El fetge: estructura, funcions i importància
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,71 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest material explica l'estructura del fetge, la glàndula més gran de l'organisme, i el seu recorregut vascular i biliar. També detalla les funcions hepàtiques, com la producció de bilis, l'emmagatzematge de glucosa i vitamines, i la destrucció de glòbuls vermells. Inclou la relació del fetge amb la vesícula biliar, el pàncrees i les diferents etapes de la digestió.
Puntos clave
- El fetge pesa aproximadament 1500 g i és la glàndula més gran de l'organisme.
- El fetge rep sang oxigenada per l'artèria hepàtica i sang rica en nutrients de l'intestí per la vena porta.
- La sang surt del fetge cap a la vena cava inferior.
- Funcions del fetge: produir bilis, emmagatzemar glucosa en forma de glucogen, desfer proteïnes plasmàtiques, intervenir en la coagulació, emmagatzemar vitamina B i ferro i destruir glòbuls vermells.
- La vesícula biliar emmagatzema la bilis produïda pel fetge i la desallotja a l'intestí prim per a la digestió.
- Les funcions de la bilis són neutralitzar l'acidesa del quim, absorbir greixos i vitamines liposolubles i eliminar residus cel·lulars.
- El pàncrees té una funció digestiva i una funció endocrina, i secreta insulina pels illots.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
El fetge: estructura i funcions
El fetge és un òrgan i la glàndula més gran de l'organisme que pesa aproximadament 1500g. Té una única massa diferenciada a l'òbul dret i esquerra. Està situat a la cavitat abdominal, al costat de les cèl·lules hepatiques que s'agrupen en columnes. Aquestes columnes estan travessades per uns conductes biliars, pels quals la bilis produïda per les cèl·lules hepatiques és recollida. La unió d'aquests conductes origina les grans vies hepatiques. Després de 50m de conducte hepàtic s'uneix al conducte cístic procedent de la vesícula biliar.
Té una doble sèrie de vasos que penetren a l'interior i una que treu la sang del fetge cap a la vena cava inferior. La sang arriba al fetge per l'artèria hepàtica, que porta sang oxigenada que dóna elements nutritius i oxigen a les cèl·lules hepatiques, i per la vena porta, que porta sang venosa, pobra en oxigen i rica en nutrients provinents de l'intestí i l'estómac. La sang surt del fetge per la vena cava.
Les funcions del fetge són produir bilis, emmagatzemar glucosa en forma de glucogen, desfer les proteïnes plasmàtiques, produir substàncies que intervenen en la coagulació de la sang, emmagatzemar vitamina B i ferro, i destruir glòbuls vermells.
Vesícula biliar
La vesícula biliar és un sac de 5-10cm que actua com a dipòsit emmagatzemador de la bilis produïda pel fetge. La bilis es desallotja regularment a l'intestí prim per a la digestió. Emmagatzema 30ml de bilis.
Les funcions de la bilis són neutralitzar l'acidesa del quim per afavorir les accions dels enzims pancreàtics i intestinals, absorvir greixos i vitamines liposolubles, estimular la formació de bilis al fetge i eliminar residus cel·lulars.
Pàncrees
El pàncrees està situat a la cavitat abdominal, sota i darrera de l'estómac, entre el duodè i la melsa. Presenta tres regions: cap, cos i cua. El pàncrees compleix una doble funció, digestiva i endocrina. En la funció digestiva, secreta enzims digestius al duodè. En la funció endocrina, secreta hormones a la sang, com la insulina produïda pels illots.
La digestió a la boca
La boca participa en la digestió amb les funcions de masticació, digestió química i deglució. La saliva protegeix la mucosa bucal, neteja les dents, inicia la digestió dels hidrats de carboni, ajuda a formar el bol alimentari i lubrica la cavitat bucal i la faringe. La deglució és el pas de l'aliment triturat i insalivat, anomenat bol alimentari, cap a la faringe.
La digestió a l'estómac
A l'estómac es realitzen tres funcions diferents: emmagatzemar l'aliment fins que estigui preparat per continuar per l'intestí prim, barrejar l'aliment amb les secrecions gàstriques per formar el quim i buidar el contingut de l'estómac enviant progressivament porcions del quim a l'intestí prim.
La digestió a l'intestí prim
L'arribada del quim al duodè estimula moviments peristàltics que el fan avançar al llarg de l'intestí prim. El quim està en contacte amb el suc pancreàtic, el suc biliar i el suc intestinal. El suc pancreàtic conté bicarbonat sòdic, tripsinogen, amilasa pancreàtica i pigment biliar. El suc biliar conté pigment biliar i sals biliars. El suc intestinal conté moc, peptidasa, disacaridasa, lipasa intestinal i amilasa intestinal.
L'activació de l'intestí gros
L'aliment no digerit passa per la vàlvula ileocecal cap a l'intestí gros. Els bacteris de l'intestí gros ajuden a la transformació d'aquests productes i produeixen vitamina K. L'intestí gros absorbeix la major part de l'aigua, concentra el contingut intestinal i l'emmagatzema fins que és expulsat a l'exterior en forma de femta.
Preguntas frecuentes
Quines són les funcions del fetge?
El fetge produeix bilis, emmagatzema glucosa en forma de glucogen, desfa les proteïnes plasmàtiques, produeix substàncies per a la coagulació de la sang, emmagatzema vitamina B i ferro i destrueix glòbuls vermells.
Quina és la funció de la vesícula biliar?
La vesícula biliar és un sac que emmagatzema la bilis produïda pel fetge, amb una capacitat de 30 ml, i la desallotja a l'intestí prim per a la digestió.
Quina és la doble funció del pàncrees?
El pàncrees té una funció digestiva, secretant enzims al duodè, i una funció endocrina, secretant hormones a la sang com la insulina.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.