La mort a sis vint-i-cinc

La Revolució industrial provocà canvis importants en el model de societat,  influïren  notablement  en l’expressió artística, en general, i literària, en particular.

Aquest canvis son :

• Creixement demogràfic important, que afavoreix  l’aparició de les ciutats modernes 

• Ús de noves formes d’energia

• Avenços tecnològics

• Aparició  de  nous  mitjans  de  transport 

• La burgesia passa a ser la classe dominant

• Aparició d’una nova classe social, el proletariat. 

• Aparició de Moviments obrers per tal de defensar-lo.

ROMANTICISME

Corrent cultural i artístic que sorgeix a Europa a mitjans del Segle XIX. Sorgeix a Alemanya i s’estengué a la resta d’Europa. Els autors  ROMàntics  senten  insatisfacció  davant  la  realitat  i intenten transformar-la en un idealisme poètic i estètic. Mostren actituds d’enyorança, malenconia o dolor.

Característiques del Romanticisme:

• Llibertat

• Imaginació

• Subjectivisme

• Evasió

• Rebel·lia

• Naturalesa

• Nacionalisme

Modernisme

A principi dels anys 90 del Segle XIX va sorgir un desig de modernitat en el món intel·lectual català perquè es van adonar que el país anava endarrerit respecte a la resta d’Europa.

El Modernisme és el moviment cultural que pretén posar a Catalunya a nivell d’Europa. Neix marcat per l’enfrontament entre l’artista i la societat.És la suma de les diferents tendències artístiques que van penetrar a Catalunya a partir del 1890. El Modernisme va acabar el 1911 coincidint amb la mort de Joan Maragall.

Les  seves  característiques  principals  són:  l’afany  de  musicalitat,  la  presència  de  la  natura  i d’al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta. L’artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.

També  presentava  una reacció contrària a l’estètica i els plantejaments de la Renaixença. Entre  les  diverses  tendències  estètiques  hi  ha  el Regeneracionisme (l’art  com  a  eina  per transformar la realitat) i l’Esteticisme (l’art és el refugi de l’artista).

Un artista modernista es:

• Progressista

• Antimaterialista

• Inconformista

• Individualista

• Sacerdot de l’Art

• Heroi social

Períodes del Modernisme

Primer període

1892-1900- Revista l’Avenç. En aquesta publicació es va donar a conèixer la culturaeuropea i va promoure la reforma lingüística. Va desaparèixer per ser massa anarquista.

Segon període

1900-1911- Revista Joventut. Consolidació del moviment. Perd agressivitat.

ZARATRUSTA

El llibre més llegit i l’obra central de Nietzsche. La seva crítica radical a la religió, a la metafísica, a la moral es complementen amb la part més positiva de la seva filosofia.

TEMES

• La mort de Déu
• El superhome
• La voluntat de poder
• L’etern retorn
• El món és retorn

GLOSARI EUGENI D’ORS

• Obra ben feta

• Importància de la religió católica

• Ideal de dona: mestressa de casa, catòlica, mare i esposa

• La burgesia pren un paper important. S’enfronta als modernistes

• Els artistes noucentistes són també polítics compromesos amb Catalunya

• Puig i Cadafalch fou president de la Mancomunitat i un arquitecte de renom

NOUCENTISME

Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el 1923amb el cop d’Estat del general Primode Rivera. El Noucentisme s’allunya les idees del Modernisme per crear unes noves encara amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya amb un vocabulari propi.

Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”. L’escriptor català va escriure unes columnes d’opinió que publicava a la premsa en què reflexionava sobre el que succeïa a la societat de l’època Un any després Enric Prat de la Riba institucionalitzava el Noucentisme i n’aplicava els ideals a la política.

Els artistes noucentistes van voler allunyar-se dels ideals estètics simbolistes i impressionistes. Els seduïen els clàssics grecs, llatins i autòctons i volien crear arrels que donessin a la cultura un valor d’eternitat.

Va destacar:

• ‘Els fruits saborosos’ de Josep Carner 

• ‘Les Horacianes’ de Miquel Costa i Llobera.

El 1911 es va produir una reorganització definitiva del Institut d’Estudis Catalans.

Aquell mateix any va esclatar la I Guerra Mundial i dins el món del art van sorgir les primeres avantguardes. Amb la dictadura, el moviment noucentista es va convertir en un substrat cultural i van desaparèixer les institucions com la Mancomunitat.

BASES

• Imperialisme: construir una Catalunya ideal mirall d’altres cultures a partir d’un estat burgès modern

• Arbitrarisme: vol dir buscar uns mecanismes en grup per superar una crisi

• Civilisme: Model de comportament de les persones educades

• Classicisme: partint dels ideals de la cultura clàssica: ordre, mesura, harmonia, norma

• Mediterranisme: idea de nació

RENAIXENÇA

La Renaixença fou un moviment cultural i literari, però també de conscienciació política. Pretén recuperar la llengua i la literatura catalanes. Els poetes de la Renaixença elaboren un model de llengua.Durant aquest període s’obriren Biblioteques i es crea l’Acadèmia de  les  Bones  Lletres  i  es  s’obra  la  Universitat  de  Barcelona.

• Es restauren Els Jocs Florals:

• Fomenten que el públic llegeixi en català

• Fan aparèixer la primera editorial catalana

• Donen un prestigi social a la cultura escrita en català

• Potencien nous autors catalans

• Propulsen els gèneres literaris

PREMIS

• La Flor natural:

  
  millor poesia de tema lliure

• L’Engalantina d’or:

  
  millor poesia patriótica

• La Viola d’or i argent:

  
  millor poesia de tema religiós o moral

• Mestre en lo gai saber:

  
  guanyador dels tres premis.

Joan MARAGALL

Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.

Aquest poema forma part de “Visions i Cants (1900).

Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de Segle XX.

• AUTOR
  • 1860-1911, Barcelona
  • Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.
  • Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.
  • La seva obra té una temàtica molt àmplia.
  • És el poeta més important del Modernisme.
    
  • La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat)
• MOVIMENTS LITERARIS
  • Proposta de modernitzar la societat catalana.
  • Canviar a través de l’acció cultural.
  • Trencament amb la cultura oficial espanyola.
  • Incorporació dels corrents d’Europa.
  • Conflictes entre l’artista i la societat.
  • Nacionalisme
  • Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
  • Inconformisme i voluntat de lluita.

JOSEP CARNER:

«A UN AURÓ» (1957)

CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI

Poema del llibre d'arbres 1953.

Pertany a la quarta etapa: Poesia postsimbolista en els anys de la postguerra (1939-1957)

AUTOR

· Josep Carner va néixer el 9 de febrer de 1884 a Barcelona,a ​​una família de classe mitjana, i amb un ampli coneixement cultural.

· Fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català, també conegut com el príncep dels poetes catalans.

· Va ser un dels poeta més important del Noucentisme, però la seva obra va ser evolucionada cap a una poesia postsimbolista.

TEMA DEL POEMA

Comparacions de la seva vida amb un arbre (l'auró).

Intenta reflectir l'enveja sent cap a l'arbre.

• Saviesa
• Coneixement
• Pervivència 

Demostra una reflexió

• Moral
• Existencial

CARLES RIBA: T'Evocaré DE LLUNY... (1943)

AUTOR:

– 23 de Setembre de 1893- 12 de Juliol de 1959

– Dret,Filosofia i Lletres a la UAB.

– Es casà el 1916 amb Clamentina Arderiu.

– Va viatjar a Alemanya,per estudiar amb Vossler (creador del idealisme lingüístic).

– Tres viatges importants: Italià (1920), Múnich (1922) i Grècia (1927).

– Va dur a terme una cerat col·laboració amb Pompeu Fabra en el Diccionari General de la llengua Catalana.

– Professor de Grec a la UAB (1934).

– Exili a França al 1939( es considera un gran catalanista).

– Va traduir grans escriptors com Allan Poe, Franz Kafka etc.

– Portaveu dels intel·lectuals catalans.

CORRENT LITERÀRIA - EL NOUCENTISME

És una corrent cultural i literari de signe clàssic, que es caracteritza pel seu afany de modernitat i d’europeïtzació de la cultura catalana, supòsit que el fa coincidir amb el Modernisme.

POEMA

Elegies de Bierville (1943), escrit durant l’exili així que tot el llibre té un to melancòlic i d’enyorança.

És un dels llibres més destacats de la postguerra i del propi Carles.

OBJECTIU

L’objectiu de l’autor és transmetre tota la seva enyorança cap a la seva pàtria.

CLEMENTINA ARDERIU: «CANÇÓ DEL RISC»,DE SEMPRE I ARA (1946-1952)

dates més importants

• 1913: antologia de poemes catalans 
• 1911: primer poema
• 1914: antologia de poemes catalans moderns
• 1916: primer llibre
• 1938: premi Joaquim Folguera

Barcelona (1946-1952)

CANÇÓ DEL RISC

- SEMPRE I ARA (1946)

El tema principal és el fet de viure amb intensitat, la paradoxa que comporta: si no arrisques, no vius (no vius intensament), si arrisques massa pot ser que "moris" (o que visquis amb "neguit").

La seva poesia, inicialment inscrita al moviment noucentista, el va superar amb la incorporació d'elements de la tradició catalana culta i popular, del simbolisme i de l'avantguarda.6

ROSA LEVERONI:

«ELEGIES DE LA REPRESA,VI», (1952)

AUTORA:

1r Abril 1910 / 4 Agost 1985  Barcelona. es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).

van viure la Guerra Civil quan començaven a publicar llibres madurs. Per aquest motiu, com a poeta, ha estat inclosa dins la generació del 36. Durant la postguerra, va dedicar-se a la resistència cultural. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins a l'any 1951, no publicà el segon llibre, Presència i record.El 1982[va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat una dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

EPOCA:

El poema fou escrit al 1946. La dècada dels quaranta va estar marcada per l’establiment del franquisme al poder en l’estat espanyol, al finalitzar la Guerra Civil. Molts autors literaris catalans van ser exiliats i la cultura catalana va sofrir una gran censura per part de la dictadura, que va obligar a les obres literàries catalanes a ser escrites i llegides a la clandestinitat.

TEMA :

El tema principal d’aquest poema és la intensitat de l’amor que sent la protagonista vers l’home estimat, i el fet de que ella no pot expressar-ho amb lògica. Als dos primers versos, l’autora l’hi demana al seu estimat que no li pregunta-hi perquè l’estima, ja que no te una resposta. Del vers dos fins al Déu l’autora fica exemples de fets naturals els quals tampoc tenen explicació. Del vers Déu fins al final, reafirma el no poder contestar el perquè del seu amor i demostra fins a quin punt l’estima, ja que ni que es moris, seguiria estant als seus somnis.

MÀRIUS TORRES: «CANÇÓ A MAHALTA» («CORREN LES NOSTRES ÀNIMES...»), DEPOESIES (1947)

AUTOR:

(Lleida, 1910 - Puig d'Olena, Barcelona, ​​1942) Poeta espanyol en llengua catalana. Va estudiar medicina a Barcelona. Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori de Puig d'Olena (1935), on va romandre fins a la seva mort. Les seves Poesies, de to intimista, formen una mena de diari dels últims anys de la seva vida.

TEMA:

Aquest poema fou escrit per Marius Torres al 1937, moment en què ja portava un temps ingressat en el sanatori  i havia tingut l’oportunitat de conèixer a Mercè Figueras, la qual es converteix en la dona inspiradora de la sèrie que rep el nom d’aquest poema, Cançons a Mahalta. Aquesta sèrie juntament amb altres apareixen a partir d’una indagació del autor en la seva pròpia vida emocional i moral.

En aquest poema apareixen diversos temes:

- La natura: presentat des dels motius de la natura que permeten confegir o reflectir imatges com és el cas del riu, dels xiprers...

- La mort des d’un punt de vista positiu com una nova vida, l’antiga pàtria, la qual és eterna i tranquil·la.

- L’amor: plasma un platonisme sentimental ja que és una relació distanciada, amb harmonia espiritual però és impossible aquesta relació a causa de la situació en la que es troben.

- La música: la música també té un paper important, ja que en el mateix títol ja ho diu “cançó”, tot passa per aquesta, i és la que dóna placidesa, tranquil·litat, serenor.

Joan ALCOVER: «DESOLACIÓ»,

DE CAP ALTARD (1909)

Autor:

3 de maig de 1854, 25 de febrer de 1926, Palma

Joan Alcover i Maspons fou un poeta, assagista i polític mallorquí. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoní Maura i Montaner i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.

Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1916–)

Tema:

Aquest text pertany al génere literari de la lírica, ja que l’autor parla en 1a persona, mostrant-se com a jo interior o jo poètic, i expressa el seu món interior. És de caràcter sentimental, i l’autor ens intentra transmetre els seus estats d’ànim; l’autor fa ús de la funció expressiva, adoptant un to subjectiu i afectiu. Les líriques s’expressen en forma de poemes, on s’utilitza el vers i el llenguatge està sotmès a diverses formes de figuració.

El génere pòétic d’aquest poema és l’elegia, que és de tradició culta. Aquest poema és una elegia ja que l’autor expressa la tristesa i el dolor per una desgràcia personal, que en aquest cas  seria la mort (?) la seva dona i dels seus fills.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: «ELS AMANTS»,DE LLIBRE DE MERAVELLES (1971)

Autor:

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de Setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del Segle XX i dels més reconeguts en valencíà. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencíà des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Tema:

“Els amants” és un poema de l’autor Vicent Andrés Estellés, aquest poema el podem trobar al Llibre de les meravelles publicat el 1971. L’existència de l’autor en aquest cas ens interessa ben poc, ja que duent a terme el close reading la figura de l’autor no hi té cabuda sinó que simplement es tracta de la lectura detallada del poema, prestant atenció a cada vers i a cada idea sense tenir-hi en compte el context, solament fixant-nos amb el lèxic del poema o a la seva interpretació.

En el poema “Els amants” podem contemplar una nova visió de l’amor, diferent. Es tracta d’un amor passional que han tengut 2 amants valencians. El temps ha passat però ells dos tot i que han tornat majors continuen tenint el mateix desig desenfrenat que posseïen anys enrere. Es tracta de 25 versos alexandrins, amb una cesura que crea 2 hemistiquis de 6 síl·labes cada un. Es tracta de versos masculins i femenins no obstant són versos blancs ja que no tenen cap tipus de rima.

María MERCÈ MARÇAL: «T’ESTIMO PERQUÈSÍ. PERQUÈ EL COS M’HO DEMANA», DE SALOBERTA (1982)

Autor:

T'estimo perquè sí, perquè el cos m'ho demana és un poema escrit per María Mercè Marçal (13 de Novembre de 1952, Ivars d'Urgell, 5 de juliol de 1998, Barcelona), l'any 1982, on ve inclòs en el llibre de poesia "sal oberta". La seva autora, María Mercè Marçal, va ser una autora la qual tenia un marit però es va separar i es va fer lesbiana, és per això que els seus poemes tenen molt a veure amb l'amor, inclòs el nostre, ja que tot aquest tema va ser molt important en la seva vida. En aquest poema podem veure una cita de J.V. FOIX, que fa que el poema sigui més sofisticat, perquè aquesta cita connecta amb la poesia medieval.

TEMA

La temàtica principal del poema com ja hem mencionat, és l'amor, però no parla d'un amor ROMàntic sinó d'un amor passional. Parla d'aquest amor fent referència al mar, així transmet un sentiment de tranquil·litat i Pau però alhora d'ofeg. A part, pel fet que ella va haver de fer un pas molt gran en sortir de l'armari, aquest poema representa aquest sentiment que ella no pot triar ni pot controlar, que és el fet d'estimar el seu mateix sexe. No tenim informació sobre si a dirigit a alguna dona en concret, però pel context deduïm que s'ho dedica més a ella, per un sentiment d'alliberació i alhora d'abrumació pel fet de no poder dominar els seus sentiments.