Els Sistemes de Coordinació Humana: Nerviós i Endocrí
catalán con un tamaño de 5,83 KB Els Sistemes de Coordinació Humana
Per dur a terme les funcions de relació, les persones necessitem disposar d'un sistema de coordinació que ens permeti detectar els canvis que es produeixen en el medi, analitzar-los i elaborar respostes adequades.
Això s'aconsegueix gràcies a dos sistemes principals:
El Sistema Nerviós
Està format per teixit nerviós i elabora respostes ràpides i poc duradores. Actua per mitjà d'impulsos nerviosos.
El Sistema Endocrí
Està constituït per glàndules endocrines i elabora respostes molt lentes però duradores. Actua per mitjà de missatgers químics, les hormones, que viatgen per la sang fins a la cèl·lula o l'òrgan sobre el qual actuen.
Elements que intervenen en la coordinació
En el procés de coordinació intervenen tres elements fonamentals:
El Receptor
És l'estructura capaç de percebre els estímuls i de transmetre'ls als centres nerviosos. Els òrgans dels sentits són receptors que capten estímuls de l'exterior de l'organisme.
S'anomena estímul qualsevol canvi, tant de l'exterior com de l'interior del cos, capaç de provocar una resposta de l'organisme (per exemple, un dolor o un so).
El Centre Nerviós
És l'òrgan encarregat de rebre la informació percebuda pels receptors, de processar-la, i d'elaborar i transmetre un seguit de respostes als òrgans efectors.
L'Efector
És l'òrgan encarregat d'executar la resposta. Hi ha dos tipus d'efectors, que desenvolupen dos tipus de respostes diferents:
- Els músculs: Produeixen respostes motores, que impliquen un moviment.
- Les glàndules: Produeixen respostes secretores, que consisteixen en la secreció d'una substància determinada.
Organització del Sistema Nerviós
Cèl·lules del Sistema Nerviós
El sistema nerviós està constituït per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia.
Les Neurones
Les neurones reben i transmeten senyals. No estan en contacte directe entre si, sinó que entre una neurona i una altra hi ha una zona de separació anomenada sinapsi.
La transmissió de l'impuls nerviós a través de la sinapsi es duu a terme per mitjà d'unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors.
Segons la seva funció, es classifiquen en:
- Neurones sensitives: Porten la informació captada pels receptors fins al sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal).
- Neurones motores: Envien la informació des del sistema nerviós central fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs o la secreció de glàndules.
- Neurones d'associació o interneurones: Formen part del sistema nerviós central i connecten les neurones sensitives amb les motores.
Les Cèl·lules de la Glia
Les cèl·lules de la glia estan intercalades entre les neurones, i les protegeixen, aïllen o alimenten. Les principals cèl·lules de la glia són:
- Astròcits: Nodreixen les neurones.
- Cèl·lules de Schwann: S'enrotllen al voltant de l'axó de determinades neurones formant una coberta aïllant de mielina.
Divisions del Sistema Nerviós
El sistema nerviós es divideix en:
Sistema Nerviós Central (SNC)
És l'encarregat del control del cos i de les activitats que duu a terme. Està format per l'encèfal i la medul·la espinal, protegits pel crani i la columna vertebral, respectivament.
Sistema Nerviós Perifèric (SNP)
Transmet els impulsos nerviosos des dels receptors fins al SNC, i d'aquest als efectors. Està format pels nervis, que surten de l'encèfal (nervis cranials) i de la medul·la espinal (nervis espinals), i es ramifiquen i es distribueixen per tot el cos.
El Sistema Endocrí i les Hormones
El sistema endocrí està format per un seguit de glàndules repartides per tot el cos, anomenades glàndules endocrines o glàndules de secreció interna, ja que aboquen les substàncies que secreten directament a la sang.
Les glàndules endocrines estan formades per cèl·lules especialitzades de tipus secretor, que sintetitzen unes substàncies químiques anomenades hormones.
Tipus de Respostes: Actes Voluntaris i Reflexos
Acte Voluntari
La resposta és voluntària i conscient. L'elaboració de la resposta es duu a terme al cervell.
Acte Reflex
La resposta de l'organisme davant d'un estímul és involuntària. El centre nerviós que intervé en l'elaboració de la resposta és la medul·la espinal.
Regulació del Sistema Hormonal
L'excés o el defecte en la quantitat d'una hormona present a la sang pot provocar determinades malalties. Per aquest motiu, les glàndules endocrines no secreten hormones constantment.
Hi ha un mecanisme que n'interromp la producció. Normalment, és la mateixa quantitat d'hormona a la sang o l'actuació d'aquesta hormona la que interromp el seu propi alliberament.
Aquest mecanisme de regulació rep el nom de retroalimentació negativa o feedback.
Està controlat pel sistema nerviós central a través de l'hipotàlem i de la hipòfisi, i permet mantenir uns nivells adequats d'hormona a la sang mentre dura l'estímul que ha provocat la secreció.