Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Referents del Pensament

Joan Fuster: L'intel·lectual compromès

Joan Fuster és el millor assagista català del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb els indigents i amb la recerca de la identitat pròpia de la gent dels territoris de llengua catalana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d’idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos.

A més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre, l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.

El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Fuster planteja que els valencians havien de prendre consciència nacional per a poder avançar cap al futur. Així doncs, es va dur a terme l’objectiu de crear una infraestructura cultural que va acompanyar el moviment nacionalista i cívic, i es va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

Joan Francesc Mira: Reflexió i Identitat

Joan Francesc Mira és traductor i novel·lista, amb una producció assagística constituïda per articles en diaris, producte del columnisme d’opinió i publicacions periòdiques.

L’eix genèric de les seues reflexions és la qüestió de la identitat i les seues conseqüències derivades, generalment en política. Tracta temes com:

• El nacionalisme.
• La relació entre cultura i poder.
• La creació d'identitats i de símbols representatius.
• La importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular-les interessadament.

Les seues reflexions parteixen de la seua experiència personal i la dels lectors, fent la lectura propera, accessible i suggeridora. Demostra, escèptic front a les veritats absolutes, el problema peculiar de valencians i catalans front a la seua condició nacional, que no és tan diferent a la d'altres pobles del món.

La producció novel·lística de Mira s’aparta de la dels autors de la generació dels 70, que no representen la realitat quotidiana i tenen com a tema clau la fugida de l’entorn familiar i sociopolític-dictatorial.

Obres destacades de Mira:

• El bou de foc
• Els cucs de seda (1975)
• Purgatori (2003), pertanyent a una trilogia sobre la ciutat de València dels darrers 30 anys.