"solitud" resum

BIOGRAFIA:

 María Mercè Marçal (13/11/1952, Ivars d’Urgell - 5/7/1998, Barcelona) va ser poeta, catedràtica, narradora, editora i traductora catalana. A més, era una activista política, cultural i feminista.
A la seva infància va viure al camp, la seva família es dedicava a la vida de pagès. Va estudiar batxillerat a Lleida i Filologia clàssica en la Universitat de Barcelona. En 1972 es va casar amb el Ramón Pinyol Balasch del qual es va separar i amb ell i altres poetes va fundar en 1973 Llibres del Mall. En 1976 va guanyar el Premi Carles Riba amb “Cau de llunes”.
Marçal va ser una activista rebel que va participar al conflicte polític per la llibertat a l’època del franquisme; va treballar dur per mantenir viva la literatura catalana i la seva labor com a editora, traductora i professora; i  i va lluitar per les dones (feminisme) i per l'alliberament lèsbic. En 1979 va publicar “Bruixa de dol”, el seu segon poemari. Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla, experiència personal que reflecteix en “Sal oberta” (1982) i a més, també escriu “Terra de Mai”, on parla de l'homosexualitat femenina. Des de 1994 fins la seva mort al 1998 (per càncer) va consolidar el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del PEN Club i va seguir amb la lluita feminista.

BRUIXA DE DOL (progressió, reflexa vida de l’autora). Es diu així perquè “bruixa” és un símbol feminista (dones cremades a la foguera perquè es sortien de la norma) i es diu “de dol” perquè s´ha patit molt al món de les dones, a més a més de fer referència a una cançó popular. 

DIVISA (diners, valoració, reconeixement econòmic de la teva feina) 
Fa acte de creació (procés) i l’ha signat com fan els artistes. Realitat-ficció (tros de cel) per parlar de creació. 

FOC DE PALES (purificar)

I:

Tornada que destaca: reivindicació de que vol estar sola, el que la farà créixer. Una dona sola no podia ser (alliberació dona). Juga amb les contraposicions, està viva però es sent morta. A  l’aigua hi ha el ganivet negre que fereix. Barca simbolitza el camí que fem a la vida. Uneix aigua i foc (antítesi) les dues son perilloses (aigua= vida perillosa). L’amor en la vida, dolorós. Et clava ganivets. El camí de la vida et porta a tenir farides. L’amor fa mal.

II:

La nit clava, fa mal. Dolorós/ a prop de la mort. Esta entre el drama de la ferida però balla. El desig fa por, es perillós, perquè L’Escala no te barana i esta ferida. Sent perill però el desig es una cosa que no pots reprimir. Situació engoixant d’ella mateixa. 

III FORAVILERS-

(com es relaciona ella amb els de fora del poble). Nois i noies se’n van del poble, mengen atmelles verdes i passen coses. Borren les lliçons dels mestres i veïns, l’oblidaven tot i s’ho passaven bé perquè són joves (connotació sexual). Quan es fa de nit (a la joventut), perden la inocencia i obliden la obligació. “No la mosseguis” imperatiu vol referir-se a la culminació sexual (diu que encara no perquè són massa joves). Ella se sent perduda i recorda les iniciacions sexuals.

IV:

Escena d’amor a l'hora de sopar. Lectura poètica. Comencem amb “perquè” per saber la raó. Lluna plena (pot ser al jardí) llum blanca que ilumina tot. Estoballes com si fossin un tros de cel. Amb les cartes simbolitza el que no pots evitar, perquè ja està escrit, l'amor ens ha tirat les cartes. Va creixent, finalment la lluna es trenca perquè hi ha amor.  Parteix d´escenes quotidianes i introdueix la natura com: cel, lluna. 

V BRIDA-

(Amb les brides controles un cavall i el portes en una direcció): La folleria es la bogeria, alheshores ella s’imagina anant a una fira de bojos (gent que fa coses fora del normal). Un cavall sense brida va com vol i ella s’esta comparant amb aquest. El canvi que s’esta produint a la seva vida (incitacions sexuals…) li provoca pensar que esta boja i que no té experiència, vol viure, cantar i aprendre anant a aquesta festa sense donar cap explicació.  L’amor té una connotació de pecat, però ara que ja es més gran fa el que no toca  i tot i que proporciona plaer també és

desagradable (sensació amarga). Ella parla des de la riba de l’heterosexualitat. Ja no vol que la empresonin, se sent atreta cap a l’homosexualitat, no té experiència i està farta de ser el que toca ser però no sap com.

TOMBANT (imatge geográfica): Un peix no necesita ni pot anar en una bicicleta. És a dir, una dona sense un home pot. Abans això no es veia. Marçal reivindicaq ue no necesita a un home a la seva vida tant a nivell sexual com genèric. 

I:

Ha sortit al balcó i descriu totes les plantes que hi ha, feia temps que no sortia. El balcó és la societat (ilusió que construim, no es la llibertat però ens fa creure que sí), perquè està representant com les dones planten i veu tots els testos florits. Ella no sortia perquè anava corrent darrere d’amors i altres coses (buscant experiències) però finalment surt i veu la societat tal com és.

II:

Amb la tristesa que té l'única cosa que pot fer és disfraçar-la, amagar com és sent. Diu d´anar a olvidar-se de tota l’angoixa que sent. Per molt que sigui carnestoltes o hi hagi color hi han llagrimes. Contrast entre la veritat (tristesa, llagrimes) amb aquesta máscara que significa carnestoltes que amaga coses en una imatge festiva, colorida, alegre, per amagar tota tristesa. Pariat com a conclusió: per molt que muntem una festa les llagrimes sempre seran les mateixes.

III:

Ella és una dona que no busca ni necessita un home però es busca a ella mateixa. Vi i copa símbol de la poesia, significa la pasió i emborratxar-se vol dir perdre el control, veure la veritat, es troba sola (i probablement aquesta solitud serà bona, per trobar-se).

IV:

El rostoll és el que queda dels cereals. Práctica del camp (donar mort al rostoll) i aparia = prepara la rella (eina del camps). Amb aquesta treu tot els restos cremats. Símbol de renovar, començar de nou. Li dona sentit a que la seva vida esta començant de nou. PERÒ: els canals tenen arbres als costats, al poema vol dir una castració de la natura, que li treu sentit, els arbres estan allà per algun motiu. Treuen bellesa, essència. Sentir de no treure la essència de les coses (qui soc). Segueix la linea del records de la pagesia. 

V:

Els arbres son els éssers vius que més viuen, per tant, aquella mirada (mirada=esguard) de l’arbre es mantindrà però amb la mateixa mirada de la primera persona que el va veure, és estàtic. Això vol dir que la nostra vida estarà sempre marcada per la primera persona que ens va mirar, és a dir, per la nostra primera vivència. El foc té la connotació de la purificació, i en aquest cas vol dir cremar tota la vida d'abans perquè necessita canviar i destral que enlluerna simbolitza la por, incertesa i impressió als canvis.

VI:

Quan una noia neix li foraden les orelles. Arracades d’entrada és molt femení, ara ja no es tan estigmatizador. El bosc és una imatge de buscar perspectiva, distanciar-nos. Amb l’alzina vol dir que per un fet no s’ha de jutjar a una persona. La societat es estigmatizadora. Reivindica aquesta independència de la persona per decidir de portar arrencades perquè li agrada per molt que sigui conseqüència d’aquesta estigmatització al moment de néixer. 

VII:

Els ulls de fusta son metáfora de que és una persona insensible, que no sent, vol dir que és incapaç de plorar i riure. El cuc significa que de vegades hi ha alguna cosa dins d’ella que plora i està trista. Vol allunyar-se de l’estigma que les dones ploren i els homes no. Es diu que plorar és un símbol de debilitat, però també de valentia, ens treu un pes de sobre i a vegades es necessita. Conclusió: podem identificar-nos en un col·lectiu però sense perdre la nostra identitat.

VIII:

Poema negatiu. To decadent. Situació negativa,desde el principi fins el final. La lluna que es una inspiració, aquí es negativa. El poema ens diu que estem davant d’una poeta en crisi, inseguretat, angoixa. Sensació de que no surt de la negativitat. 

IX:

El temps va passant i ja no torna mai més (tempus fugit), el pas del temps es nota sobre la pell perquè et vas fent gran i surten arrugues. A mesura que passa el temps es va sentint sola i desprotegida, està en un moment on s’encongeix.

X:

Va passant el temps. La pilota de colors es la infantesa, diu que s’ha acabat, per això acaba a la teulada, ja no juga més. El vent de març, la sensació primaveral, fa retornar la infantesa. La infantesa es converteix en un refugi quan ens sentim malament. Es abraçar al nen que érem, com si fos altre persona però som nosaltres, en aquest moment la infantesa reviu. 

XI:

La sortida el balcó és la sortida a la societat, que no és oberta, està embalconada. Llum-estrall (antítesi), això vol dir que la sortida cap a la societat no està clara, és perillosa, i com no surt es troba en solitud. Apareixen les dues cares de la moneda (antítesi) i al girar la moneda veu una cosa positiva, apareix la lluna (símbol femení, de inspiració…).

XII:

Actitud de la voluntat, de ja esta bé tenir tristesa, estar a la ombra, actitud de voler-ho canviar. (Golfes, nina, paraigua… coses de la infantesa que ja no serveixen). Torna a la bogeria perquè et fa ser més felíç, ets lliure, s’allibera. En aquest vestit de felicitat, en les butxaques hi ha amor engrunat (allò que sobra, que es llença), amor inservible. Els amors que passen a la nostra vida no tenen influència però som el que som per totes les coses que hem viscut i sempre estan allà. Hi ha un canvi d actitud, durant TOMBANT  ha estat negativa, trista, desprotegida… i en aquest l’últim posa fi a aquest mal somni. 

FOGUERA JOANA (fa referència a la foguera de Sant Joan feminitzant aquesta foguera. Es una feminització a la tradicional foguera de Sant Joan. Donat que la foguera de Sant Juan es la purificació de tot el passat.)

I:

Hi ha un canvi, sembla que ha arribat l’amor. El cel és serè i fi, les vores del coixí son un símbol femení i la lluna regna, això vol dir que l’amor arriba amb tota la seva forma i bellesa.

II:

Connotació el llangardaix és un signe de sexualitat. És un poema surrealista (ocell en el pit de l’onada, personalització ja que la onada no te pit). Donar la llengua representa un moment de sexualitat. Apareix la sal, que es un element important perquè es converteix en un element feminista (simbologia de tresor ja que la sal era cara). La sexualitat la porta a la bogeria, alegria, vol fer poemes d’amor. Pleret es diminutiu entranyable. Fa referència a l’amor trobadoresc. Al final es mostra la Imatge ROMàntica de la separació dels amants quan l’alba arriba a sorprendre’ls. Aquí comença la relació que va tenir amb una dona, amb totes les sensacions i sentiments d’amor. 

III:

El poema comença amb una metàfora sobre els pits, diu que són ocells engabiats, fent referència al sostenidor, que es una manera d’oprimir el cos de la dona (època anti sostenidors, alliberament). Porta un vestit estampat i les mans del seu estimat cerquen els seus pits.  Quan cau el vestit i queda despullada, els seus pits fugen de les mans com si es tractessin de dos peixos, estan lliures.

IV:

“L’enemic del meu plaer” (plaer sexual lèsbic) diu que és dolç, s’ha transformat per conseqüència de l’amor. S’adona de les trampes que li va donant, però comença el procés d’alliberament i es imparable. La sexualitat sense parla dels plecs del cos, però ara parla dels plecs del plaer. 

V:

Vol tancar la sexualitat i obrir la sensualitat, sentir carícies, veus a l’orella… Reivindica la sensualitat femenina, oblidant-se del sexe i l’acte sexual en sí mateix i centrant-se en el cos, la exploració d’aquest mitjançant carícies. Apareix la Lluna-símbol femení.

VI:

Es refereix a la sexualitat masculina(heterosexual) i la femenina (lésbica). A la primera estrofa apareix una espasa (connotació fálica). A la segona esta descobrint la sexualitat femenina (lèsbica) y cada vegada esta més convençuda que no te res a veure amb l’heterosexual. 

VII:

Al estar desarmada ha obert les seves portes sense vigilància. L’anell es un símbol de compromís, ella ho llença, no en vol. Per ella l’amor és sense armes, compromís, ni vigilància i amb apertura i confiança.

VIII:

Amb l’amor tot ens té enveja , fins i tot la lluna sent enveja per tot em que han construït. Al final tot va disminuint, desapareix. 

IX LLUNA NEGRA:

Ha perdut la por, ha conegut l’amor… la poeta esta trencant amb el seu passat, vol cremar els seus records per poder mirar cap al futur (purificació de Sant Joan). Tot son residus (estelles), el passat ja s’ha acabat i no serà un obstacle. Per poder començar de nou cal deixar enrere el passat, té pressa per canviar i començar una nova vida a la verbena plena de felicitat.

BRUIXA DE DOL (es diu així perquè esta de dol, connotació negativa, de tancament, la bruixa es la feminista però esta de dol perquè el món es com es). Fa ús del sonet. Més extens. Versos decasíl•lbs. 

I ZODÍAC :

Al primer quartet parla de tots els records lligats que els fica en una maleta i la llença al mar. Apareix el tema del destí, fins a quin punt ella està destinada a aquest canvi que ha fet (vida homosexual) i la desfeta que ha fet del seu passat. Al segon quartet parla de la ruleta, de l’atzar. Els daus de la sort son inèdits, no s’han fet servir, es un món desconegut. Llança els daus a veure on li porta la sort. La llibreta es la metàfora de la vida que està escrita, els records els ha ficat dins del foc, la llibreta escrita fins avui la cremem i el passat ha acabat. El primer tercer parla de llençar la sageta, tenir sort a encertar. Parla de la natura, els sentiments, les coses dolentes. No para de jugar, ara ens han dit que anem a estimar. L’últim tercet parla dels astres. Apunten al cel amb un pincell d’un poeta (fa barreja de les arts). El cranc es el signe del zodíac de la seva companya i l’Escorpí el d’ella, fan un trenat on s’enllaçen.

II:

Poema avantguardista i surrealista. El pallasso es el símbol que fa riure pero te una imatge contradictoria, també fa moltes ganyotes, és un personatge que segons com fa por (imatge paradoxal). Aquest li diu que el cor té forma de Cranc (signe de la seva companya). La lluna esta pàl·lida, si no veu passió/amor mor, i ella es pren la copa de vi per fer aparèixer aquest amor i passió.El vidre fred té una taca de carmí v ermell que crema (passió, seducció, festa). El cel esta ferit perque enyora la tempesta (connotació amor Romàntic), plou amb gust de vi (il·lògic). Agafa el pallasso i el transforma d’amarg a alegre. La pluja li fa la trena (referència a l’anterior poema). Sensació d’estranyesa, d’agobi i desconcert. Drogues (vi) deixen al descobert el subconscient amb totes les incongruències que podem arribar a somiar.

III (

A Teresa d´Arenys): Segueix un ambient surrealista, tema del destí, símbol lluna, el tarot (sort, fortuna)... Estem dins d´aquest món. El mirall és un símbol vida, reflecta el nostre estat, com som como érem… Al primer quartet parla de la solitut, com a ella i com el de les dones. Vol acabar amb la vida (símbol mirall). Es remonta al passat, la infantesa o adolescència. S´enmmarca fins a on pot arribar, té connotació limitadora, ja que el sistema on vivim limita als infants i adolescents. Ella mateixa representa que es marca els límits. El segon quartet parla que la lluna s´en burla de ella mateixa, ja que s´està marcant límits i la lluna no ho vol. Connotacions limitadors (pedretes camins…). La nit és una

connotació de negre,foscor negativa i  ella porta dins la nit. El pou porta engoixa,perill… ella baixa. Dos quartets que presenten a una dona que s´està autolimitant. El pes de la societat i el que s´espera d´ella és molt fort, per això la lluna es vesteix de dol. Al primer tercet parla de vestir-se de lluna: blanc i il·luminat. Exaltació de rebel·lia (s´arrenca collaret i el llença al mar) decisió tràgica. Al segon tercet diu que ella està convençuda de que va a algún lloc que està escrit (destí). Cartes= atzar, parla que la solitud s´asumeix. Conclusions: el passat es pesat i l´autolimita, però pren decisions, sortir i després un altre decisió: que fer amb el passat; les coses belles i les coses que ens porten a tenir un destí (inevitable). Se´l dedica a la seva amiga.

IV INTERLUDI ROMÀNTIC:

Sensació llançar-se a l’amor, al Segle XVIII predominava el llenguatge amb ventalls (si tens el ventall tancat i el poses als llavis vols dir que ets soltera, si el tens obert i t’aventes es que estas compromesa o casada). Ella parla de la seva relació lesbica amb aquest llenguatge. Al principi es defensa amb el ventall i baixa la mirada com es feia abans però després se'n surt del llenguatge i vol que s’acosti, així que tanca el ventall i li fa un gest (petó als dits). Totes les preocupacions i repressions que tenia les oblida i es llança a l’amor, aquests neguits es xoquen i pinten ocells i violetes. El vespre “se’n va” davant aquest apropament fins que arriba la nit (sexualitat, clandestinitat). L’amor es cec (li cega la pluja) i els morts encenen les seves llums.

V:

Parla de l´amor. El primer quartet parla dels seus prats que representen el seu cos, diu que només aquella persona la toca. Imatge poètica (ulls escarbats) li està mirant. El segón quartet parla de a veure on va aquesta tristor. Ella mateixa es diu que se´n vagi la por (llençar-la pel forat). El primer tercet diu que s'atreveixi, que lleçi la por i que s'atreveixi a escalar la boira, és a dir, sortir. Encara que fassi aquest intent seguirà tenint la solicitud (no només ella, les dones també). Al segon tercet, diu que comparteixen la solitud (ja que es de totes les dones). Mel connotació positiva, dolça. Diu que els hi ha tocat viure aquesta època que fa molta pena com el món no és feminista, propici per la llibertat de la dona… Conlcusió: parla molt de la solitud.

VI:

Es mira al mirall (imatge psicologica que significa vida) i  veu que està sola. Representa la solitud de les dones, i fa frontera amb la seva relació lèsbica, pero s’amaga de mostrar-se com lesbiana.
Diu que un colom (cor) li volara a la ma i es pregunta retòricament si potser el món cambiarà (com si un desert florís). Les dones fem una guerra sense armes, lluitem i tenim un combat desigual amb els homes/món i si ho aconseguim farem nostra la nit (connotació: nit prohibida per les dones ja que es perillosa).  Es fa referència al Pa (el necessitem per viure) i a la sal (símbol feminista).

VII:

Apareix el mag, bruixa, ull amb encanteri d'una fada…metgia=verí. Vocabulari fantasiòs.  No s´acaba de desfer del sentiment de culpa quan surt de la norma. Encanteri. La solitud es converteix en un tema recurrent, es fa més present. Amor a la nit com a un sercet. Connotacions trobadoresques. Ha trobat companyia, temps de viure aquesta companyia. Està sola amb ella. La pregunta fa referència al pas del temps, ja que el temps mou. El braç soporta la solitud, quan te suport te companyia. La solitud la tenim a sobre i busquem companyia per passar el temps i portar millor la solitud. Encara que hi hagi solitud farà el pas. Barça símbol vida. La seva vida esta sola, la companyia el mag, la imaginació. 

VIII:

Vocabulari: Heura planta que puja i s’enreda. Anell símbol de compromís. Lluna símbol femení. Ganivets-. Escorpit el seu signe de zodíac.Amic i desamic (abans home era un amic i deixa de ser-ho). El compara amb un peix que llisca entre el temps/vida (ones que venen i se’n van i s’emporten alguna cosa de tu) i la mort, però arriba un ocell sinistre, una imatge inquietant. El desig sexual que provoca es difícil,

contrast vida heterosexual (preocupant, sentiment de culpa, opressió) i vida lèsbica (canvi de vida, felicitat). Ella té al cor la seva vida passada i el que li van inculcar però ella fa la seva vida i es fa ostentació d’aquell verí. S’ha desfet del compromís i la lluna ho sap, aleshores té una tristesa molt gran. (Imatge patiment-clava agulles). Mentres ella esta amb l´amor per una dona es corrobora amb que alguns homes son amics i altres no.

IX:

Apareix la culpa. Es el que més queda a la cultura catòlica. Al primer quartet parla de l’amor, el personalitza. Copa amor, passió, actitud que assumeix que es culpable. L’aranya és l’amenaça. Al segon quartet parla que es culpable sempre. (Inclòs a l’àmbit sexual). L’aigua ara es acollidora, ens parla de que ara es el moment que ella s'està lliurant de l’amor, amb consciència de saber que no esta be el que fa però ho fa en nom de la llibertat. Al primer tercet, el vent exalta, l’amor ara és una mica boig. De tot del que s'està alliberant tot li sembla bonic, no lo importa res, bé l’orgull i la consciència de que és la seva elecció i no li importa res. Al segon tercet, pasa en mig de les papallones. Reivindicació específicament feminista de ser bruixa, venir entre el fum, el vent. Poema reivindicatiu del dret a decidir quin amor vols viure. Ara te una seguretat que abans no tenia pero acceptant la culpabilitat (perquè desde el punt de vista social es culpable).

XI:

Surrealisme. Sensacions d’estranyesa, incertesa, desconcert. Amor que no te guia ni referents. Els dos quartets serien el desconcert d’aquesta vida passada, tot fosc, tots estrany. Després arriba l’amor i aquí hi ha tota la bogeria, perill… perquè ha canviat de vida. D’entrada el bosc és un símbol de perdició, quan entres no saps sortir. A la pregunta que fa es parla del camp, busca qui es, d’on es i on va, sensació d'angoixa, d’ofec. El mirall reflecteix, la lluna no.  Canvia situació: el foc obre camí sense escàndol. Connotació sexual “xarxa” llenguatge mariner, barques, per pescar amb la xarxa. Es queda amb els ulls i el cor de la estimada. Llegint el poema canvia el paisatge completament.

X:

Vent trencava alguna fusta i a la nit (connotació de neguit/foscor i amor) surt la lluna que dona llum. Begut del teu filtre (verí, beuratge) i a partir d’allí veu altres coses, per exemple la mar es transforma de colors. Esta deixant anar el seu subconscient i es veu com una ballarina que s’allunya de puntetes. Ha deixat la seva trena-relació (panyora) per pagar el seu deute i s’ha quedat amb neguits.
Va fent un cúmul sobre el seu passat con si d’un cabdill es tractes (creixen els seus problemes). 
Ella acaba amb la seva amant pero amb contradiccions, te patiment i angoixa, necessita emborratxarse per alliberarse de normes i prohibicions (Plaer de creuar el que esta prohibir i de fer el que esls altres no s’atreveixen).

XII:

Els seus llavis son dolços com la fruita, temptació. Febre del amor, puja la temperatura. Pluja fa que tot es torni verd, sargantana vol dir sexe, no es convencional sinó d’un altre tipus de relació sexual (sexualitat lliure con un ocell sense frontera). Saturn es mal auguri i lluna símbol femení, les coses que li estan passant a ella- Cos mineral, sal símbol feminista, vi símbol amor, maduixa frescor. Vol que es cargoli al seu ventre i arribar al centre, es a dir el sexe. Gat negre i bruixa. Connotacions reivindicatives.

XIII:

Es un cau on s’amaguen totes les bruixes feministes, etc. Falzia: planta. Llunari: bases lluna (tot un camí que ella a fet).El passat l’única solució que pot tenir es l’oblit. Ella com l’aranya (que va teixint) a après, s’ha emportat del lloc. Desfari: desfer el decorat, tot l’escenari. Divisa (part material, cal dir que a l’escorça de l’arbre encara queda la teva materialitat). Es torna a complicar. Teníem la nostra vida i ara tornem a tenir complicacions. Retrocedeix i esborra, elimina, no col deixar rastre. Bada als dits: no saben molt bé on van, estar a la tristor, per tant hem retrocedit perquè abans estàvem bé, torna a sentir-se incomoda per la situació. Difícil. Dos quartets: presentació de tot el que s’ha fet. Dos tercets: la cosa no esta aclarada.

AVUI FADES I LES BRUIXES S’ESTIMEN (es diu així ja que les fades representen que son bones mentre que les bruixes representen que són dolentes desde sempre. Quan diu que aquestes dues s’estimen, fa referència que no hi ha cap de bona ni dolenta, si no que son iguals.  Son amigues, son dones i s’estimen (complicitat i no competitivitat entre dones).
S’han intercambiar varetes i escombres, el tarot diu que les fades i les bruixes son amigues, son dones i s’estimen. Beuen de la font feminista i al beure a esclatat l´amor entre elles i han parlat amb la mare terra oferint abelles (dones, empoderament femení) i libelules que desxifraran alguna cosa.Processó es una manifestació, elles juntes amb tot intercanviat la inicien com si es tractés d’una temptació (pomera) i ballen totes. Ella veu que totes s’apropen a ella i li diuen que s’uneixi, ella diu que si, mostrant d’aquesta manera la uníó de les dones. To optimista, de lluita.

ELS NÚVOLS DUIEN CONFETI A LES BUTXAQUES

Núvols personificats, vestits. Confeti connotació festiva. Primer poema en partentesis (per aclarir, por obviar). L’armari i el núvol a dintre, imatge irrealista. Ha desat el nucli al armari però tinc un problema: les arnes (un bitxo) se la menjat.  Entre parèntesi tenim el que ha passat, el nucli ha desaparegut.

I - A l’Anna Costa:

Poema d’amor, objectiu de normalitzar la relació lesbica, integrar sexualitat en cançó marinera (tradició, literatura popular). Es miren (símbol amor) li diu estrella marinera perque son al mar. El seu mirar es molt bonic, nombra la seva estimada (Anna). El silenci tibat es el silenci tens sobre la relació entre dones pero no per aixo deixen de tenir la seva sageta de la mar. Repetició mirada-amor.

II - Cançó de saltar a corda:

Bruixa connotació dolenta. Primers estrofa poètica i fantàstica (fantasia) similitud bruixa i l’arribada de la pluja.  La segona estrofa, imatge de la bruixa dolenta, lletja i que fa por. A la tercera estrofa es una mena de joc, por i emoció del joc popular (si ens agafa o no la bruixa). L’última estrofa es una burla (dir-li adéu). Record d’infantesa, bruixa que va a agafar-te, present als infants (històries com que apareixia per les nits…)

III - A Magda Marçal:

La seva germana es diu magdalena, ha fet una canço popular sobre ella. Magdalena lluna plena i corre lluna que t’atrapa la guineu- tornada. Fa preguntes com “on has perdut el didal” (connotació femenina) entre altres com si es tractés d’una canço tradicional. Pel dia es com si fos una nena y a la nit una bruixa.

IV- VELLES CORRANDES PER A LA PEPA -  A Pepa Llopis:

Vocabulari: alimar (foguera), hostatge (acollir), llorer (símbol poetes). Sent una ristesa profunda.Espiga quan cau el sol se’n va per un costat però quan surt, cap adalt. Coses populars, dedicat a la feminitat, a la dona. Rosa amb colors de galta. Hospitalitat, acollida de qui no tene casa. Ganes d’ampliar el col·lectiu pel fet de ser dona, si ens dividim no fem realment el col·lectiu que caldria. Elogi al fet de ser dona. Tenen poder, encara que es fasi de nit a cada galta tindran la llum il·luminat. Van cap el mar, l’onada, la pluja , el mar. La noia viu al carrer de Gènova. Tot esta en funció de la llum, la cara clara, si ve la nit la llum il·lumina les seves galtes, la llum d’aquesta dona, d’una dona corrent. Reivindica la gent que fa història i no surt als llibres, tothom fem història. L’important es el teu paper i com ho fas, personalitat publica. Reconeixement a una dona corrent. 

V - CANÇÓ DE PLUJA :

tot el que farem quan plogui, parla de futur proper. Gent adulta qun plou es refugia pero als nens no els importa, volen sortir i fer coses com trencar les katiuskes per poder trepitjar l’aigua, córrer, posarse a sota dels canals amb el paraigües, juguen amb coses que estan per alla… coses que fan els nens. Imatges natura: gats fugen, cargols surten i nens juguen fora. No teé profunditat filósófica, però descriu el record de la seva infantesa i dels jocs de la pluja (amb les coses mes simples ja s’ho pasava bé) ara que ja es gran i ha canviat.

VI A Fina Llorca:

Característiques d´una nena petita que será futura dona li canten una cançó entranyable. Té un poder. Flor de taronger. Moltes connotacions que també son de dona adulta. Pot ser es filla d’una  amiga seva. Fa traduccions ( cuida també de tenir el femení de la paraula primitiva).

VII A cinta portillo:

descriu a Cinta com una llebre i si ella fos un caçador no la podria caçar, tindría mala estrella (perque no la podria caçar, mal caçador). Això es perque cinta es una dona que difícilment s´amagara o es reprimira, es rebel i lliure.Enganyaria al caçador per fer veure que la pot caçar pero mai ho aconseguira.Es una persona de natura, domina la naturalesa.Recorregut de la zona, la llebre travesaria molts llocs. Llebre-masculí +eta- ho feminitza.

Canço de fer Camí:

tracta del paper de la dona a la societat la seva valentia i ens convida a la seva lluita : vol fer-nos partícips (uníó de les dones per lluitar pels seus drets i per la igualtat).La historia segueix un fil, comença a una barca que es va omplint a mesura que avança i acaba amb la frase "Juntes farem la nostra nit” indicant que som moltes les que participem en aquesta lluita.

SENSE LLOPS NI DESTRALS (

Llop animal destructiu per a excel·lència per a res. Es un símbol dolent a les històries. Sense una cosa ni altre.)

I:

La dona es creu que ja han guanyat i que ara s’ha igualat el tema del feminisme. Ara els vestits lila formen part del passat, ara ja no està planxat, ja no esta al dia, s’ha oblidar una mica de la lluita feminista. Explica que la societat que és la que és, encara que tu t´aïllis (com ha fet ella), no et pots aïllar tant perquè és impossible fer-ho en societat patriarcal, per tant, s’adona de que no hem guanyat. Les lluites necessiten molt de temps , per això diuen que són les netes d’aquelles que van cremar (aquelles que van lluitar, la lluita continua). No és possible lluitar i guanyar. Hi ha dos tipus de dona amb actituds diferents tant sexuals com de lluita (un conviu amb l’enemic l’altre no- heterosexual i homosexual) però s’ajunten per lluitar. 

II - A Quima Romagosa:

Toc surrealista. A la primera estrofa comença amb un antítesi (aigua que crema). Ella es escorpí a l’astrologia i duu que aquest mostra l’orgull d’aquest signe. Estany amb l’aigua quieta, aigua estancada. Tota l’estètica es una sensació surrealista. La segona estrofa parla de que se li clava el sol. Sol es la masculinitat, món actiu. El mirall que es la vida que va passant, va filmant el pas del temps. A la tercera estrofa parla que es fa aranya però teixir-se la seva vida. Existencialisme, engoixa vital.  L’últim pariat diu que el vent s’endú el us de’ esperança, molta dificultat i seguretat. 

III- A raceli Bruch:

Descripció física: cabells rossos. L’aigua del fons del pou te claror, però te malament les mans. Comencem amb un vers feminista, araceli d’aram (genocidi), i abans de l’a d’alosa. Es veu l’esperança i la part negra, té un lèxic per un costat primaveral i ROMàntic i després l'estrall que marca la pell, l’ombra del bosc; araceli bruc no sabem qui es però crea una sensació d’esperança ja que arriba la primavera La primavera no només es una estació de l’any també es una sensació bonica. 

IV- CEL NEGRE - Per a l’Assumpta:

El que tenen assumpta i ella son uns enemics i s’han de defensar; hi ha coses positives i negatives, anem cap a la llibertat (l’altre costat es un mon de dones).

V - Per a Adela Costa:

Tema feminisme (cel de lilà: color de les dones) No hi ha respecte, tot el que intenten construir porta temps, no tenim passat. Angel sense cel (paradoxa), descripció: llavis pintats de sol, estigma de la pell (sexe), ulls apagats. Metáfora de que formem part dels 

boscos pero hi ha fulles que han mort en el camí perquè anem equivocant-nos deixant un rastre.El dema ens l'hem d’inventar, tenim idees de futur pero quan no sabem res es angoixant. El Camí es dur i difícil de portar, cada dia s’ha de tornar a començar perquè la pluja ho esborra, no tenim referents, ni passat ni futur i del present no tenim ni idea.

VI - TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA. Per a Ina, d’un any estant

1.Quimera es un somni que podem tenir i no es compleix. El setí és una  tela sedosa i cara. Que coses lis agraden a les dones o ens han ensenyar que lis agraden (flors, part estètica…) i quines cosas ens fan felíços. La rosa representa el passat, quan eren nenes. I quealcar es una trampa. Torna a la infantesa que fa una mica de nossa. Imatge de les claus de la infantesa, la llença, l’oblit.  Va a cercar les claus de la infantesa, juga com a pirata per trobar-les. La lluna il·lumina i el vaixell el que agafem per passar la vida. Les trenes s’enganxen, es pregunta que es el que  ens empresona. Ens porta a un altre món, la paraula, pell i amor es fa present com dones adultes. Esfullar el dia es que va passant, pas del temps, veus greument els pètals de la rosa. Imatge de que es fa de nit. 

2. Maiamexe record de com li deien. Besar els ulls es  com fer volar una estel En un bosc sense destrucció. Esta pagant una penyorq pel joc i prtara braçalets. Continua el joc, que pasaria si desapareguéssim com teranyines. Imagtge magrana entanteri- fades amb peücs. Hora violeta (feminisme), trena desfeta es llibertat, allibera la dona en cuestions conservadores. Quimera feminista, crida a la llibertat de la dona.

3. Veiem com ens diu que vinguin totes les dones per anar directament a la lluita. En aquesta lluita les notes podem trobar l’amor, no necessiten la imatge masculina. Olor al foc de les bruixes. Deixem desert, marxem. Diu que anem, la lluita es una tempesta i al tocar el límit de un paisatge que nos ens interessa. Torna a una alegria de la lluita, esperança. 

Vuit de març

A la primera estrofa diu que totes les dones alçaran les mans a la lluna i faran el signe que representa la feminitat. Es considera hereva de les bruixes de l'Edat Mitjana, diu que les dones llençaran el sabó, les cassoles, el fregall, les escombres i els bolquers (tasques domèstiques) al foc. Cremaran tot això i la cendra que resti (llibertat de les dones) no la canviaran per res del món, ni diners, ni violencia... 
L'objectiu de la dona no ha de ser casar-se, ser dependents dels seus marits i dedicar-se a les tasques domèstiques. Al final s’ utilitza el temps futur, representa l'inici d'una història on la dona té llibertats i és orgullosa de ser dona.

PREGUNTES:

Quina relació hi ha entre la vida personal de la poeta i l’obra, en concret, bruixa de dol?

La vida de María Merçe Marçal fa un paral·lelisme amb aquesta obra pel tema del feminisme i la homosexualitat. L’autora es casa amb un home (tenint una relació heterosexual), té una filla amb aquest fins que un dia es divorcia. Després d’aquest esdeveniment, fa el camí de la heterosexualitat cap a la homosexualitat. Tenim la imatge de una dona amb una filla sola, independent, que acaba tenint una parella feminina.  Per això l’autora tracta el feminisme, per donar visió a la independència de les dones, (cuidar a la seva filla sola, ser independent, prendre decisions per ella mateixa com la seva orientació sexual,etc.) i tracta l’atracció i amor cap a la dona (lesbianisme) pel camí que va fer fins arribar a tenir una relació homosexual.

Intenta explicar quin es el procés de la crisi personal que reflecteix l’autora en aquesta obra

El proces de crisi personal es tot el que fa desde el moment en el que va trencar el seu matrimoni, la seva filla es va quedar sola… Aquesta va eliminar als homes de la seva vida i va decidir fer el camí del lesbianisme, reflectir la lluita feminista (dones no competidores) en el seu dia dia i a les seves obres.