Sistema Polític de la Restauració: Anàlisi i Context

1. Sistema Polític de la Restauració

1. Un Nou Sistema Polític

Els grups conservadors espanyols van rebre amb satisfacció la restauració dels Borbó, perquè esperaven que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política i posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social a Espanya. Cánovas buscava la vertebració d'un nou model polític que superara alguns dels problemes endèmics del liberalisme precedent: el caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat d'Isabel II, l'intervencionisme dels militars en la política i la proliferació d'enfrontaments civils. Per a aconseguir el seu propòsit, dos objectius: elaborar una constitució que vertebrara un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí. La primera mesura política important va ser la convocatòria d'eleccions per a unes corts constituents, perquè la Constitució del 69 havia quedat sense efecte després de la proclamació de la República. Cánovas no era partidari del sufragi universal, però va disposar que les primeres eleccions del nou règim es feren per aquest sistema.

A) Constitució de 1876

És una mostra del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. Es tractava d'una constitució de caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat. La Constitució considerava la monarquia com una institució superior i al marge de qualsevol decisió política. Constituïa un poder moderador que havia d'exercir com a àrbitre en la vida política i garantir la bona entesa i l'alternança entre els partits polítics. S'hi establia la sobirania compartida i s'hi atorgaven poders amplis al monarca: dret de vet, nomenament de ministres i potestat de convocar les corts, suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern. Les corts es componien de senat i congrés. La Constitució no fixava el tipus de sufragi, però una llei va establir el vot censatari, limitat als contribuents més grans. Tanmateix, després, s'aprova el sufragi universal masculí. La Constitució també proclamava la confessionalitat catòlica de l'estat, tolerava altres creences sempre que no se'n fera manifestació pública. Es va restablir el pressupost de culte i clero per a finançar l'església. El nou text constitucional comptava amb una prolixa declaració de drets, la seua concreció es remetia a lleis ordinàries posteriors, que van tendir a restringir-los, especialment els drets d'impremta, d'expressió, d'associació i de reunió.

B) Bipartidisme i Torn Pacífic

Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l'alternança de poder dels dos grans partits dinàstics, el conservador i el liberal, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per a accedir al govern. S'acceptava que hi hauria un torn pacífic de partits que garantiria l'estabilitat institucional per mitjà de la participació en el poder de les seues famílies del liberalisme i que posaria fi a la intervenció de l'exèrcit en la vida política. L'exèrcit va quedar subordinat al poder civil. Una Reial Ordre va establir que la missió de l'exèrcit era defensar la independència nacional i que no havia d'intervenir en els enfrontaments entre partits. S'atorgava als militars una certa autonomia per als seus afers interns i els proveïa l'exèrcit d'un pressupost elevat. El torn pacífic va eliminar del panorama polític de la restauració el problema dels pronunciaments militars i el protagonisme de la presència militar en els partits i en la vida política espanyola que havien caracteritzat l'època d'Isabel II.

2. La Fi dels Conflictes Bèl·lics

L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlina i cubana. La restauració borbònica va privar la causa carlina d'una bona part de la seua hipotètica legitimitat i alguns personatges del carlisme van acabar reconeixent Alfons XII. L'esforç militar del govern va fer possible la reducció dels nuclis carlins a Catalunya. La intervenció de l'exèrcit comandat per Martínez Campos va forçar finalment la rendició dels carlins, el conflicte va continuar uns mesos més a Navarra i País Basc on va ser traslladada la major part de l'exèrcit governamental, va aconseguir afeblir la resistència navarresa i basca fins la seua rendició total. Conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l'abolició definitiva del règim foral. Això, els territoris bascos van quedar vinculats al pagament dels impostos i al servei militar, es va estipular un sistema de concerts econòmics que atorgava un cert grau d'autonomia fiscal a les províncies basques, aquestes pagarien anualment a l'administració central una quantitat determinada. La fi de la guerra carlina va permetre acabar més fàcilment amb la insurrecció cubana. Com a resultat tant de l'actuació militar com de la negociació amb els insurrectes, es va signar la pau de Zanjón. Aquesta pau incloïa una àmplia amnistia, l'abolició de l'esclavitud i la promesa de reformes polítiques administratives per les quals Cuba tindria representant en les corts espanyoles. L'incompliment d'aquestes va provocar un nou conflicte (guerra chiquita) i la insurrecció posterior.