir altres tipus d’organismes, i el medi pot ser colonitzat per altres poblacions, i així successivament.

Estratègies de la Successió Ecològica

Estratègies de la r

• Estratègies de la r (r, de taxa reproductiva): Són les espècies pioneres. Gairebé totes aquestes són espècies autòtrofes, ja que són l’entrada obligada d’energia solar a l’ecosistema. Tenen cicles de vida curts, però deixen molta descendència.

Estratègies de la k

• Estratègies de la k (k, de límit de creixement o capacitat de càrrega de la població): Poc a poc les espècies pioneres (o també dites oportunistes) van sent substituïdes per altres espècies que creixen lentament, amb cicles vitals més llargs (més resistents que els pioners, com ara alzines o senglars, etc.).

Tipus de Successions Ecològiques

Successió Primària

Procés de colonització en una zona on abans no hi havia cap ecosistema (com una illa volcànica que ha emergit del mar). Els primers colonitzadors són productors primaris, que permetran l’arribada d’organismes consumidors.

Successió Secundària

Es dóna en una àrea on abans hi havia hagut una comunitat (com ara un bosc cremat). En aquestes àrees, gairebé sempre hi ha formes de resistència o estructures reproductives (llavors o espores) que condicionen i faciliten el procés de colonització.

El Clímax dels Ecosistemes

El clímax és el resultat de la successió ecològica. Tots els ecosistemes van canviant al llarg del temps cap a un estat estable de maduresa en què la diversitat i el grau d’organització són elevats. Durant el procés, s’estableixen xarxes tròfiques entre les diverses poblacions d’organismes de la comunitat.

En el clímax (estadi de més maduresa de la successió), la biomassa és petita; per tant, la producció neta és baixa (la producció neta és la que serveix per créixer i generar nous individus). Tanmateix, pocs ecosistemes arriben al clímax, a causa de les fluctuacions de l’ambient, les quals poden fer retrocedir la successió cap a estadis més immadurs.

Resiliència dels Ecosistemes

Els ecosistemes tenen la capacitat de recuperar la composició i l’estructura anteriors després d’estar afectats per pertorbacions. Això s’anomena resiliència. Per exemple, després d’un incendi, algunes espècies rebroten o mantenen bancs de llavors. Malgrat aquesta capacitat de regeneració, no sempre es dóna aquesta resposta.

Regularitat de les Successions

Les successions segueixen lleis comunes:

• Al començament, la diversitat és baixa, amb espècies pioneres. La producció neta és alta.
• A mesura que evoluciona cap al clímax, la diversitat biològica augmenta, i hi ha més biodiversitat, i les xarxes tròfiques són més llargues i més complexes.