El Sexenni Democràtic (1868-1874): Etapes i Context Històric

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

El Sexenni Democràtic fou un període històric comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d’Isabel II d’Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica a inicis del 1875. Aquest període es pot dividir en tres etapes: la Revolució de 1868 i el Govern provisional, la monarquia d’Amadeu de Savoia i, finalment, la Primera República.

1. La crisi del sistema isabelí i la Revolució de 1868

A partir de 1860, durant el regnat d’Isabel II, la crisi econòmica i la política van provocar una situació d'inestabilitat:

• Crisi financera: Les inversions ferroviàries no eren rendibles, provocant la caiguda de les cotitzacions del deute públic.
• Crisi industrial: La guerra de Successió dels Estats Units va encarir el cotó, provocant fallides en la indústria tèxtil i un augment de l'atur.
• Crisi de subsistències: Les males collites van disparar el preu del blat, aliment bàsic de la població.

El deteriorament polític es va fer evident quan el Partit Moderat va governar per decret i va reprimir les protestes. El 18 de setembre de 1868, l’esquadra de Cadis, sota el comandament de Juan B. Topete i amb el suport del general Prim, va iniciar la revolta amb el lema “Visca Espanya amb honra!”. La batalla d’Alcolea (28 de setembre) va sentenciar el règim i va forçar l’exili de la reina.

2. El Govern provisional i la Constitució de 1869

Es van formar juntes revolucionàries que demanaven l'abolició de l'esclavitud i la pena de mort. El nou govern provisional, encapçalat per Prim i amb el general Serrano com a regent, va convocar eleccions per sufragi universal masculí. La Constitució de 1869 va establir un extens règim de drets i llibertats, definint Espanya com una monarquia parlamentària.

3. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-1873)

Amadeu de Savoia va ser proclamat rei el 2 de gener de 1871, poc després de l'assassinat de Prim. El seu regnat va estar marcat per una gran inestabilitat:

• Oposició conservadora: Partidaris de la restauració borbònica.
• Guerra carlina: Els carlins van iniciar una insurrecció armada.
• Guerra a Cuba: La guerra dels Deu Anys va esdevenir un conflicte greu.
• Descontentament popular: Reformes insuficients que van provocar revoltes.

Davant d'aquesta situació, Amadeu de Savoia va renunciar al tron el 10 de febrer de 1873.

4. La Primera República (1873-1874)

Davant el buit de poder, es va proclamar la República. El govern de Pi i Margall va intentar impulsar un projecte constitucional que definia la nació com una federació de 17 estats, trencant amb el model centralista. No obstant això, la República va haver d'enfrontar-se a:

• La continuïtat de la guerra carlina i cubana.
• La sublevació cantonal: Moviment que reclamava autonomia radical i revolució social.

La inestabilitat va portar a la dimissió de Pi i Margall i a la successió de Salmerón i Castelar. Finalment, el cop d’Estat del general Pavía (3 de gener de 1874) va posar fi a la República. El 29 de desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos va proclamar Alfons XII rei d'Espanya, iniciant la Restauració Borbònica.