Poesia Catalana Postguerra: Espriu, Martí i Pol i Tendències

Poesia en el període de la postguerra fins a finals dels anys 70

Als primers anys de postguerra van aparèixer les primeres editorials i les primeres revistes literàries valencianes. Enmig d'un ambient de desolació, va tenir lloc un moviment literari, filosòfic i inconformista. Donava prioritat al tema de la relació humana amb la realitat més crua, reflectia l'angoixa de viure en un món absurd.

El Grup poètic de postguerra (1943-1960)

Els poetes d'aquest grup escrivien poemes amb les següents característiques:

• Allunyament de la realitat
• Discurs reflexiu
• Dolor, mort, absurd del món i de la vida
• Punts de vista religiosos i humanistes
• Tendència a l'hermetisme expressiu

Els poetes dels 50 parlaven de la realitat a través de l'evocació simbòlica, la religió, l'humanisme; estaven distanciats de la realitat.

Els poetes dels 60

Els poetes dels 60, al contrari, tenien una estètica realista, com per exemple La pell de brau (1960) de Salvador Espriu. La poesia dels 60 es va relacionar amb el realisme històric o realisme socialista. Les característiques d'aquesta poesia són:

• El poeta passa de ser solitari a una persona corrent
• Escriure és una labor compartida
• La reflexió està basada en una experiència real
• To directe i col·loquial
• Protagonista: persona corrent
• Objectiu: enriquir
• Destinatari: qualsevol lector

Salvador Espriu

Espriu va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de la Guerra Civil, va ser un poeta oficinista. La seva obra es caracteritza per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i el descriptivisme. La capacitat per a descriure i la riquesa idiomàtica han fet que sigui considerat important en la literatura catalana del segle XX.

En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu parla d'un món destruït per la guerra. La pell de brau (1960) és el llibre de més ressonància de l'autor. La seva poesia va ser qualificada com a realista. El to de l'obra és modern, on parla de la llibertat, la tolerància i la justícia.

El fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon, com ara "Cançons de la roda del temps" (1966), va contribuir a la popularització d'una obra que es va llegir, fins a la mort del poeta, com a referent de consciència moral i social.

Característiques bàsiques de la poesia actual

Al començament dels 70 es va recuperar l'obra de J.V. Foix i es van publicar dos llibres cabdals que van superar el realisme i van inclinar la poesia catalana cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els Miralls (1970) de Pere Gimferrer i Poesia rasa (1970) de Joan Brossa.

Característiques de la poesia no-realista

• Nous paràmetres del codi textual: introduïa el lector dins del text
• Pràctica rebel: la poesia es considerava com un discurs autònom contrari a la lògica del realisme
• Nous valors de la paraula poètica
• La poesia com a eina d'investigació i nous arguments

L'any 1973 la poesia valenciana i la poesia catalana es van allunyar del realisme. Nous referents: Joan Navarro amb Grills esmolen ganivets a trenc de por (1974) i Salvador Jàfer amb L'esmorteïda estela de la platja (1974). Durant els 80 la poesia va continuar igual. Es va elaborar una visió de la realitat des del "jo" a través de la suma de les vivències personals. Als anys 90 van passar de la memòria col·lectiva a la intimitat.

Miquel Martí i Pol

És el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya; el seu to popular fa les seves obres accessibles per a tothom. El fet de parlar sempre de la situació social i nacional catalana ha fet que els seus poemes fossin citats per polítics i que molts cantants hagin posat música a les seves creacions, fet que va provocar una major popularitat.

Va néixer en una família obrera amb una precària situació econòmica. Als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d'una esclerosi múltiple. A finals dels 50 va començar com a cantautor. Va militar al PSUC i va ser membre de l'Assemblea de Catalunya.

Poesia i vida són dos elements que van lligats en la seva obra, en les quals es reflecteix la realitat, la malaltia, la superació, el pas del temps. La seva poesia va ser un temps interior i personal, i després obert i social. Ha evolucionat segons els canvis en la seva vida i en la societat catalana. Té tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat. El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el Premi Nobel.