Sistema financer i política monetària: diners, mercats i bancs

Economía8,68 KB

Sistema financer i política monetària

Diners: altres funcions: mitjà d'intercanvi, dipòsit de valor i unitat de compte comú.

L'interès és el pagament dels serveis del capital que es rep en concepte de préstec.

Factors: risc de l'operació (possibilitat que no ens torni), liquiditat (la capacitat dels actius per a ser diners legals sense perdre valor) i durada del préstec (preveure l'escenari de tornada dels diners).

Fiduciaris

  • Dipòsits d'estalvi o a la vista: costa diferenciar-los actualment.
  • Dipòsits a termini fix: el titular s'compromet a no retirar-los abans d'un termini, de manera que no pot disposar-ne sense incórrer en penalització.

Oferta monetària: quantitat de diners que circulen en una economia.

Banc

Activitat bancària: consisteix a captar diners legals dels estalviadors per a prestar-los als agents econòmics que els necessiten per al finançament.

La reserva fraccionària és el percentatge de diners que quedi lliure sobre el total de dipòsits que es rep, mantenint el banc inactiu per a afrontar els possibles retirades de diners dels clients.

La multiplicació dels diners bancaris és l'increment de diners legals dins del sistema bancari en efectuar un dipòsit inicial.

Diners bancaris = dipòsit inicial × 1 / CC (coeficient de caixa)

Sistema financer

Estructura composta per un conjunt d'intermediaris regulat per organismes públics que canalitzen l'estalvi de recursos cap al finançament del consum privat o familiar, la inversió empresarial i la despesa públic.

Recursos financers: productes o títols que subposen una promesa de mantenir riquesa per als qui els posseeixen, i alhora una obligació per a aquells que els deuen. Es diferencien per:

  • Liquiditat: mesura la facilitat i rapidesa per a aconseguir efectiu de l'actiu a curt termini sense generar pèrdues importants.
  • Risc: té present la probabilitat que l'emisor de l'actiu no pugui tornar-lo.
  • Rendibilitat: capacitat de l'actiu per a produir interessos.

Borsa

Borsa de valors: associacions civils al servei del públic que tenen l'objectiu de facilitar la negociació de valors de manera competitiva, ordenada i contínua.

Més importants:

  • Renda fixa: representa un percentatge del préstec concedit a una empresa determinada o a l'administració pública. La remuneració és un interès fix que es va pactar en el moment en què es va emetre. Són, per exemple, bons, pagarés o obligacions.
  • Renda variable: els més populars són les accions, títols valor que representen una part de propietat sobre el capital d'una societat. Atorguen als seus posseïdors drets de gestió i econòmics. No garanteix percebre renda en el futur ni proporcionar un rendiment superior.

Índex borsari: és l'indicador de l'evolució del mercat en funció del comportament de les cotitzacions dels títols representatius escollits segons el grau de liquiditat.

Mercat de renda variable

  • Mercat primari o d'emissió: crea els actius i canalitza l'estalvi cap a la inversió. La CNMV autoritza la inversió i inclou tota la informació de les seves característiques.
  • Mercat secundari o de negociació: mercat de segona mà on es negocien amb valors prèviament emesos, de tal manera que es poden vendre les accions o títols adquirits en el primari sense ocasionar molèsties a l'activitat de les empreses.
  • Mercat continu: sistema d'interconnexió informàtica entre les 4 borses de l'estat espanyol que permet negociar cruzats valors a través de terminals d'ordinador en temps real, contenint tots els valors que es cotitzen a l'estat.

Finançament de les empreses

Propi: els recursos més estables dels quals disposa l'empresa, ja que no els ha de tornar:

  • Aportacions dels propietaris o accionistes: dret a participar en la gestió empresarial i en el repartiment de beneficis; són títols de renda variable.
  • Reserves: beneficis no repartits que es queden a l'empresa com a forma d'autofinançament, i es poden efectuar noves inversions i afavorir el creixement de l'empresa.

Aliè:

  • Crèdit comercial: finançament automàtic que consegueix l'empresa quan deixa d'adeutar les compres als proveïdors. L'empresa pot treballar amb els materials o subministraments adquirits i amb els diners corresponents, la qual cosa implica una disposició de fons gratuïta per a l'empresa durant el temps que triga a pagar les factures.
  • Préstecs: les empreses demanen préstecs als intermediaris financers bancaris per a poder finançar-se. Cal tornar els diners que els són prestats amb els interessos corresponents segons les condicions establertes. Poden ser a curt termini (devolució igual o menor d'un any) o a llarg termini.
  • Emprèstits: quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs que els ofereixen els bancs i les caixes no són econòmicament acceptables, demanen préstecs a particulars mitjançant l'emissió d'uns títols de crèdit (renda fixa). Consisteix a dividir la totalitat de l'import necessari en tants títols com l'empresa decideixi posar a la venda. Aquests títols són adquirits per molts estalviadors particulars i empreses. Al cap d'un temps l'empresa tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades.
  • Fons espontanis: recursos dels quals l'empresa disposa perquè encara no els ha utilitzat per a la finalitat prevista.

Política monetària

És el conjunt de mesures que pren el Banc Central Europeu per a assolir els objectius que persegueix l'autoritat monetària mitjançant l'ampliació o reducció de la quantitat de diners en circulació i l'alteració dels tipus d'interès.

L'organisme que compleix les funcions relacionades amb la política monetària és el SEBC.

Funcions:

  • Decidir i executar la política monetària de la UE.
  • Efectuar operacions de canvi de divises.
  • Promoure el bon funcionament dels sistemes de pagament.
  • Supervisar les entitats de crèdit.
  • Garantir l'estabilitat del sistema financer.

Tipus: dues classificacions principals: en funció de la naturalesa dels instruments que s'apliquen i l'altra en funció dels efectes dels polítiques esmentades sobre l'economia.

Instruments monetaris

  • Mecanisme de reserves mínimes: incrementa o redueix la liquiditat del sistema bancari perquè obliga les entitats de crèdit a la zona euro a mantenir un coeficient de caixa determinat.
  • Operacions de mercat obert: són el principal. Controla els tipus d'interès així com gestiona la quantitat de diners en circulació. El BCE subhasta actius al tipus d'interès que es fixa com a referència principal per al conjunt de l'economia, ja que quan els bancs comercials presten els diners als clients ofereixen un tipus d'interès més alt del que se'ls exigeix a ells.
  • Facilitats permanents: facilitats de liquidesa que els bancs comercials del banc central del propi país reben i que s'instrumenten mitjançant operacions de concessió de crèdits o d'absorció de dipòsits.

Efectes

Expansiva: l'augment de l'oferta se consegueix prestant més diners als bancs, baixant el tipus d'interès o disminuint el coeficient de caixa. En conseqüència, el sistema bancari disposa de diners barats i abundants i els presta en condicions similars a les famílies. Així es redueix el volum d'interessos a pagar i augmenta la renda. Els agents econòmics estan disposats a pagar més pels béns i augmenta la demanda agregada i la producció i ocupació. No hauria de produir-se inflació si l'empresa produeix tot el que es demana.

Restrictiva: la disminució de l'oferta monetària se¡ consegueix (contrari a l'expansiva). Si s'incrementa el volum d'interessos resulta més difícil accedir als préstecs, les famílies consumeixen menys i hi haurà menys inversió empresarial. Així descendeix el volum de la demanda agregada i la producció i ocupació. Els preus s'estanquen i poden baixar si les empreses opten per donar sortida a l'elevat stock.

Descargar

PDF Word HTML