El Sistema Nerviós i els Sentits: Anatomia, Fisiologia i Patologies

El Sistema Nerviós i Endocrí: Funcions Essencials

El sistema nerviós, que consta del Sistema Nerviós Central (SNC) amb funció de coordinació, i del Sistema Nerviós Perifèric (SNP) amb funció de transmetre informació entre l'organisme i el SNC. També detecta canvis en el medi extern i intern, adaptant el funcionament dels òrgans a aquests canvis per mantenir l'homeòstasi, i funciona mitjançant estímuls elèctrics.

El sistema endocrí regula processos fisiològics mitjançant les hormones. Les glàndules segreguen hormones que viatgen per la sang fins a la cèl·lula diana. És un mecanisme lent, però més durador.

Funcionament del Sistema Nerviós

Està format per:

Les Neurones: Tipus i Funcions

Les neurones transmeten impulsos elèctrics.

Classificació de les Neurones per Funció

• Neurones sensitives (aferents)
• Interneurones
• Neurones motores (eferents)

Classificació de les Neurones per Forma

• Neurones unipolars: sempre són neurones sensitives.
• Neurones bipolars: del soma surten un axó i una dendrita. Només es troben en òrgans dels sentits propers a l'encèfal.
• Neurones multipolars: són les més freqüents (interneurones i neurones eferents).

Les Cèl·lules de Glia: Suport i Protecció

Les cèl·lules de glia donen consistència al SN i fan funcions que les neurones no poden dur a terme. Hi ha les següents:

• Astròcits: tenen contacte directe amb el capil·lar, filtren les substàncies que arriben a les neurones i actuen com a barrera hematoencefàlica.
• Oligodendròcits (SNC) o cèl·lules de Schwann (SNP): formen la mielina, augmentant la velocitat de l'impuls nerviós.
• Micròglia: tenen la capacitat de moure's i fagocitar, i també recorren el SN buscant patògens o antígens (defensa).

Divisió Funcional del Sistema Nerviós

• Sistema nerviós somàtic: consisteix en el conjunt de neurones que regulen les funcions voluntàries de l'organisme. Proporciona respostes conscients, que depenen de la voluntat de la persona, a estímuls sensitius rebuts de l'exterior.
• Sistema nerviós autònom o vegetatiu: regula les funcions involuntàries de l'organisme. Dóna respostes automàtiques que permeten l'autoregulació i obeeixen a estímuls interns que provenen de les vísceres i del medi intern.

El Sistema Nerviós Central (SNC)

El SNC rep estímuls interns i externs, els interpreta i genera una resposta que arriba als músculs o a les glàndules que l'han de realitzar a través del SNP. Està format per:

• Encèfal (cervell, cerebel i tronc encefàlic)
• Medul·la espinal

Substància Gris: Processament i Emmagatzematge

La substància gris està formada per cossos neuronals i axons sense mielina. Es localitza a la part interna de la medul·la espinal, a l'encèfal, a l'escorça cerebral i també en unes agrupacions anomenades ganglis basals (tàlem, hipotàlem). Processa i emmagatzema informació i elabora les respostes adequades als diferents estímuls.

Substància Blanca: Transport de la Informació

La substància blanca està formada per axons revestits de mielina. Es localitza a la part interna de l'encèfal i a la part externa de la medul·la espinal. Transporta la informació nerviosa.

El Cervell: Centre de Control Superior

• Un 20% del cervell consumeix glucosa en repòs.
• L'escorça cerebral està formada per substància gris i té replegaments que augmenten fins a 30 vegades la superfície. Presenta una gran quantitat de solcs i crestes. El solc més profund dóna lloc als dos hemisferis cerebrals, units pel cos callós (format per substància blanca). Cada hemisferi té diferents lòbuls amb funcions específiques.
• Realitza les funcions mentals més avançades (llegir, parlar, fer càlculs, etc.).

Lòbuls Cerebrals i les seves Funcions Específiques

• Lòbul frontal: pensament, processos intel·lectuals, voluntat, parla (motora), comportament sexual, etc.
• Lòbul temporal: formació d'emocions, interpretació del llenguatge, auditiva, olfacte, etc.
• Lòbul parietal: sensorial, gustativa, raonament abstracte, creació i comprensió del llenguatge, etc.
• Lòbul occipital: interpretació dels estímuls visuals.

Funcions Generals del Cervell

• Participa en totes les respostes raonades de l'organisme.
• Gestiona totes les respostes motores de la musculatura esquelètica, responsable dels patrons de conducta.

El Cerebel: Coordinació i Equilibri

Està localitzat a la part inferoposterior de la cavitat cranial, i la seva escorça també presenta molts plegaments. Té forma de papallona i consta de dos hemisferis laterals dividits per una porció mitjana. Presenta substància gris a la part externa i substància blanca i fibres nervioses a la part interna.

Està connectat al tronc encefàlic per tres prolongacions o peduncles cerebel·losos.

Les seves funcions són:

• Coordina els músculs i manté el to muscular, la postura i l'equilibri.
• Controla tot el que són moviments apresos, com caminar, anar amb bicicleta, etc.

El Diencèfal: Regulació Vital

Format principalment per substància blanca, està situat sota del cos callós i per sobre del mesencèfal. Les principals parts són:

Tàlem: Estació de Relleu Sensorial

Està format per dues masses de substància gris. Transmet tots els impulsos sensorials a l'escorça cerebral. Possibilita la percepció poc precisa de les sensacions tàctils i de pressió, dolor i temperatura. Inclou nuclis que participen en les accions motores voluntàries i en el despertar.

Hipotàlem: Centre de Regulació Autònoma

Està situat sota el tàlem, regula i integra el SNA, connecta els sistemes nerviós i endocrí, controla la secreció hormonal de l'adenohipòfisi. Participa en les reaccions d'ira i agressió, controla la temperatura corporal, regula la ingestió de líquids i aliments, i estableix el patró diari de son.

Epitàlem: Glàndula Pineal i Rellotge Biològic

Conté la glàndula pineal i nuclis. La glàndula pineal segrega melatonina, fomenta la son i ajuda a restablir el rellotge biològic del cos.

El Tronc Encefàlic: Connexió i Funcions Vitials

Estructura reticular de fibres nervioses amb substància blanca i grisa barrejades. El tronc encefàlic connecta l'encèfal amb la medul·la espinal. Té tres parts en direcció cranio-caudal:

Mesencèfal: Coordinació Ocular i Corporal

Coordina el moviment del globus ocular i el moviment de cap i tronc.

Pont de Varolio: Comunicació i Regulació Respiratòria

Comunica diferents parts de l'encèfal i regula la respiració conjuntament amb el bulb raquidi.

Bulb Raquidi: Centres Vitials i Reflexos

Es produeix l'encreuament de fibres provinents dels hemisferis cerebrals. Conté centres de substància gris que regulen el batec cardíac, la respiració i el diàmetre vascular, masticació, deglució, moviments peristàltics, etc.

La Medul·la Espinal: Via de Comunicació i Reflexos

Les seves funcions són:

1. Via de comunicació: entre receptors, encèfal i òrgans efectors.

• La substància blanca, mielinitzada, conté axons eferents, axons aferents i axons d'interneurones espinals.
• La substància gris conté interneurones espinals i cossos cel·lulars de neurones motores.

Generació de l'arc reflex: una resposta motora sense intervenció de l'encèfal.

Proteccions del Sistema Nerviós Central

Ossos: Crani i Columna Vertebral

L'encèfal està protegit pel crani i la medul·la espinal per la columna vertebral.

Meninges: Membranes Protectores

Les meninges són membranes que protegeixen el SNC. Hi ha tres tipus de membrana:

• Duramàter: és la més externa, dura i fibrosa.
• Aracnoide: membrana mitjana, fina i amb aspecte de teranyina.
• Piamàter: la més interna, molt fina i està adherida al SN.

Líquid Cefaloraquidi: Amortiment i Nutrició

Es localitza entre l'aracnoide i la piamàter.

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

El SNP consta de ganglis i nervis. Connecta els centres de control amb els òrgans receptors d'estímuls i amb els òrgans efectors. Està format per:

• Nervis cranials (12 parells): innerven la cara, òrgans sensorials del cap, el coll i un parell se'n van a la zona visceral.
• Nervis espinals (31 parells).
• Nervis mesentèrics (Sistema Nerviós Autònom).
• Receptors sensorials (teixit nerviós dels òrgans dels sentits).

Segons la funció, els nervis poden ser:

• Sensitius.
• Motors.
• Mixtos.

Nervis Cranials: Connexions Directes amb l'Encèfal

Hi ha dotze parells, originats a la cara inferior de l'encèfal i connectats amb estructures del cap, coll i tronc a través dels orificis del crani. Estan formats per fibres de tres tipus: sensitives (aferents), motores (eferents) i mixtes. Cada nervi es denomina amb un nom o amb una xifra romana.

Nervis Espinals: La Xarxa del Cos

Hi ha 31 parells de nervis espinals:

• 8 cervicals
• 12 toràcics
• 5 lumbars
• 5 sacres
• 1 coccigi

Els nervis espinals surten de la medul·la pels espais intervertebrals. Cada nervi té una arrel motora (ventral) i una arrel sensorial (dorsal). Les neurones sensorials, abans d'entrar a la medul·la, formen un gangli on hi ha el cos cel·lular. Les fibres s'uneixen posteriorment i formen fibres mixtes. Els nervis espinals, a nivell cervical, braquial, lumbar i sacre, es ramifiquen i es reorganitzen formant plexes nerviosos. Això dóna lloc a una estructura nerviosa ramificada amb la funció de no perdre funcionalitat a partir d'una lesió.

El Sistema Nerviós Autònom (SNA)

El SNA és la part del SN encarregada de conduir els impulsos al múscul llis, al múscul cardíac i a les glàndules. Només té neurones eferents o motores. Algunes característiques són:

• Condueix impulsos des del SNC als efectors mitjançant una cadena nerviosa integrada només per dues neurones.
• La primera és preganglionar i la segona postganglionar. Estableixen sinapsis a l'interior d'un gangli vegetatiu.
• Els ganglis tenen cossos cel·lulars i dendrites de les neurones postganglionars.
• Les neurones simpàtiques fan sinapsis amb diverses neurones i innerven en més d'un òrgan.

El SNA es divideix en sistema nerviós simpàtic i sistema nerviós parasimpàtic:

Sistema Nerviós Simpàtic: Resposta d'Emergència

És la divisió del SNA que abandona el SNC des de les porcions toracolumbars de la medul·la espinal. La seva funció és preparar el cos davant d'una situació d'emergència.

Sistema Nerviós Parasimpàtic: Conservació d'Energia

És la divisió del SNA que abandona el SNC a partir del tronc cerebral i la porció sacra de la medul·la espinal. Aquest sistema contribueix a la conservació i reposició dels dipòsits energètics del cos. Les neurones parasimpàtiques innerven un sol òrgan.

Transmissió de l'Impuls Nerviós

• Quan la cèl·lula es repolaritza, augmenta breument la seva diferència de potencial durant uns 4 ms. Aquest estat (refractari) impedeix que la membrana es pugui despolaritzar i, així, l'impuls només es pot transmetre en un sol sentit.
• Si l'estímul nerviós no aconsegueix superar el llindar de -55 mV, no es produeix senyal nerviós.
• La velocitat de la transmissió del senyal nerviós depèn del diàmetre de la neurona, la temperatura i la presència de mielina.
• Alguns anestèsics locals com la lidocaïna i la procaïna bloquegen els canals de sodi i no es produeix la propagació de l'estímul nerviós.

La Sinapsis: Comunicació Neuronal

Hi ha dos tipus:

• Sinapsis elèctrica: les neurones tenen contacte físic, els seus citosols tenen continuïtat i els ions poden passar a través d'unes estructures anomenades 'gap junction'.
  • Bidireccionals.
  • Ràpides.
  • Sincronitzades.
• Sinapsis química: les neurones no tenen contacte físic i el senyal nerviós es transmet per neurotransmissors. El senyal nerviós passa a la següent neurona en un procés de dues fases:

1. L'impuls elèctric arriba al botó sinàptic i s'obren els canals de Ca2+, permetent l'entrada d'una gran quantitat de Ca2+ que estimularà la secreció del neurotransmissor per exocitosi.
2. Unió del neurotransmissor als receptors de la neurona postsinàptica, canvia la seva configuració i s'obre, permetent el pas dels ions Na+, fet que provoca la despolarització de la membrana cel·lular. El neurotransmissor desapareix ràpidament per difusió, degradació o per recaptació de la neurona presinàptica.

Neurotransmissors: Missatgers Químics

Els neurotransmissors possibiliten la transmissió dels impulsos nerviosos d'unes neurones a unes altres, però també actuen sobre altres tipus cel·lulars:

• Cèl·lules musculars: capten l'estímul i responen amb una contracció o relaxació.
• Cèl·lules glandulars (exocrines, endocrines): capten l'estímul i responen incrementant o reduint la secreció.

Hi ha una gran quantitat de neurotransmissors diferents que actuen en diferents parts del cos:

• Acetilcolina (Ach): sol tenir efecte excitador (estimulador) en el SNC i SNP.
• Glutamat i Aspartat: intervenen sobretot en interneurones de l'encèfal.
• GABA: neurotransmissor inhibitori de l'encèfal. Alguns medicaments ansiolítics com el diazepam en potencien l'acció.
• Noradrenalina: relacionada amb l'estat de vigília.
• Adrenalina: excita el SNC.
• Dopamina: regula el to muscular i les emocions.
• Serotonina: implicada en percepcions sensorials, estat d'ànim, etc. Alguns antidepressius inhibeixen la seva recaptació per la neurona presinàptica.
• Endorfines: tenen efecte analgèsic, 200 vegades superior al de la morfina.

Malalties del Sistema Nerviós

Cefalees: Tipus i Causes

La cefalea és un símptoma que inclou qualsevol dolor localitzat en el crani. Cal tenir en compte que el dolor prové de les estructures properes al cervell com les estructures vasculars, meninges, ossos, etc. Generalment són benignes, però també poden ser la manifestació inicial de patologies com l'HSA, tumors cerebrals, meningitis, etc.

Tipus de Cefalees

• Cefalees primàries: 80% dels casos (cefalees tensionals i migranyes).
• Cefalees secundàries: és un símptoma secundari a alguna patologia (traumatismes cranioencefàlics, ingesta de fàrmacs, drogues, hipoglucèmia, etc.).

Malalties Neurodegeneratives: Degeneració Progressiva

Són malalties que provoquen una degeneració progressiva i irreversible de les estructures nervioses. Les més freqüents són:

• Alzheimer: deteriorament progressiu de la cognició que afecta generalment persones majors de 65 anys.
• Parkinson: afecta el SNC, concretament les estructures del cervell encarregades del control i de la coordinació del moviment, així com del manteniment del to muscular i de la postura.
  • Símptomes: tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments, falta d'expressió a la cara, etc.
• Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA): es produeix la mort continuada de les neurones responsables del moviment, invariablement fatal.
• Demència de Cossos de Lewy: s'acumulen estructures anormals, anomenades cossos de Lewy, en determinades zones del cervell. És la tercera causa de demència. El seu diagnòstic amb certesa només pot fer-se post-mortem, amb la demostració de cossos de Lewy en determinades àrees del cervell.
• Atròfia Muscular Espinal (AME): és una malaltia genètica que afecta les neurones motores de la medul·la espinal.
• Atàxia de Friedreich: és una malaltia genètica que afecta la medul·la espinal i els nervis que controlen el moviment dels músculs dels braços i cames, provocant dificultats de coordinació.
• Malaltia de Huntington: és una malaltia genètica que afecta els ganglis basals del cervell. Es presenta entre els 30 i els 50 anys, encara que els símptomes es poden desenvolupar a qualsevol edat. La malaltia produeix alteracions cognoscitives, psiquiàtriques i motrius, de progressió molt lenta, durant un període de 15 a 20 anys.

Alteracions de la Transmissió Nerviosa

• Esclerosi Múltiple: és una malaltia que afecta la beina de mielina del cervell i de la medul·la espinal, provocant l'aparició de plaques escleròtiques que impedeixen el funcionament normal de les fibres nervioses. No té cura, però hi ha medicaments que poden frenar-la i combatre els símptomes. No es pot pronosticar el curs, ja que varia d'una persona a l'altra.
• Neuropaties Perifèriques: són trastorns dels nervis perifèrics que distorsionen o interrompen els missatges entre el cervell i la resta del cos. N'hi ha més de 100 tipus i poden afectar un o més nervis. Les causes poden ser diverses.

Infeccions i Inflamacions del Sistema Nerviós

• Encefalitis: és una inflamació del cervell, generalment produïda per una substància estranya o una infecció vírica.
  • Símptomes: cefalea, dolor al coll, somnolència, nàusees i febre. La medicació dependrà de l'origen (antivirals, antibiòtics, anticonvulsius, etc.).
• Meningitis: és una inflamació de les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal. Poden ser:
  • Bacterianes: són molt greus i poden produir lesions cerebrals i/o mort.
  • Víriques (meningitis asèptica): el virus es propaga generalment per via sanguínia, tot i que alguns poden arribar a través dels nervis perifèrics.
  • Fongs: afecta més a immunodeprimits.
• Signes característics de la meningitis:
  • Rigidesa de nuca.
  • Flexió involuntària de les cames quan es flexiona el coll (signe de Brudzinski).
  • Resistència dolorosa a l'extensió de la cama, amb la cuixa prèviament flexionada (signe de Kernig).
• Tractament: varia segons la causa (antibiòtics, antivirals, medicaments per tractar els símptomes com l'edema cerebral, etc.).

Tumors del Sistema Nerviós

El seu pronòstic no depèn només de la malignitat o el grau d'invasió, sinó també de la seva localització.

Símptomes dels Tumors

• Locals: depenen de la localització i del grau d'alteració del SNC (paràlisis, alteracions de la sensibilitat, dificultat per reconèixer objectes, etc.).
• Generals: s'atribueixen a l'augment de la pressió intracranial (nàusees, cefalees, vòmits, marejos, convulsions, irritabilitat, somnolència, etc.).

Classificació dels Tumors

• Meningioma: deriven de les cèl·lules de l'aracnoide. Benigne, ben encapsulat, creixement lent. Hi ha varietats de comportament maligne.
• Astrocitoma: en adults (hemisferis cerebrals), en nens (línia mitjana del cervell, tronc cerebral i cerebel). Maligne.
• Ependimoma: tumors epitelials de les cèl·lules ependimàries. Benigne, però pot recidivar o metastatitzar.
• Adenoma hipofisari: afecta l'adenohipòfisi. És benigne.

Els Sentits Humans: Percepció del Món

La Vista: Anatomia i Fisiologia de l'Ull

La vista és el sentit que permet percebre la llum, els colors, les formes dels objectes i les distàncies. En el globus ocular es localitzen els receptors que capten els estímuls lumínics. L'ull té tres capes concèntriques:

• Escleròtica: és la capa més externa, dóna forma i consistència i és de color blanc. En la part anterior es transforma en la còrnia (transparent).
• La úvea: està formada per la coroides, una capa fina per on arriben els vasos sanguinis que irriguen l'ull, i l'iris, capa circular de color, que es dilata i contrau per regular l'entrada de la llum a través de la pupil·la. Per darrere de l'iris i unit a la coroides hi ha el cristal·lí (lent), que permet enfocar els objectes.
• Retina: hi trobem els fotoreceptors:
  • Cons: capten els colors i permeten la visió diürna.
  • Bastons: són sensibles a la il·luminació escassa i permeten la visió nocturna.

Omplint el globus ocular hi ha dos líquids:

• Humor vitri: omple l'espai entre la retina i la part posterior del cristal·lí. Manté la forma de l'ull.
• Humor aquós: omple l'espai entre l'iris i la còrnia; nodreix i oxigena les estructures oculars que no tenen aportació sanguínia (còrnia, cristal·lí). Si augmenta la pressió d'aquest humor es produeix el glaucoma.

Fisiologia de la Visió

L'ull serveix per conduir els raigs lluminosos, de forma que la imatge que aquests transmeten s'enfoqui correctament a la retina i llavors es converteix en impulsos nerviosos que són conduïts al cervell a través del nervi òptic.

La còrnia, l'humor aquós, el cristal·lí i l'humor vitri actuen com a medis de refracció dels raigs lluminosos que els travessen. El cristal·lí enfoca els raigs en la superfície de la retina, formant una imatge invertida.

L'Oïda: Anatomia i Fisiologia de l'Audició

L'oïda ens permet percebre els sons. Anatòmicament distingim tres parts:

• Oïda externa: capta les ones sonores. Està format pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern, que finalitza en la membrana timpànica. El timpà transforma les ones sonores en vibracions mecàniques.
• Oïda mitjana: hi ha la cadena d'ossets: martell, enclusa i estrep, que transmeten les vibracions del timpà fins a la membrana de la finestra oval (oïda interna). L'oïda mitjana comunica amb la faringe per la trompa d'Eustaqui.
• Oïda interna: format per la còclea (cargol) on es localitzen els receptors de l'oïda. A l'interior del cargol hi ha l'endolimfa.

Com Escoltem: Fisiologia de l'Audició

• Les ones sonores són captades pel pavelló auricular, passen a través del conducte auditiu extern i fan vibrar el timpà.
• La cadena d'ossets propaga i amplifica les vibracions fins a la finestra oval.
• La vibració de la finestra oval es trasllada a l'endolimfa.
• Les vibracions de l'endolimfa arriben als receptors acústics, que les converteixen en impulsos nerviosos.
• El nervi auditiu transmet l'impuls generat fins al cervell.

L'Olfacte: Percepció d'Olors

El sentit de l'olfacte permet captar les olors. Els receptors de l'olfacte capten estímuls químics; aquests receptors estan localitzats a la pituïtària groga o mucosa olfactòria. Quan són estimulats, els receptors de l'olfacte envien l'estímul a l'encèfal a través del nervi olfactori.

El Gust: Detecció de Sabors

El sentit del gust ens permet captar els diferents sabors. Els receptors del gust estan a les papil·les gustatives, distribuïdes en el dors de la llengua. Hi ha diferents tipus de papil·les gustatives.

Es perceben els gustos: amarg, àcid, umami (“gust de brou de carn”), salat, dolç.

Els receptors del gust són els botons gustatius, aquests estan localitzats en porus gustatius.

Per a la transmissió de l'impuls intervenen dos parells de nervis cranials:

• El nervi facial: transmet els estímuls dels 2/3 de la llengua.
• El nervi glossofaringi: transmet els estímuls del terç posterior.

El Tacte: Sensibilitat Cutània

El sentit del tacte proporciona informació sobre les qualitats dels objectes, quant a temperatura, pressió, vibració, dolor i textura.

Els receptors estan distribuïts per tot el cos i hi ha diferents tipus de receptors especialitzats en captar diferents estímuls:

• Terminacions nervioses lliures: (dolor).
• Corpuscles de Meissner: (vibracions, sensibilitat fina).
• Corpuscles de Ruffini: (calor).
• Corpuscle de Krause: (fred).
• Disc de Merkel: (pressió i textura dels objectes).
• Corpuscle de Pacini: (pressió).

Fisiopatologia dels Sentits

Qualsevol alteració en els receptors, nervis sensitius o zona corresponent de l'encèfal provocarà una alteració del sentit associat.

Patologies de la Visió

• Miopia: el globus ocular és massa llarg i la imatge dels objectes llunyans es forma per davant de la retina.
• Hipermetropia: el globus ocular és massa curt i la imatge dels objectes propers es forma per darrere de la retina.
• Astigmatisme: és una deformitat de la còrnia o una alteració de la curvatura de la lent ocular. La imatge que es forma està distorsionada, ja que no poden convergir els raigs lluminosos en un sol punt de la retina.
• Diplopia (visió doble) / Estrabisme (guenyo): estan produïdes per la debilitat o paràlisi dels músculs externs dels globus oculars.
  • L'estrabisme és un trastorn pel qual els dos ulls no s'alineen en la mateixa direcció al mateix temps. Llavors, s'envien dues imatges diferents al cervell, una de cada ull, i això confon el cervell. En els nens, el cervell aprèn a ignorar la imatge provinent de l'ull més dèbil. Si no es tracta, l'ull que el cervell ignora no veurà bé. Aquesta pèrdua de visió s'anomena ambliopia i també, algunes vegades, “ull gandul”. Algunes vegades, primer es presenta l'ambliopia i causa l'estrabisme.
• Ceguesa: pot estar produïda per:
  • Afeccions a la retina.
  • Glaucoma.
  • Afeccions del nervi òptic.
  • Cataracta.
  • Uveïtis.
• Conjuntivitis: inflamació de la conjuntiva, produeix envermelliment, inflamació, molèsties, llagrimeig.
• Blefaritis: inflamació de la parpella, pot ser escamosa, al·lèrgica, estafilocòccia, etc.
• Mussol: tumoració infecciosa aguda i dolorosa de les parpelles, poden ser interns o externs.

Patologies de l'Oïda

La capacitat d'audició es mesura en funció dels decibels que es poden percebre. Segons l'anterior, la pèrdua d'audició es classifica en:

• Hipoacúsia lleu: (pèrdua de l'audició entre 20 i 39 dB).
• Hipoacúsia moderada: (pèrdua entre 40 i 69 dB).
• Hipoacúsia severa: (pèrdua entre 70 i 89 dB).
• Hipoacúsia profunda: (pèrdua superior a 90 dB).

La perforació del timpà pot estar provocada per algun objecte afilat, en sonar-se el nas amb força, cops a l'oïda, canvis bruscos en la pressió atmosfèrica. Segons el tipus de lesió pot ser reversible o no.

Alteracions de l'Equilibri

Síndrome de Ménière: és un trastorn de l'oïda interna que pot tenir diverses causes: pressió massa elevada del líquid de l'oïda interna, traumatismes cranials, infeccions de l'oïda mitjana i interna, etc. La malaltia es presenta en forma d'episodis que poden repetir-se cada dia o una vegada a l'any. Els principals símptomes són:

• Hipoacúsia variable.
• Pressió a l'oïda.
• Tinnitus o acúfens (sentir xiulets o sons dins de l'oïda).
• Vèrtigs i marejos.

Patologies de l'Olfacte

La pèrdua d'olfacte pot ser deguda a diverses causes que afecten la mucosa nasal: al·lèrgies, rinitis, traumatismes, etc.; que generalment són trastorns temporals, però altres vegades són indicatiu d'alteracions en la transmissió nerviosa o a la zona corresponent de l'encèfal. Segons el grau de pèrdua d'olfacte:

• Anòsmia: pèrdua total del sentit de l'olfacte, temporal o crònica.
• Hipòsmia: disminució de la capacitat olfactiva.

Alteracions del Gust

Les alteracions del gust poden tenir diverses causes i es descriuen com:

• Agèusia: pèrdua total del gust.
• Disgèusia: distorsió del gust.
• Hipogèusia: poca capacitat per diferenciar sabors.
• Hipergèusia: sensibilitat exagerada del gust.

Alteracions del Tacte

• Hiperestèsia: augment de la sensibilitat als estímuls tàctils.
• Hipoestèsia: disminució de la sensibilitat als estímuls tàctils.
• Hiperàfia: augment de la capacitat de percebre estímuls tàctils.
• Hipoàfia: disminució de la capacitat de percebre estímuls tàctils.
• Anàfia: pèrdua de la capacitat de percebre estímuls tàctils.
• Al·lodínia: percepció anormal del dolor; així, estímuls mecànics o tèrmics indolors provoquen dolor.
• Hiperalgèsia: augment de la sensibilitat al dolor; estímuls dolorosos es perceben més dolorosos.
• Hipoalgèsia: disminució de la sensibilitat dolorosa.
• Analgèsia: absència completa de totes les formes de dolor.