Els Sofistes: Convencionalisme, Relativisme i Escepticisme a la Grècia Clàssica
Filosofía y ética3,69 KB
Els Sofistes: Moviment Cultural del Segle V aC
La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves. El nom de sofistes deriva del grec i significa «savi».
Aquest moviment estava format per diversos savis que compartien uns quants convenciments comuns:
El Convencionalisme Social
El convencionalisme social afirma que les lleis que regeixen la societat no són naturals, sinó que són convencionals. Això vol dir que la naturalesa no regula la societat ni el lloc que ocupa cada individu.
Les lleis són elaborades per les persones segons factors històrics i interessos concrets. No existeix un ordre social inalterable; els individus decideixen el que és millor per a ells. Per tant, les lleis són canviants i convencionals, no universals.
Els sofistes, havent viatjat i viscut en societats i cultures diferents, es van adonar que la gent acceptava com a naturals lleis que en realitat eren fruit de la construcció humana. Defensen el convencionalisme perquè creuen en la necessitat de ser pràctics, és a dir, de tenir lleis útils que beneficiïn la comunitat.
Les Dues Etapes de la Sofística
Els sofistes sovint es contradiuen, ja que dedueixen conseqüències molt diferents d'aquesta contraposició entre physis (naturalesa) i nomos (llei). Per aquesta raó, es distingeixen dues etapes:
La Primera Sofística (Abans de la Guerra del Peloponès)
Sorgeix abans de la Guerra del Peloponès i després de les Guerres Mèdiques, quan el poble va reclamar un lloc a la política i la igualtat respecte als aristòcrates. Defensen que els homes són iguals per naturalesa, tot i que la societat determini el lloc que ocupa cada individu. Creuen que els més qualificats han de governar la societat. Destaca Protàgores.
La Segona Sofística (Després de la Guerra del Peloponès)
Sorgeix després de la Guerra del Peloponès, que va significar la derrota d'Atenes. Va ser un procés de canvi i crisi de la societat atenesa. S'imposa la llei del més fort, astut i hàbil, que és qui ha de governar. Aquesta etapa vol sotmetre el més fort al més dèbil, quan hauria de ser a l'inrevés. Destaca Càl·lices.
La diferència entre les dues sofístiques és molt radical.
L'Escepticisme Sofista
L'escepticisme posa en dubte que existeixi una veritat absoluta, i si existeix, afirma que no la podrem conèixer, ja que es troba fora de les nostres possibilitats com a éssers humans. Per aquesta raó, els sofistes deixen de banda la veritat universal i se centren en la utilitat, ja que han de ser pràctics.
És impossible no caure en contradicció quan es diu que la veritat absoluta no existeix. Si la veritat no fos absoluta, voldria dir que és relativa. Cadascú tindria la seva veritat i pensaria que les altres veritats són falses. Per tant, els sofistes defensen que la veritat absoluta existeix (encara que no la puguem conèixer) i es queden amb la veritat relativa.
El Relativisme Moral
El relativisme moral vol dir que els valors morals són relatius, que no són objectius i es poden entendre de diferent manera segons el moment, la cultura o la persona. Segons les circumstàncies, es pot interpretar d'una forma o d'una altra.
Aquesta postura implica que hem de respectar els valors dels altres, tant si ens sembla que estan bé com si no. Si no hi hagués valors morals absoluts, ningú ens podria obligar a respectar i complir les lleis, i aquestes només es farien servir per a aquells que interessen.