Localització i Dimensió Empresarial: Factors i Estratègies
1. La Localització Empresarial
1.1 Concepte, objectiu i tipus de localització empresarial
Concepte: És el lloc escollit per l'empresari per ubicar físicament l'activitat productiva. És una de les principals decisions estratègiques en l'àmbit productiu i és una decisió a llarg termini.
Objectiu: Minimitzar els costos i maximitzar la rendibilitat.
Tipus de localització:
- Localització industrial: Ubicació d'activitats productives o industrials.
- Localització comercial: Ubicació de punts de venda o serveis.
Centralització i descentralització: Es refereix a concentrar tota l'activitat en un lloc o desconcentrar-la en diverses unitats de mida inferior.
Tipus de descentralització:
- Horitzontal: Diverses plantes dedicades al mateix procés de producció.
- Vertical: Cada edifici o planta realitza una fase determinada del procés productiu.
1.2 Factors que influeixen en la localització industrial
- Disponibilitat de sòl industrial i el seu cost.
- Accés al subministrament de matèries primeres.
- Disponibilitat de mà d'obra qualificada.
- Existència d'indústria auxiliar propera.
- Existència d'infraestructures de transport adequades (carreteres, ports, ferrocarrils).
- Les distàncies entre els centres d'origen (proveïdors) i els magatzems són un element crític.
- Cal considerar la normativa oficial (urbanística, mediambiental, fiscal) vigent a cada lloc.
1.3 Factors que influeixen en la localització comercial
Es consideren conceptes com el radi d'acció (àrea geogràfica d'influència) i el llindar (nombre mínim de clients).
Factors a considerar:
- Poder adquisitiu de la població de l'àrea d'influència.
- Densitat de la població circumdant.
- Visibilitat del local comercial.
- Facilitat de comunicacions i accés (transport públic, vies principals).
- Facilitat d'aparcament per als clients.
- Existència d'activitats complementàries que atreguin clients (altres comerços, serveis).
- Situació en zones de molt trànsit de vianants i segures per al ciutadà.
- Imatge comercial de la zona.
- Direcció que mostra l'expansió urbana o comercial de la ciutat.
- Presència de turisme a la zona.
1.4 Model de Nelson
És un model que pot ser quantitatiu o qualitatiu per avaluar la idoneïtat d'una localització comercial. Considera els següents factors:
- Potencial comercial de la zona: Analitza indicadors com el nombre de comptes bancaris oberts, vendes minoristes, etc.
- Accessibilitat: Avalua la facilitat d'accés al lloc mitjançant transport públic, vehicle privat, etc.
- Potencial de creixement: Estudia la tendència de l'ús de terrenys per a negocis minoristes i el desenvolupament futur de la zona.
- Obstacles per als negocis: Identifica la presència de negocis en competència directa entre la zona comercial i el lloc estudiat.
- Potència d'atracció acumulada: Analitza l'efecte d'atracció conjunt dels negocis propers.
- Estudi del risc de competència: Avalua el sistema competitiu; per exemple, es considera que a partir d'1,5 km de distància, la competència no suposa un obstacle significatiu.
- Economia local: Realitza una anàlisi de la rendibilitat potencial basada en les característiques econòmiques de la zona.
2. Dimensió Empresarial
Des del punt de vista de la seva dimensió, les empreses poden ser petites, mitjanes o grans. Existeixen molts criteris per classificar-les (nombre de treballadors, volum de vendes, actiu de l'empresa, valor afegit, etc.), la qual cosa pot donar lloc a problemes de classificació. Les investigacions solen escollir o bé un d'aquests criteris o una combinació d'ells.
2.1 Criteris de classificació de la dimensió
- Primera solució (Legal): La Llei i el Reglament d'Auditoria obliguen a auditar les empreses segons la seva mida. Els criteris (poden variar segons la normativa vigent) solen incloure:
- Nombre de treballadors (ex: > 50).
- Volum de negoci (ex: > 5,7 M€).
- Total d'actiu (ex: > 2,85 M€).
- Segona solució (Multicriteri): Utilitzar un valor multicriteri (VM) que és una combinació ponderada de diversos criteris quantitatius: VM = Σ (Criteri × Ponderació).
- Tercera solució (Qualitativa): Utilitzar criteris qualitatius. Per exemple, una empresa és considerada petita si:
- Disposa d'una part reduïda del mercat i la seva activitat no influeix significativament en el sector o país.
- Està dirigida personalment pels seus propietaris i no es contracten directius professionals externs.
- Està lliure de control extern per part d'altres empreses.
2.2 Dimensió Empresarial i Rendibilitat
Hi ha molts estudis sobre la relació entre la dimensió i la rendibilitat. La teoria econòmica clàssica postula l'existència d'una dimensió òptima on els costos unitaris de producció són mínims.
Les economies d'escala són un argument addicional a favor de la relació positiva entre dimensió i rendibilitat. No obstant això, no s'ha pogut confirmar de manera concloent a la pràctica aquesta relació directa i positiva en tots els casos.
2.2.1 Les Economies d'Escala
Robinson identifica diversos grups de factors que suposen avantatges per a les empreses que augmenten la seva mida:
- Factors tècnics: Major especialització mitjançant la divisió del treball, possibilitat d'integració de processos productius, ús de tecnologia més eficient.
- Factors financers: Les empreses grans solen tenir més facilitat per generar recursos financers propis i accedir a finançament extern en millors condicions que les petites.
- Factors comercials: A causa de les economies d'escala en compres i vendes, l'empresa gran pot aconseguir millors preus de proveïdors, realitzar campanyes de promoció i publicitat més àmplies i efectives, i tenir major poder de negociació.
- Factors directius: La divisió del treball permet especialitzar les funcions directives, descentralitzar decisions i, teòricament, obtenir un millor aprofitament de les capacitats dels directius i treballadors.
- Factors de risc: Una empresa més gran pot assumir projectes de major risc perquè té la capacitat de diversificar les seves activitats, mercats o productes, diluint l'impacte d'un possible fracàs.
2.2.2 Crítica de la teoria que relaciona dimensió i rendibilitat
Autors com Gibrat (amb la seva llei de l'efecte proporcional) suggereixen que el creixement d'una empresa pot ser degut, en gran part, a diversos factors aleatoris que influeixen proporcionalment sobre la seva mida, independentment de la seva eficiència o rendibilitat inicial. Els estudis empírics sobre la relació dimensió-rendibilitat han donat resultats mixts, sent positius en alguns casos i negatius o no concloents en altres.
2.3 Estratègies de creixement empresarial
El creixement pot ser:
- Creixement intern: Increment de la capacitat productiva de l'empresa mitjançant inversions en els seus propis actius.
- Creixement extern: Adquisició, control o fusió d'empreses ja existents.
Una altra classificació de les estratègies de creixement inclou:
- Estratègies de penetració de mercat: Busquen augmentar la quota de mercat amb els productes existents en els mercats actuals (identificar oportunitats de creixement del producte existent).
- Estratègies d'expansió (o desenvolupament):
- Desenvolupament de productes: Nous productes per a mercats existents.
- Desenvolupament de mercats: Productes existents per a nous mercats.
- Estratègies de diversificació: S'afegeixen nous productes i nous mercats simultàniament (relacionada o no relacionada).
- Estratègies d'innovació: Basades en la introducció de novetats tecnològiques, de producte o de procés.
- Estratègies d'entorn: Adaptació o influència sobre l'entorn competitiu, social o polític.