Sector terciari: definició, característiques i serveis

Què és el sector terciari?

Què és el sector terciari? El terciari és el sector econòmic que inclou les activitats que, a diferència del que passa en els sectors primari i secundari, no produeixen béns materials, sinó que presten serveis a la població.

Diversitat del sector de serveis

Una de les característiques del sector terciari o de serveis és la gran diversitat d'activitats que comprèn, entre les quals destaquen: sanitat, educació, turisme, comerç, transports, comunicacions, cultura, lleure i esports.

Sector terciari superior (quaternari)

Solem dir que el conjunt d'activitats relacionades amb la tècnica i la ciència forma part de l'anomenat sector terciari superior o quaternari. Les persones que treballen en aquest àmbit han de tenir una bona preparació acadèmica i acostumen a percebre salaris elevats.

Sector terciari banal

Hi ha també, en contraposició, un sector terciari banal dedicat a feines que exigeixen poca preparació acadèmica i que solen estar mal remunerades, com les feines de neteja i la venda ambulant.

Característiques del sector terciari

Actualment les activitats del sector terciari es caracteritzen pels següents trets:

• Són activitats molt heterogènies, no només per la diversitat de serveis i la qualificació del personal, sinó també per les dimensions de les empreses.
• Són activitats intangibles i immaterials perquè es valora l'esforç personal i la presentació del servei.
• Són activitats impossibles d'emmagatzemar. Els serveis es presten quan són necessaris.
• Estan situades a prop del consumidor, perquè per a la prestació d'un servei és imprescindible el contacte directe entre l'oferta i la demanda.
• Tenen un nivell de mecanització relativament baix; molts serveis no poden ser realitzats per màquines.
• Són activitats en expansió en tots els països del món.
• Estan repartides d'una manera desigual: mentre en alguns països ocupen un 70% de la població activa, en altres no arriben al 30%.

Classificació dels serveis

• Serveis socials: agrupen les activitats vinculades a l'administració, l'educació, la sanitat, etc.
• Serveis de distribució: agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones i béns, com ara el transport, les telecomunicacions i el comerç a l'engròs.
• Serveis a les empreses: les empreses industrials o agrícoles contracten serveis a empreses terciàries especialitzades.
• Serveis al consumidor: estan relacionats amb el comerç al detall (bars i restaurants), el lleure (viatges, turisme), les reparacions i instal·lacions, i els serveis domèstics o personals (com ara la neteja o la perruqueria), etc.

Millora de l'esperança de vida

La millora de l'esperança de vida està relacionada amb diversos factors:

• Una millor alimentació, gràcies als progressos en l'agricultura amb la introducció de nous conreus i la millora de les tècniques de treball.
• Les millores en la higiene, gràcies al millorament dels sistemes de clavegueram i la recollida d'escombraries, etc.
• El descobriment de remeis eficaços, com ara vacunes i antibiòtics, per combatre epidèmies i malalties.

La sanitat com a servei

La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica. Però aquest dret, generalment, només el poden exercir les persones que viuen als països desenvolupats. En molts llocs l'estat garanteix la salut; a més de la sanitat pública, que és igual per a tothom, també hi ha una àmplia oferta de serveis sanitaris privats.

Salut i riquesa

El nivell econòmic d'un país determina en gran manera el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris.

Els països pobres

Els països pobres manquen sovint de serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles o infeccioses com ara la sida, la tuberculosi i la malària.

Els països rics

Els països rics disposen, cada dia més, de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties.