Societat Feudal i Literatura Catalana Medieval: Trobadorisme i Ramon Llull

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

Societat Feudal (Segles XI a XIII)

Estructura Social

  • Nobles: Manaven, no treballaven, vivien en palaus i administraven les seves extenses propietats.
  • Serfs i Serves: Treballaven i obeïen, vivien en cabanes de fang i canyes, i conreaven terres i criaven animals.

Els senyors feudals, per sotmetre els serfs i obtenir un alt rendiment, van formar un exèrcit de fidels, lligats de manera jeràrquica per un jurament de fidelitat i dependència.

Càrrecs Feudals

  • Batlle: Administrador i recaptador d’impostos d’un noble.
  • Feudatari: Noble que ha rebut una propietat del senyor feudal a canvi de jurar fidelitat i dependència.
  • Castlà: Petit noble que governava un castell i controlava els serfs que hi servien.

Poesia Trobadoresca

Característiques i Temes

Poesia trobadoresca: Poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l’ambient social i els valors de la noblesa. La dona és la font d’inspiració.

  • Trobador: Poeta que componia els poemes seguint unes normes mètriques establertes. Escrivien en occità i provençal. El tema més tractat era l’amor cortès (concepte en el qual un home es declara a la dona del senyor feudal).
  • Joglar: Persona que cantava, ballava i feia jocs per les corts i castells.
  • Cansó: Parla de la cortesia i la bellesa de la dama, li manifesta el seu amor i li prega que l’accepti com a vassall. (Exemple: Guillem de Cabestany).
  • Senyal: Nom o expressió que el trobador s’inventava per tal de no revelar el nom de la dama.
  • Cortesia: Qualitats que havia de tenir la persona educada a la cort feudal.
  • Albada: Poema que parla de dos amants que s’han de separar en arribar el matí.
  • Sirventès: Poesia d’atac, de reprovació. (Exemple: Guillem de Berguedà).

Trobadores Catalans

Trobadors catalans: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

Ausiàs March va començar a escriure la seva obra en català.

Ramon Llull (Segles XIII i XIV)

Vida i Obra

Ramon Llull és considerat el pare de la literatura catalana. Escrivia extensament i en català. Era un noble que vivia a la cort de l’infant Jaume de Mallorca. Estava casat i tenia dos fills. Va veure Jesucrist cinc cops i va comprendre que volia que estigués al seu servei (segons la seva Vida coetània, biografia dictada). Va aprendre àrab i es va dedicar a l’estudi i la pregària, arribant a viure d’ermità.

Propòsits de Llull

  1. Convertir els infidels al cristianisme.
  2. Escriure llibres per difondre les creences.
  3. Crear escoles d’idiomes.

Va escriure més de 250 obres, entre elles:

  • Blanquerna (que inclou el Llibre d’Amic e Amat).
  • El Llibre de Meravelles (que inclou el Llibre de les Bèsties). El Llibre de les Bèsties parla de temes polítics i dels vicis de la societat.

Va viatjar a Roma per tal d’aconseguir que es fundessin col·legis per a la formació lingüística dels missioners.

Les Quatre Grans Cròniques (1200-1450)

Importància i Gènere

Les 4 grans cròniques són extenses i de gran valor històric. Explicaven els fets heroics dels seus avantpassats mitjançant cançons de gesta (narracions en vers que explicaven fets històrics, llegendaris i fantàstics).

Cròniques Principals

  • Llibre dels Feits: Memòries escrites pel mateix Jaume I el Conqueridor (sabia llegir, però no escriure).
  • Llibre del rei en Pere: Crònica de Bernat Desclot, que narra la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.
  • Crònica de Ramon Muntaner: Cobreix cinc regnats (es considera que fa la pilota als monarques).
  • Crònica del rei Pere III el Cerimoniós: Justifica les accions dutes a terme durant el seu regnat.