Anàlisi dels vessants hidrogràfics espanyols

Anàlisi de conques i vessants hidrogràfics d'Espanya

A continuació, s'analitza el mapa de les conques i els vessants hidrogràfics d'Espanya. Per començar, es farà una descripció, per colors, dels diferents vessants espanyols:

Vessant Cantàbric (Color Rosat)

En color rosat, trobem el vessant cantàbric, on se situen els rius següents: Eo, Nalón, Pas, Nervión, entre d'altres. Aquest vessant es caracteritza per tenir rius curts, ja que neixen prop de la muntanya. A més, posseeixen una gran força erosiva, que seria més gran si els vessants dels relleus no estiguessin protegits per la vegetació. Finalment, es consideren rius cabalosos a causa de les fortes i abundants precipitacions.

Vessant Atlàntic (Colors Verds)

En la gamma de colors verds, queda definit el vessant atlàntic, que ocupa tot l'oest peninsular, incloent-hi el centre i part del sud. Aquí podem trobar algunes de les conques més reconegudes del país, com són la conca del Miño, del Duero, del Tajo, del Guadiana i del Guadalquivir. Aquestes conques estan separades per divisòries d'aigües formades pels cims dels relleus muntanyosos. Els rius circulen per una llera i formen una xarxa jeràrquica des dels afluents fins al riu principal.

• Conca del Miño: Rius Tambre i Ulla.
• Conca del Duero: Rius Tormes i Eresma.
• Conca del Tajo: Rius Tiétar i Almonte.
• Conca del Guadiana: Rius Odiel, Cigüela i Záncara.
• Conca del Guadalquivir: Rius Guadaíra i Guadalimar, entre d'altres.

Aquests rius són llargs, ja que neixen prop de la Mediterrània i desemboquen a l'Atlàntic. El seu cabal és abundant, perquè tenen nombrosos afluents, però els seus règims són irregulars. Presenten estiatge a l'estiu i crescudes a la tardor i la primavera.

Vessant Mediterrani (Colors Taronges)

Finalment, en la gamma de taronges, trobem el vessant mediterrani, que es troba a la part est i sud-est de la península. Aquí, com s'observa al mapa, es troben tres de les conques espanyoles importants restants:

• Conca del Segura: Riu Mundo.
• Conca del Sud: Rius Guadalhorce, Andarax i Almanzora.
• Conca del Xúquer: Riu Cabriel.
• Conca de l'Ebre: Rius Jalón, Gállego i Segre.
• Conca del Pirineu Oriental: Rius Llobregat i Ter.

Els rius d'aquest vessant, excepte l'Ebre, són curts, ja que neixen en muntanyes properes al mar. El seu cabal és escàs a causa de les poques precipitacions. Presenten un acusat estiatge a l'estiu i poden patir pluges torrencials a la tardor. En aquest vessant, són freqüents els torrents i les rieres.

Conclusió

Com podem observar, a la península Ibèrica trobem tres vessants diferenciats, on podem observar una gran quantitat de rius. El cabal dels rius depèn del seu vessant i l'estació, però el règim resulta sempre irregular. Això està sobretot marcat pels factors que hi influeixen, com el clima i el relleu.