Virus: definició, estructura i classificació (resum)

Què són els virus? Definició i Característiques

Els virus són partícules microscòpiques molt senzilles, constituïdes per un àcid nucleic (genoma víric) que està envoltat per una càpsida proteica i, de vegades, una coberta membranosa.

Quan es troben fora de les cèl·lules (fase extracel·lular), són totalment inerts, ja que no posseeixen enzims per desenvolupar un metabolisme propi. Els virus, en la fase extracel·lular, també s'anomenen virions.

Els virus són capaços d'adherir-se a la superfície d'altres cèl·lules i d'introduir-hi el seu genoma víric (d'ADN o d'ARN). D'aquesta manera, poden reproduir-se, ja que el genoma víric és capaç de sintetitzar les cobertes de nous virus utilitzant la matèria, l'energia i el sistema enzimàtic de la cèl·lula on es troba (fase intracel·lular). Els virus són, per tant, paràsits obligats.

També és possible definir els virus com estructures encarregades de transportar un àcid nucleic entre una cèl·lula hoste i una altra.

Els virus són molt més petits que les cèl·lules, ja que la seva mida no sol excedir dels 2.500 Å (un bacteri com l'Escherichia coli té unes 25.000 Å per 10.000 Å).

Classificació dels virus segons l'hoste

Segons l'hoste que parasiten, els virus es classifiquen en:

• Virus bacterians o bacteriòfags
• Virus vegetals
• Virus animals

L'estructura dels virus: Components essencials

L'estructura bàsica d'un virus es compon de:

• Genoma víric

  Es compon d'una o diverses molècules d'ADN o d'ARN, però mai dels dos simultàniament. L'àcid nucleic dels virus consta d'una sola cadena, oberta o circular. Al seu torn, aquesta única cadena pot ser bicatenària o monocatenària.

• Càpsida

  És la coberta proteica que envolta el genoma víric. La funció de la càpsida és protegir l'àcid nucleic i, en els virus sense membrana, reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules que el virus parasita. El conjunt del genoma víric i la càpsida s'anomena nucleocàpsida. La càpsida està formada per proteïnes o capsòmers que es disposen d'una manera regular i simètrica, fet que determina l'existència de diversos tipus de càpsides:

  Tipus de càpsides víriques

  • Càpsida icosaèdrica

    És una estructura polièdrica. Està formada per la unió de capsòmers de dos tipus: hexàmers, a les cares i les arestes, i pentàmers, als vèrtexs. Un exemple de virus icosaèdric és el virus humà de les berrugues.

  • Càpsida helicoïdal

    Està formada per capsòmers col·locats helicoïdalment formant una estructura tubular, a l'interior de la qual se situa l'àcid nucleic. Són d'aquest tipus el virus del mosaic del tabac (VMT) o el virus de la ràbia.

  • Càpsida complexa

    Es troba en alguns virus especialitzats a parasitar bacteris, per això reben el nom de bacteriòfags. Aquest tipus de càpsida té dues parts: el cap, de tipus icosaèdric i que conté l'àcid nucleic, i la cua, adaptada per a la injecció de l'àcid nucleic a l'interior del bacteri. A la base de la cua hi ha una placa basal que posseeix espines i a la qual s'uneixen fibres caudals; la placa, les espines i les fibres també estan formades per proteïnes. Poden contenir enzims i ATP, la funció dels quals és destruir la paret bacteriana per facilitar la penetració del genoma víric.

• Coberta membranosa

  Un grup de virus, com els que provoquen la ràbia, l'hepatitis, la grip, la verola i la sida, tenen una coberta de tipus membranós que envolta la nucleocàpsida. Aquesta coberta es compon d'una doble capa lipídica procedent de les cèl·lules hostes parasitades i de glicoproteïnes que hi estan incloses, la síntesi de les quals està controlada pel genoma víric. Les glicoproteïnes sobresurten lleugerament de la coberta i tenen com a funció el reconeixement de la cèl·lula hoste i la inducció de la penetració del virió en aquesta mitjançant la fagocitosi.