Solitud a Comarquinal: Tragèdia d'una Dona

1a PART

Laura, una jove òrfena de Barcelona, es casa amb Tomàs, l'hereu dels Muntanyola, i se'n va a viure a Comarquinal, on ell és molt conegut.

Allí, tot el poble espera l'arribada de Tomàs amb la seva dona. Teresa, germana de Tomàs, observa Laura amb deteniment i la tracta amb fredor perquè ella serà l'ama de la casa i, per a ella, Laura és una estranya.

En arribar, Laura escriu a la seva cosina i li explica que tot va bé, però l'únic que li fa mala impressió és la germana del seu marit i la boira humida del vespre.

Teresa va a casa del seu oncle Llibori per explicar-li amb tot detall l'arribada de la forastera.

Tot el poble rumoreja sobre Laura, mentre que ella somia amb la seva nova situació.

L'endemà del casament, se'n van a passejar per Comarquinal i Tomàs li explica a la seva dona totes les xafarderies i rumors del poble, i ella li diu que no vol saber res de la vida dels altres. Mentre passegen, tot el poble els observa i els saluda. De camí es troben amb mossèn Joan, un capellà d'allí que li promet a la barcelonina ensenyar-li tots els paratges, i ella accepta; a tot això, Tomàs li diu a la seva dona que mai s'ajuntarà amb aquest capellà perquè és un lladre, etc.

Laura, desolada, no vol saber res més de ningú i li diu que l'únic que li importa són ells dos.

L'endemà van anar a casa del senyor Llibori Terra Negra a dinar i va conèixer-lo a ell i a la seva família: a la Beatriu, filla del germà ja mort d'en Llibori; a l'Angèlica; en Ventura; i en Jaume, l'hereu de la casa. També va anar a sopar a casa de l'oncle Joanet i allà va saber del cas de la tia Madrona, germana d'en Joanet.

Però Laura té un sentiment que fa que les llàgrimes li saltin dels ulls; ella pensa que és feliç, però té un sentiment d'incomprensió, ja que sent que les quinze mil ànimes de Comarquinal són molt diferents d'ella, que va amb la sinceritat per davant. Aleshores ella té un sentiment d'esperança de ser feliç.

La setmana següent, Tomàs no va tenir temps de quedar-se amb la seva dona en el “racó íntim” que ella havia triat per a tots dos... I a la Laura li sembla que ho té tot, però que no té res.

Laura decideix parlar amb la seva cunyada, aquella dona que ja l'envejava amb totes les seves forces, sense que Laura ho sabés.

Al temps següent, la barcelonina va fer la seva vida a Comarquinal i va haver de ser molt forta, ja que la seva naturalitat i força confrontaven amb la mansuetud de les dones de Comarquinal.

La Laura era criticada per la Teresa, la qual no permetria que entre elles hi hagués més confiança, ja que si era així era com si anés perdent terreny.

Així i tot, tots van ajudar a engruixir la muralla de calúmnies que es formava entorn de la Laura.

Els dijous, la barcelonina s'ajuntava amb les seves amistats, que intentaven imitar-la en aquelles vetllades on la barcelonina brillava com una estrella, mentre que la Teresa sentia que la Laura ja era l'única mestressa dels Muntanyola.

Un dijous d'aquests, quan van acabar la reunió, Laura i Teresa van quedar a soles i la barcelonina li va dir a la seva cunyada que volia que fossin amigues, i aquesta es va sincerar amb Laura i li va dir que sentia no haver conegut cap home. De sobte, Tomàs va entrar i va començar a parlar-li molt malament a la seva germana, i va fer que aquesta se sentís menyspreada. Amb això, el matrimoni es va posar a discutir i Laura es va adonar que no coneixia prou el seu marit i que, a més, no l'estimava.

Les tertúlies de cada tarda a Comarquinal van deixar el tema de Tomàs i la seva dona a part quan es va saber que esperaven un fill, i es va començar a parlar d'en Jaume, l'hereu dels Terra Negra, que va quedar desheretat per casar-se, en contra de l'opinió familiar, amb la filla de l'enterramorts.

Mentrestant, el món de la barcelonina es tancava cada vegada més; ja no li preocupava atraure el seu marit, i aquest se n'anava més sovint a Barcelona mentre la seva dona quedava sola i indiferent.

La Beatriu, un dia, es va apropar a casa de la Laura dient-li que passava per allà, i li va tornar el collaret que aquesta li va regalar. La Laura se sent ofesa i totes dues decideixen ser amigues, i la Beatriu li explica les seves coses a la Laura.

En arribar el part, tota la família es va decebre perquè va ser una nena i no un nen, inclòs Tomàs, però per a la seva dona, aquella nena era la cosa més bonica del món.

Per la seva part, Tomàs havia deixat de desitjar la seva dona, ja que aquesta ja no cridava l'atenció dels homes de Comarquinal.

Però per a la Laura, la seva felicitat es basava en ella i la seva filleta.

Un dia la filleta es va posar malalta i al cap de pocs dies va morir. Això va fer que la vida de la barcelonina es trenqués i va trigar molt a recuperar-se.

Una tarda, mossèn Joan Serra, amic de Laura, li va dur a casa el seu nebot Pere, del qual ja li havia parlat abans, i aquesta, en conèixer-lo, va sentir moltes ganes de plorar, com una persona sola que acaba de trobar companyia.

2a PART

Pere Gifreda es va enamorar de Laura sense adonar-se'n, aquella dona que li suggeria tendresa i solitud. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura, i mentrestant la Teresa recordava quan ella era més jove i ell encara era un nen... La Teresa l'estimava, però se'n va adonar quan va veure que a la barcelonina també li interessava el seu Pere, i així és com va començar a odiar-la profundament i va decidir castigar-la.

Laura, que també s'enamora de Pere, tornava a ser feliç i la seva vida es va il·luminar de sobte. Per a ella, el millor moment del dia era quan Pere anava a visitar-la i tots dos reien feliços.

Però la Teresa odiava profundament tots dos per estimar-se mútuament.

Una tarda, la Laura, la Teresa, l'Angèlica, la Beatriu i la senyora de Torroella van anar a veure el museu de mossèn Joan, i per allà va aparèixer en Pere amb un amic. Aquella tarda es va fer evident el sentiment dels dos davant dels ulls de la Teresa i de mossèn Joan.

L'oncle de Pere li va demanar, per favor, al seu nebot que oblidés el sentiment que aquest sentia per la Laura, ja que aquesta ja estava casada, i li va dir que no tornés a aquella casa.

Els següents dies van estar caracteritzats per l'absència d'en Pere, que no va anar a casa dels Muntanyola. Teresa i Laura van conversar una tarda en què la germana de Tomàs li va dir a Laura que es parlava malament d'ella i d'en Pere. Amb això, la Laura va decidir tornar a estimar el seu marit i complir el seu paper de dona casada.

La germana de l'oncle Joanet, la tia Madrona, va morir, i el vetllatori va servir perquè tota la gent que hi havia “malparlés” de tothom. Allà la Laura es troba desplaçada... Estant allà, en Pere va entrar i això va servir perquè es parlés encara més malament de la barcelonina.

Aquesta decideix anar-se'n d'allà perquè no s'hi troba a gust i és seguida per en Pere davant dels ulls de la Teresa.

En trobar-se, ell li diu que l'estima molt i la besa... Laura se'n va corrent per la por de ser descoberta, i en arribar a casa es troba amb la cunyada i discuteixen fortament.

Com a venjança, la cunyada decideix dir-li a Tomàs, molt dòcilment, tot el que fa la seva dona i aconsegueix convèncer-lo que se'n vagi una temporada a les Aulines perquè la Laura agafi forces. Dit i fet.

Un cop allà, la Teresa observa la dona del seu germà. La Laura feia la feina que li tocava sense queixar-se de res i, quan acabava, tornava a enfonsar-se en els seus pensaments d'en Pere.

Al cap d'un temps tornen a Comarquinal i la Laura se sent rebutjada per tots, fins i tot per la Beatriu, i a més se sent molt sola.

En les tertúlies de Comarquinal es va dir que els Muntanyola mataven de fam la barcelonina i, a més, no la deixaven sortir de casa. Tomàs se'n va assabentar i, a la nit, va obligar la seva dona a posar-se el vestit més escotat i que l'acompanyés al concert al casino.

Un cop allà, la Laura està amb el seu marit i la seva cunyada li diu que en Pere és allà. Es saluden i acaben de veure el concert els Muntanyola amb en Pere... En un moment, aquest li diu a la Laura que l'estima i que l'esperarà.

L'Angèlica mor de tuberculosi i la Beatriu es casa després de Nadal; això fa que la Laura se senti tota sola davant d'en Pere.

Una tarda, quan Laura passejava, va entrar a la parròquia i en Pere es va asseure al seu costat; aquest li diu que se'n vagin tots dos sols perquè s'estimen, però la barcelonina fuig d'allà sota l'atenta mirada de la Ventura, que estava observant la trobada dels dos. Aquesta va corrents a explicar-li-ho a la Teresa.

L'endemà, la Teresa s'enfronta a la dona del seu germà i li diu que no li prengui en Pere perquè aquest és tot seu i que, si vol, que triï un altre home, que ella la taparà, i que si fa el que ella li diu serà la mestressa total de la casa dels Muntanyola. Però Laura no li contesta ni li fa cas.

Teresa li explica tot al seu germà i, després d'una forta discussió, la barcelonina decideix anar-se'n.

Quan és al carrer es troba amb mossèn Joan i aquest la convenç que recapaciti. La Laura va a casa de l'oncle Llibori i aquest intenta abusar d'ella, i la Laura se'n va corrent.

Torna a casa seva, però Tomàs la fa fora d'allà i Laura se'n va a casa d'en Pere.

Un cop a casa d'en Pere, aquest la rebutja i ella l'aconsegueix convèncer que vol estar amb ell, però s'adona que no és el que ella vol i en Pere l'acaba fent fora de casa.

La Laura l'únic que vol és morir-se.

Decideix tornar a Barcelona i allà refà de nou la seva vida, treballant i recordant el seu passat. Però ara està tranquil·la perquè per fi és lliure.

PERSONATGES

LAURA: És una jove de Barcelona, una noia de ciutat, rossa d'ulls blaus, de veu sense estridències, harmoniosa de línies (pàg. 20). Amb una bellesa sense esclatar; el seu caràcter es caracteritza per la seva simplicitat i sinceritat. És una il·lusa incorregible (pàg. 220). Moderna, jove, bonica.

Es va quedar òrfena i la seva tia la va adoptar i li va ensenyar el millor que sabia. La jove es va enamorar de Tomàs i va deixar la seva Barcelona per anar-se'n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seva desgràcia.

Perd la seva filleta i això la du a sentir-se més desgraciada encara. Passa de ser una jove alegre, feliç, que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa es fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa que l'únic que desitja és la seva pròpia llibertat.

TOMÀS: Té 30 anys, home de bon estómac, generós a l'hora de donar propina, vigorós, directe; també és un home simple i bell.

Li importa molt “el què diran” i conservar el seu honor i prestigi d'home ric i poderós.

No té valor d'encarar-se amb la seva dona per por de fer que aquesta se senti malament.

Al principi, el que més li importa és passejar la seva dona pels carrers del seu poble per a exhibir-la davant de tots els homes de Comarquinal. Però un cop ja està ben passejada i no és la novetat, comença a passar d'ella i a anar-se'n amb els amics de gresca.

Li dóna molta importància al fet de tenir un fill que sigui l'hereu dels Muntanyola, i quan la seva dona té una filla se sent descontent.

Es deixa manipular molt per la seva germana, ja que es creu tot el que aquesta li diu sobre la Laura.

TERESA: Té 40 anys, sembla bona dona però és esquerpa i envejosa de la seva rutina. No es va casar pel fet que havia de cuidar la seva mare. És escrupolosa, beata, i també li importa molt que es parli malament d'ella i de la seva casa.

Està molt gelosa de la Laura perquè aquesta és jove i bonica i atrau l'atenció de qualsevol home.

Està enamoradíssima d'en Pere i decideix venjar-se de la seva cunyada quan s'adona que tots dos estan enamorats.

És la culpable de fer-li la vida desgraciada i impossible a la Laura.

PERE: És un noi que acabava d'estudiar per a notari, és el nebot de mossèn Joan. Amb bon cos, intel·ligent.

S'enamora perdudament de la Laura i fa el possible per aconseguir-la per damunt de tot.

MOSSÈN JOAN: És un dels capellans de Comarquinal.

Bon home que estima molt la Laura i l'ajuda en els pitjors moments. Estima l'art i té un museu. És l'oncle d'en Pere i, quan s'adona que aquest està enamorat de la Laura, li prega que ho deixi estar perquè la dona de Tomàs és bona gent i no li ha de fer mal.

És amic i confident de la Laura.

BEATRIU: Els amics li diuen “l'avorrida”; és una jove neboda d'en Llibori que estima l'estudiant per a capellà.

És l'única amiga de la Laura i, gràcies a ella, aconsegueix casar-se amb el seu amor. És calladeta i vergonyosa.

LLIBORI TERRA NEGRA: És un home gran, amb barba i ulleres, que parla malament dels Muntanyola i fins i tot intenta aprofitar-se de la Laura. Els seus fills són: Angèlica, Ventura i Jaume (l'hereu rebutjat per casar-se amb la filla de l'enterramorts sense el consentiment de la seva família).

PERSONATGES RESTANTS

: l´oncle Joanet, la tia Madrona (germana de Joanet).La senyora Torroella.

9