Teoria de la paraula viva

Modernisme;

A finals del s.XIX apareix una crisi profunda que afecta en diversos àmbits la vida social de Catalunya. (Anteriorment Renaixença, havia sigut l’època daurada d’una burgesia industrial que s’havia enriquit considerablement al final del segle, ja s’havia superat la febre d’or, i la indústria començava a ressentir-se davant d’una crisi econòmica generalitzada.Burgesia dominava la ciutat - moviment obrer català es converteix en la principal força revolucionària de l’Estat Espanyol.(Moviment Anarquista).Revolta més importantà
SETMANA TRÀGICA Estiu 1909. La causa d’aquesta va ser el signe antimilitarista i anticlerical mobilització de reservistes de l’exèrcit (catalans).*
Davant aquesta revolta popular, va néixer i es va desenvolupar una activitat cultural i ideològica, complexa i contradictòria alhora, que abraçà interessos com:

lluita obrera, nacionalisme, incorporació a les files de la modernitat europea, compromís estètic i ètic, etc.REGENERACIONISTES:

les seves intencions no eren únicament estètiques sinó que pretenien provocar el desvetllament ideològic de la societat.
Creien que l’art i la cultura havien d’estar al servei de la revolució i l’individu havia d’actuar en aquestes.

DECADENTISTES-ESTETICISTES:

Aquests, en canvi, no creien en la funció de l’artista com a transformador polític de la societat, sinó que concebien la poesia i l’art com el mitjà de superació de la societat mercantilista, de l’art mercantil i l’esperit unitari.
Defensaven l’art per l’art. L’espontaneisme(Maragall) i l’arbitrarisme (davant la naturalitat).

Bohemia tràgica;-

Actitud regeneracionista de la societat. -Renovació social a partir desvetllament ideològic -Vitalistes . -Ideologia:

Anarquisme revolucionari

Inadaptació social es resol tràgicament: suïcidis(Raimon Casellas, Güell, Isern).
Artistes Intel·lectuals destacats:

Jaume Brossa, Puig i Ferreter... Bohemia rosa;

Defensa de l’art per l’art o art car.--Manteniment art al marge progrés social. -Evasió a través de l’art. -Decadentistes -Ideologia:

No en manifesten cap, pertanyen a la burgesia i tenen resolta subsistència econòmica

Artistes Intel·lectuals destacats:

Santiago Rusiñol, Gual i Joan Maragall

LA PARAULA VIVA:

Va teoritzar sobre la literatura en articles, cartes, conferències, assaig, pròlegs i poemes.·

PARAULA VIVA:

concepció ROMàntica de la poesia. Que es basa en l’espontaneïtat, l’emoció pura i la sinceritat.
El poeta ha de dir les coses tal com són, sense retòrica. Les paraules tal com surten són sagrades, intocables ja que sinó perden la seva puresa i sinceritat. Per això la poesia popular es converteix en l’escola del poetaPRODUCCIÓ LITERÀRIA: POESIA
-Recull els seus poemes en cinc llibres, en les primeres composicions estètica decadentista, en la que reacciona més tard ja que tenia un to malaltís.
-
Etapa posterior:
influenciat per Nietzche, creia que la poesia havia de ser font de salut i energia i la tasca del poeta era la d’estimular la vida.
Sent una atracció per la figura de Nietzche, i la idea del superhome (viu per damunt del bé i del mal, no s’atura davant del sacrilegi).
Ex: COMPTE ARNAU(Superhome, individualista, egocèntric i solitari esdevé un símbol de l’artista modernista, que se sent diferent per sobre la massa social que no el compren.-
Vessant sensual, hedonista i panteista present en el cant espiritual. Demana a Déu rebre una vida millor, pàtria celestialà Sia’m la mort una millor naixença.-
Pensador preocupat per les qüestions civils i polítiques. Creia en la poesia com a símbol de transformació d ela societat catalana i espanyolaà ODA A Espanya, ODA NOVA A BCN.-
Teoritza la catalanitat a partir de: dansa(sardana), bandera(cant de la senyera i segadors).
PARAULA VIVA:
concepció ROMàntica de la poesia. Que es basa en l’espontaneïtat, l’emoció pura i la sinceritat.

NOVEL·LA Segle XX

Maragall:

diu o pensa “Jo sóc part d’aquesta societat, hi ha coses que m’agraden i coses que no en art, literatura... A partir d’aquest pensament modifica allò que no li agrada.

Víctor Català:

se li enfronta i destrueix el seu movimentESTÈTICA DRAMES RURALS (Característiques narrativa modernista)
Individu en lluita amb el seu entorn que l’absorbeix, i el llança a un destí tràgic.-Els personatges sovint són captaires, esguerrats o borratxos, cosa que fa entendre que el destí els porta fora de la seva voluntat.-El protagonista sovint intenta la regeneració social, però no sempre l’aconsegueix, i es sent frustrat(marginació).-
Totes les tècniques són vàlides per escandalitzar o ferir la sensibilitat del lector.-Visió caòtica del món.-Artista superhome pretén ordenar la natura mitjançant l’esperit i art.-Espai: Natura simbòlica.-Llengua: paraula única i màgica.-Emotivitat-Universalitat-Enfrontament moral