Migracions transoceàniques

1.- LES MIGRACIONS.Definició

Les migracions són Desplaçaments de població dins d’una mateixa regió o país o bé entre països. Les persones que es desplacen del seu lloc de naixement o residència cap a un Altre indret són emigrants, respecte el lloc de sortida, i immigrants, respecte El lloc d’arribada. L’impuls d’emigrar es produeix quan es donen situacions Intolerables al lloc d’origen (polítiques, econòmiques) o si l’atracció del Lloc de destinació és molt intensa.1.1.- Factors/causesi conseqüències dels moviments Migratoris.Causes:1Demogràfics i Econòmics: són les més freqüents com la manca de feina o d’oferta laboral, Males o bones condicions de vida, mal repartiment de la terra i, al mateix Temps, en un altre país hi ha necessitat de mà d’obra. Un exemple seria L’emigració espanyola cap a l’Amèrica Llatina i Europa durant els segles XIX i XX.2Catàstrofes Naturals: terratrèmols, desertització, plagues, sequeres.3Polítics: Guerres, persecucions, exilis forçosos (com a la Guerra Civil Espanyola).4Socioculturals: Manca o desig de viure en llibertat, discriminació, atenció sanitària, Estudis.Conseqüències:Per al lloc D’origen (o país d’origen):Positives: Disminució de la pressió demogràfica, descens de l’atur i entrada de Transferències econòmiques.Negatives: Envelliment de població, pèrdua de població activa, fuga de cervells. Per al lloc D’arribada (país de destinació):aPositives: rejoveniment De la població, arribada de persones amb estudis, augment del consum intern.BNegatives: Baixada de salaris, conflictes ètnics o xenofòbia, degradació d’alguns Barris.Per a la persona Emigrant: se li poden Plantejar qüestions com prendre la decisió de marxar, triar el país de Destinació, l’adaptació al nou país, el paper que jugarà en la nova societat o Els problemes d’identitat.

1.3.- Els moviments migratoris a Espanya.Els moviments Migratoris a Espanya es classifiquen en migracions transoceàniques històriques I migracions modernes. Les primeres varen tenir com a zona de destinació L’Amèrica Llatina i es varen produir fins la fi de la dècada de 1950 mentre que Les segones, des de la fi dels anys 50, presentaren un vessant doble: les Migracions interiors camp-ciutat i les migracions exteriors cap als països de L’Europa central i occidental. Migracions Transoceàniques històriques:La principal Destinació dels emigrants entre el Segle XV i la Segona Guerra Mundial (1939-1945) fou l’Amèrica Llatina. Primer va ser una migració transoceànica de Caràcter colonial (contingent reduït de persones per les dificultats del Viatge); la creació i generalització de vaixells de vapor al Segle XIX durant La industrialització va permetre una emigració massiva. Els contingents amb Xifres més elevades varen ser els compresos entre 1911 i 1915 amb 800 000 Persones de les quals unes 650 000 van traslladar-se a l’Argentina i Cuba i Procedien de Galícia, Astúries i les Illes Canàries la majoria de les quals Eren camperols amb una escassa qualificació. Raons internes i externes (la Gran Depressió, la Guerra Civil espanyola -1936-1939-, la Segona Guerra Mundial i Les crisis econòmiques i polítiques dels diversos països de l’Amèrica Llatina) Van reduir de manera notable aquests fluxos. A la dècada de 1950 es van reactivar Però sense assolir els valors d’èpoques anteriors. Veneçuela i Brasil van Substituir l’Argentina com a països destinataris i els emigrants espanyols Varen ser sobretot treballadors industrials qualificats. A la fi dels anys 50, L’Europa central i occidental varen substituir l’Amèrica Llatina com lloc de Destinació.

2.- LES MIGRACIONS INTERIORS

2.1.-Les migracions interiors camp-ciutat

En la 1ª meitat del Segle XX es va produir una gran creixement demogràfic a les zones rurals de Castella i Lleó, Galícia, Castella la Manxa, Extremadura i l’interior D’Andalusia. Aquestes regions, però, es caracteritzaven per tenir greus Problemes socioeconòmics degut a l’escassa productivitat de la terra (Castelló I Lleó i Castella la Manxa), el predomini de latifundis i una nombrosa població Jornalera amb greus problemes d’atur (Andalusia i Extremadura) i el domini del Minifundi (Galícia). Pobresa i manca de terres eren el resultat d’aquesta Situació.

El desenvolupament De les comunicacions i la demanda de mà d’obra nombrosa i barata facilità que Una gran part d’aquesta població emigrés cap a les ciutats i les àrees Industrials: d’aquesta manera s’inicià una forta migració interior camp-ciutat.Posteriorment, La millora de l’economia espanyola va afavorir la mecanització intensa de L’agricultura fent innecessària molta mà d’obra rural, la qual va donar lloc a Una nova migració cap les ciutats a la recerca de treball. Aquests migracions Van ser tan intenses que l’any 1970 la població activa agrària s’havia reduït Dels 4 milions de l’any 1960 als tres milions.

Llocs d’origen de La migració interior:

La migració Interior camp-ciutat va afectar a gairebé tot el territori espanyol. Entre 1950 I 1980 varen canviar de província aproximadament 5,4 milions de persones, si bé Aquesta xifra es podria gairebé doblar si es tinguessin en compte les Migracions intraprovincials. Onze províncies espanyoles tenien l’any 2001 menys Habitants que el 1900 la qual cosa permet pensar que en elles hi va haver una Forta emigració: Terol i Sòria varen perdre fins al 50% dels seus habitants i Varen tenir una forta emigració Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca mentre que Burgos i Càceres no van tenir Creixement demogràfic.

Lloc de destinació De la migració interior:

Les àrees de Destinació de la migració interior espanyola varen ser, sobretot, les zones Industrials del País Basc, Barcelona i Madrid. Les xifres: a la dècada de 1960 El major increment demogràfic es va produir a Madrid i Barcelona amb mig milió De persones cadascuna, València, Alacant i Biscaia les seguiren amb entre 100 000 i 200 000 persones, les Illes Balears, Guipúscoa, Tarragona, Àlaba i Girona Van tenir un augment d’entre 40 000 i 70 000 persones. Les províncies de Castelló, Navarra, Las Palmas i Valladolid no experimentaren superàvit i la Resta de províncies van tenir un saldo negatiu. A vegades, els emigrants S’instal·laven prop del lloc de sortida (els de Castella i Lleó i de Castella La Manxa cap a Madrid), en altres s’emigrà a llocs llunyans (els emigrants D’Andalusia, Extremadura i Galícia tendiren a instal·lar-se a la província de Barcelona).

L’arribada massiva D’immigrants va ocasionar greus problemes a les ciutats i territoris Industrials receptors deguts a la falta d’habitatges i la precarietat de les Infraestructures (barraques, coves, falta de clavegueram i aigua potable,...) Situacions deficitàries a les quals es van haver d’adaptar els nouvinguts. El Canvi en les condicions econòmiques a partir de la crisi econòmica iniciada L’any 1973, amb el fort increment de l’atur, va fer desaparèixer l’atracció de Per la migració. Cal afegir que la situació econòmica d’ençà els anys 60, Caracteritzada pel creixement i desenvolupament econòmics, féu perdre, també, L’atracció per a migrar.