Què és el líquid cefaloraquidi?

És un líquid que ocupa els ventricles de l'encèfal i l'espai entre la pia mater i l'aracnoide. La seva composició és similar a la del plasma sanguini i protegeix l'encèfal dels impactes.

Quins són els lòbuls del cervell?

El cervell es divideix en lòbul frontal, parietal, temporal i occipital. El frontal intervé en la planificació d'accions futures i l'occipital processa la visió.

Quina és la funció del cerebel?

El cerebel regula la força i l'amplitud dels moviments i participa en l'aprenentatge de capacitats motores, com córrer o muntar en bicicleta.

Sistema nerviós central: encèfal, cervell i ventricles

Resumen

El document explica la coordinació nerviosa i endocrina, com es comuniquen les neurones i l'estructura del sistema nerviós central. Es descriuen les parts de l'encèfal (mesencèfal, cerebel i cervell), el líquid cefaloraquidi i els ventricles, i les estructures del cervell com l'escorça, el tàlem i l'hipotàlem.

Puntos clave

El sistema nerviós i l'endocrí són els dos grans sistemes de coordinació de l'organisme.
Les neurones es comuniquen mitjançant impulsos elèctrics pels axons i neurotransmissors a la sinapsi.
El cerebel regula la força i l'amplitud dels moviments i participa en l'aprenentatge motor.
El líquid cefaloraquidi protegeix l'encèfal dels impactes i es troba als ventricles i entre la pia mater i l'aracnoide.
L'escorça cerebral es divideix en quatre lòbuls: frontal, parietal, temporal i occipital.
El tàlem rep informació de la part contralateral del cos i l'hipotàlem controla el sistema nerviós autònom i l'endocrí.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Sistemes de coordinació: nerviós i endocrí

Hi ha dos grans sistemes de coordinació: el sistema nerviós i el sistema endocrí.

Els dos basen el seu funcionament en l'existència de certes molècules que faciliten la comunicació cel·lular i el manteniment de l'homeòstasi.
Compleixen funcions semblants però estan composts per elements diferents i actuen de manera diferent.

Tipus de neurones segons morfologia

Tipus de neurones segons morfologia:

Bipolar, pseudounipolar, multipolar.

Com es comuniquen les neurones?

La neurona presinàptica rep l'estímul a través de les dendrites.
L'estímul arriba al soma. La neurona pot transmetre o no el missatge en funció de la intensitat i el tipus d'estímuls que rep.
Si la neurona transmet el missatge, envia un corrent elèctric a través del seu axó, anomenat impuls elèctric.
Quan el corrent arriba al final de l'axó s'alliberen a l'exterior unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors.
Els neurotransmissors actuen com a estímul de la neurona postsinàptica.
Els neurotransmissors viatgen a les dendrites de la neurona postsinàptica.
Aquest estímul arriba al soma de la neurona postsinàptica, que decideix si transmet el missatge.

Sistema nerviós central (SNC)

Encèfal i les seves parts

Mesencèfal

Mesencèfal: controla moltes funcions sensitives i motores, com els moviments oculars.

Cerebel

Cerebel: regula la força i l'amplitud dels moviments. Participa en l'aprenentatge de les capacitats motores, com ara córrer o muntar en bicicleta.

El cerebel és un element clau en la coordinació.

Al cerebel li arriba informació des de la mèdul·la espinal sobre on es troba el cos.

Cervell

Cervell: és la seu de les percepcions com la consciència, l'aprenentatge i l'acció voluntària.

Hemisferis cerebrals

Són simètrics quant a la forma, però amb funcions diferents.
Es comuniquen per un conjunt d'àxons que s'anomena cos callós.

Ventricles i líquid cefaloraquidi (LCR)

A l'interior de l'encèfal hi ha quatre cavitats plenes de líquid que s'anomenen ventricles.

Aquest líquid es coneix com a líquid cefaloraquidi (LCR) i la seva composició és similar a la del plasma sanguini. També es troba entre la pia mater i l'aracnoide. Aquest líquid protegeix l'encèfal dels impactes.

La hidrocefàlia és una malaltia produïda per l'acumulació excessiva de líquid cefaloraquidi. Si no es tracta, pot provocar lesions cerebrals.

Estructures del cervell

El cervell està compost per diverses estructures: l'escorça, el tàlem i l'hipotàlem.

L'escorça cerebral

L'escorça cerebral és la capa de neurones més externa del cervell. Està plegada i les seves fissures es coneixen amb el nom de solcs, i els plecs amb el nom de circumvolucions. Quan els solcs són molt profunds s'anomenen cisures.

Anatòmicament les cisures divideixen el cervell en quatre lòbuls:

Frontal: intervé en la planificació d'accions futures.
Parietal: rep sensacions somàtiques i presta atenció a estímuls importants.
Temporal: processa l'audició i participa en el reconeixement d'objectes i rostres.
Occipital: processa la visió.

Els noms dels lòbuls coincideixen amb els ossos del crani que els cobreixen.

Tàlem

El tàlem és el responsable que els hemisferis cerebrals rebin informació de la part contralateral del cos, és a dir, que el costat dret del cervell rebi les sensacions del costat esquerre del cos i viceversa.

Els axons creuen (decussació) a l'altre costat de la mèdul·la, de manera que les neurones que porten informació del costat dret l'envien a l'esquerre, i a l'inrevés.

Hipotàlem

Hipotàlem: és el responsable de controlar el sistema nerviós autònom i el sistema endocrí. Es troba sota el tàlem.