El Sector Terciari: Classificació, Expansió i Benestar Social

El Sector Terciari o de Serveis

El sector terciari o de serveis és el sector que comprèn totes aquelles activitats econòmiques que tenen com a objectiu satisfer les demandes i necessitats de la societat.

Característiques principals del Sector Terciari

• Activitats intangibles i immaterials.
• Activitats impossibles d’emmagatzemar.
• Activitats molt diverses.
• La mida de les empreses és molt variable.

Classificació dels Serveis

Les activitats del sector terciari són molt diverses i es poden classificar seguint diferents criteris. En funció del criteri que escollim, els serveis es poden classificar en:

Segons la seva aparició històrica

• Terciari Tradicional: Activitats administratives, militars, religioses, comerç, ensenyament, sanitat, transport, etc.
• Terciari Modern: La seva aparició està relacionada amb el desenvolupament de la industrialització i l’expansió capitalista: activitats financeres, borsàries (bursàtils), serveis a empreses, etc.
• Terciari Superior o Quaternari: El seu desenvolupament recent està lligat a l’aparició de noves tecnologies i serveis especialitzats: informàtica, telecomunicacions, consultoria, etc.

Segons la propietat del prestador

• Serveis Públics: El servei el presten els organismes públics, l’objectiu és de tipus social: educació, sanitat, etc.
• Serveis Privats: La prestació del servei la realitzen les empreses privades, l’objectiu és l’obtenció del màxim benefici econòmic: comerç, transport, turisme, etc.

Segons la freqüència d’ús

• Terciari Banal: El seu ús és molt freqüent, la seva distribució territorial és molt homogènia i generalitzada.
• Terciari Anòmal o Especialitzat: El seu ús és menys freqüent, la seva localització és més concreta al costat de la demanda del servei, principalment als llocs de més centralitat (ciutats importants, capitals de província, etc.).

Segons l’activitat desenvolupada

• Serveis de Distribució: Posen a l’abast del consumidor els productes que consumeix, és el cas del comerç i dels transports.
• Serveis a Empreses i Banca: Tenen com a principals clients tota mena d’empreses a les quals faciliten el seu funcionament, finançament, assegurances, assessoria jurídica, disseny, publicitat, etc.
• Administració Pública i Serveis Socials: Activitats finançades per l’Estat destinades a regular el funcionament de la societat i a millorar la qualitat de vida de la població (sanitat, educació, etc.). (Aquests són sovint considerats Serveis estancats).
• Serveis Personals: Són aquells que tenen com a objectiu donar resposta a les demandes de la població en aspectes tan variats com ara l'hostaleria, el turisme, els espectacles, les reparacions, la cura personal, esports, etc.

Expansió del Sector Terciari (Terciarització)

En els darrers anys s’està produint un procés de Terciarització de l’economia, és a dir, un creixement de les activitats relacionades amb el sector terciari, en detriment de les activitats relacionades directament amb el sector industrial.

Causes de l'Expansió

Canvis en els processos productius

• La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie).
• L’externalització de serveis.
• Els processos també donen importància al disseny, la publicitat, el màrqueting, els serveis postvenda, etc.

Globalització i internacionalització

• Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat.

Sector refugi

• En períodes de crisi econòmica el terciari augmenta, creixen els serveis no especialitzats.

La societat de consum i de benestar

• La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).
• El consumisme.
• L’“Estat de Benestar” consisteix a proveir de múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.

Augment del turisme

• A Espanya és un factor molt important.

Altres causes de l'augment del Sector Serveis

• Declivi industrial per la crisi de 1973 i la reconversió industrial dels anys 80.
• Retrocés del sector primari.
• Augment del nivell de vida: major demanda de productes (desenvolupament del comerç), de serveis i dels viatges turístics.
• Auge del turisme cap a Espanya (segon país del món per nombre de visitants i per ingressos).
• Estat del benestar: El PSOE va universalitzar la sanitat i amb la LOGSE es va augmentar l'educació obligatòria fins als 16 anys. Actualment, educació infantil de 0 a 3 anys i la nova llei de dependència.
• Estat de les autonomies: major nombre de funcionaris.
• Incorporació de la dona al treball, especialment al sector serveis.

Distribució Geogràfica dels Serveis

A escala mundial

• Als països rics, les activitats terciàries han anat creixent fins a configurar-se com el sector econòmic més dinàmic i productiu, i és el sector que ocupa la major part de la població activa.
• Als països en vies de desenvolupament, el sector serveis es caracteritza per la seva poca activitat productiva i per una hipertròfia del sector públic.

A escala estatal

Les empreses de serveis solen estar localitzades a les ciutats, a prop de la demanda, principalment els serveis especialitzats, sense perjudici que n'existeixin d’altres distribuïdes de forma irregular en el territori que abasteixin i donin servei a les poblacions rurals.

Als països en vies de desenvolupament, la diferència entre el camp i la ciutat és més marcada i la quantitat d’empreses que s'hi localitzen és menor.

A escala intraurbana

La distribució de les empreses dins de la ciutat ve determinada pel tipus de servei:

• El comerç minorista especialitzat (tèxtil, calçat, etc.) o altres serveis que atenen tota la ciutat (dentistes, advocats, administració pública, etc.) solen situar-se al centre urbà.
• Altres tipus de serveis, com ara les seus centrals de les empreses, solen situar-se en llocs prestigiosos de la ciutat, el centre i els eixamples.
• Altres serveis cerquen localitzacions més perifèriques, ja sigui perquè necessiten molt d’espai, o perquè serveixen indústries localitzades a la perifèria o bé perquè abasteixen la població resident a l'extraradi. Exemples: Centres Comercials, Hipermercats.

Als països en vies de desenvolupament, l’esquema és el mateix, però la densitat de serveis és menor.

Els Serveis i la Societat del Benestar

El Benestar Social

El Benestar Social s’entén com un conjunt de factors que participen en la qualitat de vida de la persona i que fan que la seva existència posseeixi tots aquells elements que donen lloc a la tranquil·litat i la satisfacció humana. Els països desenvolupats garanteixen un seguit de serveis que són considerats de dret, com l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, etc.

Una gran part dels serveis són públics, atesos i finançats per l'Estat, especialment als països europeus.

Serveis Bàsics a Espanya

1. L’Educació

L’educació està estretament lligada amb el grau de desenvolupament d’un país.

Elements a favor

• L’obligatorietat de l’educació dels 6 fins als 16 anys (taxa d’escolarització del 100%).
• Augment de l’oferta d’estudis postobligatoris (41% de la població entre 25-35 anys ha cursat estudis superiors, enfront del 36% de la UE).

Elements en contra

• Elevats índexs de fracàs escolar.
• Nivell de formació tècnica i científica deficitari.
• La despesa pública en educació és baixa.

2. La Sanitat

La sanitat és un dret que recull la “Declaració dels Drets Humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.

• Universalitat de l’assistència sanitària (Llei general de sanitat del 1986).
• Significa una part important del pressupost públic (any 2013, 6% del PIB espanyol, en davallada constant des del 2008 a causa de les retallades. El 2013 la despesa pública per habitant en sanitat va ser de 1.393 euros, el 14% de la despesa pública total).
• Sanitat pública de gran qualitat i prestigi internacional (Exemple: Trasplantament d’òrgans).

3. Pensions, Subsidis i Ajudes Socials

També serien serveis socials les pensions, els subsidis i les ajudes socials, etc.

4. L'Administració Pública

L'administració pública constitueix la branca fonamental del sector públic. Aquesta administració es vertebra a tres nivells:

• Administració de l’Estat.
• Administració autonòmica.
• Administració local.

Presenta un nombre elevat de funcionaris, molta burocràcia i elevada despesa pública. Està pendent una reestructuració del sistema, millora en l’organització i en la gestió per augmentar l’efectivitat.

Conclusió

El sector terciari a Espanya és el principal pilar que manté l’economia espanyola. En temps de crisi, com els actuals, aquest sector és el que més llocs de treball i facilitats aporta a la població aturada perquè surti d'aquesta situació, a causa de la gran diversitat de serveis que hi trobem actualment. Per això, el sector terciari té el major percentatge de població activa ocupada a Espanya, com en la major part dels països desenvolupats.

D'altra banda, el sector quaternari és la gran esperança del futur que compensarà les mediocres situacions del sector secundari i primari (aquest últim cada vegada amb menys pes en l’economia espanyola).