Els Reis Catòlics i la Monarquia Autoritària a Espanya
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,41 KB
L'Europa del Segle XV
Al llarg del segle XV, Europa va experimentar una recuperació demogràfica i econòmica, superant la greu crisi del final de l'Edat Mitjana (segle XIV). Això va permetre que els monarques acaparessin una bona part dels poders polítics de la noblesa i que els centralitzessin a les seves mans.
El Creixement Demogràfic i Econòmic
La desaparició de la pesta i la recuperació dels camps de conreu van permetre un creixement continu de la població. Una demanda més gran va impulsar l'augment de la producció agrícola. Les rutes marítimes (Mediterrània, Bàltic i Mar del Nord) van tornar a l'activitat. El comerç va afavorir l'augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats. Es va generalitzar l'ús de la moneda.
L'Ascens de la Burgesia
El creixement del comerç i les activitats manufactureres van portar a l'acumulació d'uns beneficis immensos en mans de la burgesia. El poder de la burgesia es basava en la possessió de capital, que invertia en activitats productives. Van sorgir les primeres empreses capitalistes i es va iniciar el capitalisme comercial.
L'Enfortiment de la Monarquia
Durant l'Edat Mitjana, el poder de la monarquia estava limitat pel poder de la noblesa i els burgesos de la ciutat. Al llarg del segle XV, en molts països europeus, els reis van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits. Va sorgir un nou model d'organització del poder: la Monarquia Autoritària.
La Monarquia dels Reis Catòlics
La Unió de Castella i Aragó
El 1469 es va unir en matrimoni el príncep Ferran (fill i hereu de Joan II, rei de la Corona d'Aragó) i Isabel (germana d'Enric IV, rei de Castella). El 1479, Ferran es va convertir en rei d'Aragó. Isabel va heretar el regne de Castella després d'una guerra civil. Els dos regnes van mantenir les seves fronteres.
L'Expansió Territorial
Els Reis Catòlics volien unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona i van portar a terme una política d'expansió territorial:
- Després d'una guerra entre 1482 i 1492 van conquerir el regne nassarita de Granada.
- Després, el regne de Navarra.
- Finalment, els Reis Catòlics van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal, casant dues de les seves filles (Isabel i Maria) amb el rei de Portugal.
La Política Exterior
Els Reis Catòlics van orientar la política internacional en dues direccions:
- Àmbit mediterrani: es va conquerir el regne de Nàpols i diverses places del nord d'Àfrica.
- Atlàntic: es van conquerir les Illes Canàries.
L'Articulació de la Nova Monarquia
La Consolidació del Poder Reial
El regnat dels Reis Catòlics va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella. Ferran i Isabel van imposar l'autoritat del rei als seus estats. A la Corona d'Aragó van continuar vigents les institucions medievals, però es va instituir la figura del virrei (representant del monarca a cada territori de la corona) i es va instaurar la insaculació (sorteig) a l'hora d'elegir els càrrecs municipals.
La Monarquia Autoritària a Castella
Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d'anarquia i desordre. Al camp hi proliferaven els bandits i a les ciutats, diversos bàndols es disputaven el poder. Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad, un cos armat que perseguia els criminals i malfactors.
- Les Corts van mantenir el seu caràcter consultiu.
- Es va crear un exèrcit professional i permanent.
- Els monarques van crear l'Audiència Reial.
- Es va reforçar el sistema de recaptació d'impostos, creant la Comptadoria Reial d'Hisenda.
- Es van nomenar corregidors, funcionaris reials que presidien l'Ajuntament i exercien funcions de govern.
La Uniformitat Religiosa
La uniformitat religiosa dels regnes també es va convertir en un objectiu prioritari.
- Primer, es va instar els jueus a convertir-se al cristianisme i, si no ho feien, eren perseguits.
- Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans que podrien mantenir la seva religió i els seus costums. Però a partir del 1499, el Cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, donant lloc als moriscos (musulmans batejats).
- Per controlar el manteniment de l'ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics van instituir el Tribunal de la Inquisició.
Castella: Una Economia Ramadera
L'economia castellana es dedicava principalment a la ramaderia, sobretot ovina. La llana de Castella era el producte d'exportació principal. Els ramats d'ovelles necessitaven àmplies extensions de terra. Es van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta (organització que aplegava els ramaders castellans). L'expansió agrària no va avançar i això va dificultar el creixement de la població. L'economia castellana va rebre un gran impuls a partir de la colonització d'Amèrica, ja que l'or i la plata que arribaven d'aquest continent i l'increment de les relacions comercials van estimular la prosperitat econòmica.
La Lenta Recuperació de la Corona d'Aragó
La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població i la riquesa. El rei Ferran va adoptar les següents mesures:
- Va posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe.
- Va promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures.
- A Aragó va continuar el predomini de l'agricultura i es va reforçar el règim senyorial.
Els Grups Socials
- Noblesa i clergat: constituïen les classes privilegiades i posseïen una part molt important de la terra i dels ramats.
- La noblesa va augmentar el seu poder econòmic gràcies a la institució del mayorazgo, que prohibia vendre el patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
- Una bona part de la població eren pagesos sense terres, sotmesos a una vida precària.
- A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanes.