Qui va publicar L'origen de les espècies?

Charles Darwin el va publicar el 1859. Aquest estudi va ser la base de la teoria de l'evolució.

Quina és la diferència entre les dues teories sobre l'origen de l'ésser humà?

La teoria del Canelobre proposa un origen multiregional amb intercanvi genètic entre poblacions. La teoria de l'Arca de Noé o 'Out of Africa' sosté un origen únic a Àfrica, d'on van emigrar els humans actuals.

Teoria de l'evolució de Darwin i origen de l'ésser humà

Resumen

El document explica la teoria de l'evolució de Darwin, basada en la selecció natural, i com la paleontologia i la genètica li han donat suport. Després repassa les etapes de l'evolució humana, des de l'Australopithecus fins a l'Homo sapiens sapiens, i presenta les dues teories principals sobre l'origen de l'espècie humana.

Puntos clave

Charles Darwin va publicar L'origen de les espècies el 1859, base de la teoria de l'evolució.
El principi explicatiu central de la teoria és la selecció natural: només perduren els individus més ben dotats.
Mendel va explicar la herència mitjançant factors específics, més tard anomenats gens.
Les teories sintètiques o neodarwinistes combinen la selecció natural amb les mutacions genètiques aleatòries.
L'Australopithecus, que va viure fa entre 2 i 4 milions d'anys, és l'homínid més antic conegut i va permetre descobrir el bipedisme.
L'Homo sapiens sapiens té una capacitat cranial d'uns 1400 cm³ i desenvolupa art i enterraments.
Les dues teories sobre l'origen humà són la del Canelobre (origen multiregional) i la de l'Arca de Noé o 'Out of Africa' (origen únic a Àfrica).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

La Teoria de l'Evolució de Darwin

El 1859, Charles Darwin publicà L’origen de les espècies, un estudi que trasbalsà les doctrines fixistes i que esdevingué la base de la teoria de l’evolució.

La teoria evolucionista extreu diverses conclusions fonamentals:

Les espècies són fruit de transformacions continuades.
Totes les espècies actuals provenen d’altres més antigues, incloent-hi l’ésser humà.
Tot s’explica per la selecció natural, el principi explicatiu central. Dels canvis espontanis de les espècies, només perduren i es transmeten els més eficaços en la lluita per la vida. Només els individus més ben dotats sobreviuen i transmeten la seva herència.
L’ésser humà descendeix d’antics primats ja extingits (simis, micos, etc.).

Aquest llibre va tenir una gran repercussió social i va ser molt polèmic, ja que l’afirmació que les espècies no són independents anava contra les doctrines bíbliques, i en afirmar que les espècies no són inalterables, anava contra les idees de Linneu.

La teoria de l’evolució s’ha confirmat àmpliament per la paleontologia (l’estudi de restes fòssils). Tot i que Darwin no va saber explicar els mecanismes de transmissió de generació en generació, més tard Gregor Mendel va explicar la teoria de l’herència, afirmant que allò que s’hereta està determinat per factors específics (més tard anomenats gens).

Les doctrines mutacionistes expliquen els canvis en les espècies per mutacions dels gens que ocorren per atzar. La combinació de la selecció natural i les doctrines mutacionistes va donar lloc a les teories sintètiques o neodarwinistes. Encara que hi ha moltes coses que desconeixem, sabem que la teoria de l’evolució va ser impactant perquè va canviar profundament la concepció de l’ésser humà. Va explicar que l’home és parent dels animals i que no és una entitat independent. Ara som conscients que l’ésser humà és un ésser natural més dins del regne animal.

L'Evolució de l'Ésser Humà

La ciència ha anat precisant allò que la teoria de l’evolució va presentar, explicant com a partir d’organismes unicel·lulars s’arriba a l’ésser humà. Les classificacions sobre l’origen de l’home a partir dels primats es van modificant constantment. L’ésser humà prové de l’Australopithecus, l’homínid més antic conegut, que va viure fa entre 2 i 4 milions d’anys.

Australopithecus

A. afarensis: Va permetre descobrir el bipedisme (caminar dret sobre dues cames).
Tenien dues branques: l’A. robustus, que es va extingir sense evolucionar, i l’A. africanus.

Homo Habilis

Considerat una espècie ja humana, va viure fa entre 1 i 2 milions d’anys.
Capacitat cranial: 450-650 cm³.
Va desenvolupar la primera cultura material.

Homo Erectus

Va viure fa 1,5 milions d’anys i ja caminava completament dret.
Capacitat cranial: 1000 cm³.
Millora cultural: posseïa eines de doble tall, destrals de mà i coneixia el foc.
Distribució geogràfica: Àfrica, Europa i Àsia.

Homo Sapiens

Descendeix de l’Homo Erectus i va viure fa 250.000 anys.
Es va dividir en dues branques principals: l’Homo Sapiens Neanderthalensis i l’Homo Sapiens Sapiens.

Homo Sapiens Sapiens

Capacitat cranial: 1400 cm³.
Activitat artística.
Estil de vida: nòmades, agricultors i ramaders.
Tecnologia: utilitzaven eines i armes millorades.
Cultura: tenien ornament corporal i enterraven els morts.

L’antropologia i la paleontologia són ciències que es renoven contínuament. A Atapuerca, per exemple, es van fer grans troballes de fòssils humans.

Encara no tenim dades suficients per assegurar amb certesa com i on va sorgir l’espècie humana, però hi ha dues teories principals:

Teoria del Canelobre: Proposa un origen multiregional amb processos evolutius diferents en llocs diversos i un intercanvi genètic entre poblacions. Aquest intercanvi podria haver contribuït a la nostra forma actual. S’han trobat restes fòssils a moltes parts del món que donen suport a aquesta idea.
Teoria de l’Arca de Noé (o "Out of Africa"): Sosté que l’ésser humà té un origen únic a l’Àfrica. Els humans actuals van emigrar des d’Àfrica i van ocupar altres parts del planeta, substituint les poblacions més antigues. Els humans actuals hem evolucionat de l’Homo Sapiens, que va aparèixer per primera vegada a l’est d’Àfrica, amb un gran nombre de fòssils que ho demostren.