Anàlisi de poemes clau de la poesia catalana: mètrica, tòpics i recursos

Escrito el 8 de Febrero de 2026 en catalán con un tamaño de 11,17 KB
Actualizado el 7 de Noviembre de 2026

Resumen

Recull d'anàlisi de poemes clau de la poesia catalana del segle XX, d'autors com Salvà, Carner, Salvat-Papasseit, Arderiu, Riba, Foix, Espriu, Estellés, Martí i Pol o Marçal. Es treballen la mètrica, la rima, els tòpics literaris i els recursos retòrics de cada composició. L'alumnat aprendrà a identificar i explicar aquests elements en els textos.

Puntos clave

La corranda és una cançó popular curta, sovint improvisada, de quatre versos heptasíl·labs amb rima creuada.
Un cal·ligrama és una composició poètica en què la disposició de l'escriptura té una dimensió plàstica figurativa.
L'elegia és un poema sovint de to melancòlic, causat per la pèrdua o la nostàlgia de l'exili.
El tòpic del tempus fugit apareix en el poema de Salvà, amb recursos com la personificació i l'apòstrofe.
Diversos poemes combinen un tema seriós amb una mètrica popular, com la cançoneta de Carner o les corrandes d'exili de Pere Quart.
El sonet de Foix es construeix amb decasíl·labs amb cesura 4+6 i rima consonant.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Anàlisi Detallada de Poemes Clau de la Literatura Catalana

9. Maria Antònia Salvà (1869-1958). L’encís que fuig (dins Espigues en flor, 1926)

Quin tipus d’estrofes són les d’aquest poema?

Quartets.

I els versos i la rima?

Versos decasíl·labs de rima consonàntica.

Quin tòpic literari clàssic trobem en la composició? Explica’l i enumera en quins versos el trobem.

La fugacitat de la vida (Tempus fugit). El trobem, sobretot, als versos següents:

6: «encís fugitiu»
8: «veig la Bellesa que passa»
11: «que en sa escomesa ja du l’enyorança»
12: «de tan seguit com s’allunya i se fon!»
16: «sinó el neguit de sentir-la passar?»
19: «de tot quan fuig, o que passa o que vola»

Quin recurs retòric apareix als versos 4 i 8?

Personificació.

I amb quin altre recurs s’adreça el jo poètic als elements naturals que va esmentant?

Apòstrofe.

10. Josep Carner (1884-1970). Cançoneta incerta (dins El cor quiet, 1925)

Quin sentit té la paraula camí?: Vida.
A què fa referència el títol del poema? Relaciona’l amb alguns versos que denotin incertesa.: El títol fa referència a la incertesa del que ens depararà la vida. Els versos que ho denoten, sobretot, són 1-2, 15-16 i 21-24.
Amb quins dos recursos retòrics està bastit el poema de dalt a baix?: Amb la metàfora vida=camí i la pregunta retòrica.
Relaciona la mètrica amb el tema i el títol del poema.: La mètrica és pròpia de la cançó popular (versos curts, etc.); la composició juganera i lleugera (la cançoneta del títol) contrasta, tanmateix, amb la gravetat i la profunditat del tema que s’hi aborda, que és la interrogació sobre l’enigma de la vida. Aquesta combinació entre tema greu i mètrica popular l’hem trobada i la continuarem trobant al llarg de l’antologia.

11. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). Com sé que es besa (dins El poema de la rosa als llavis, 1924)

Explica què és un cal·ligrama.

Un cal·ligrama és una composició poètica en la qual la disposició de l’escriptura i la mateixa tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa. (Segons el DIEC 2).

Quin és el tema del poema?

L’explicitació plàstica de la història d’amor jove i sensual del llibre en què està recollit, El poema de la rosa als llavis.

Localitza-hi un element de tradició trobadoresca (té a veure amb com es refereix a la noia).

Aimia.

Esmenta’n elements de la cançó d’arrel popular.

Els versos que donen títol al cal·ligrama.
L’actitud juganera i un punt desafiant de la noia.
La mètrica (si col·loquem els versos en una disposició normal, ens adonem que són octosíl·labs).

12. Clementina Arderiu (1889-1976). El pendís (dins L’alta llibertat, 1920)

Què expressa el poema?: Entre d’altres temes, és la reflexió sobre la dificultat, per a la dona artista i creadora, de trobar un espai físic i mental per crear en una societat que històricament li ha atribuït les funcions domèstiques.
Busca 4 exemples de la figura retòrica de l’encavalcament; per què creus que succeeix això i quin efecte provoca?: Per exemple, del vers 4 al 9 ja n’hi ha quatre. En tractar-se d’un pendís (pendent, terreny que fa baixada), la mètrica curta i, per tant, els encavalcaments que ocasiona provoquen aquest efecte d’acceleració, de trobar-se en un pendent.
Quin altre recurs retòric predomina en els versos 26 i 27? I al vers 44?: Versos 26 i 27: Quiasme. Vers 44: Comparació.

13. Carles Riba (1893-1959). Súnion! T’evocaré de lluny... (dins Les elegies de Bierville, 1943)

Què és una elegia?: Poema, sovint de to melancòlic causat per la pèrdua d’un ésser o per la nostàlgia de l’exili, compost en l’antiguitat per dístics elegíacs i adaptat de formes variades a la versificació moderna. (Segons el DIEC 2).
Què és Súnion?: Un temple de Delfos (referència clàssica).
Amb quin recurs retòric s’inicia el poema?: Apòstrof.
A qui es refereix el poeta al vers 11?: A ell mateix, com a exiliat després de la Guerra Civil espanyola.

14. J. V. Foix (1894-1987). Sol, i de dol, i amb vetusta gonella (1947)

(Escrit entre 1913 i 1927, enllestit el 1936, publicat al volum homònim el 1947)

Parla de la mètrica i de la rima del poema. De quin tipus de composició es tracta?: Està format per versos decasíl·labs amb cesura (4 + 6) i té rima consonant. Es tracta d’un sonet.
Als versos 1 (sol – dol) i 9 (sol – sóc) s’hi contenen sengles paronomàsies. Amb quin fenomen semàntic té a veure aquest recurs?: Són paraules parònimes.
A la segona cobla (versos 5-8), hi predomina un recurs retòric concret; quin?: La pregunta retòrica.
Al llarg de tota la composició, hi apareixen amb freqüència dos recursos retòrics que tenen a veure amb la sintaxi. Quins són?: L’hipèrbaton i l’encavallament.
Quin és el tema del poema?: El jo poètic reflexiona fonamentalment sobre la seva soledat.

15. Salvador Espriu (1913-1985). Assaig de càntic en el temple (dins El caminant i el mur, 1954)

Què expressa el poeta en aquesta composició?

La contradicció interna del subjecte líric davant la situació del seu país sotmès a l’esclavitud que suposa tota dictadura (exili interior): s’hi queixa amargament de la seva terra, però no l’abandonarà.

El poema es pot dividir en tres parts; digues quines són i de què tracta cadascuna.

Primers set versos: El desig de fugida de la terra.
Següents sis versos: La censura social per aquesta intenció.
Darrers set versos: La darrera afirmació de fidelitat al país.

Quina figura retòrica predomina als versos 9 i 10?

La comparació.

Cerca els versos on s’utilitza el recurs de l’asíndeton.

Versos 2, 6, 19-20.

16. Joan Oliver, Pere Quart (1899-1986). Corrandes d’exili (1939)

(Escrit el 1939 i inclòs a Saló de tardor, 1947)

Defineix el concepte corranda.: La corranda és una cançó popular curta, molt sovint improvisada i generalment composta per quatre versos heptasíl·labs amb rima creuada.
Quin és el tema de la composició? Relaciona’l amb el gènere de la corranda.: És la marxa cap a l’exili, quan la Guerra Civil estava a punt d’acabar a Catalunya (12 de febrer de 1939). Tornem a trobar de nou el tractament d’un tema seriós i greu amb una forma popular. D’altra banda, la corranda tenia molt a veure amb la cançó de bandolers, i el jo poètic i la seva estimada estan creuant la frontera cap a França per les muntanyes; fugen com si fossin bandolers, en certa manera, d’amagat.
Quin recurs retòric utilitza el poeta als versos 8 i 9?: La comparació.

17. Rosa Leveroni (1910-1985). Elegies de la represa, VI / No em preguntis, amor, per què t’estimo (1946)

(Escrit el 1946 i inclòs a Presència i record, 1952)

Amb quin tòpic amorós acaba aquest poema?

Amb el tòpic de l’amor després de la mort.

Es pot dividir en dues parts; quines són i amb quin recurs retòric comencen?

Versos 1-10 i 11-16.
Comencen amb una anàfora.

Està format per versos blancs; com són?

Tenen la mateixa mètrica (són decasíl·labs, excepte l’últim), però no rimen.

18. Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Els amants (dins Llibre de meravelles, 1971)

Quins poetes són citats?

López-Picó, Petrarca, Riba i Bécquer.

A quines èpoques i quins moviments pertanyen?

Josep M. López-Picó: Poeta noucentista (segles XIX-XX).
Francesco Petrarca: Poeta humanista, un dels iniciadors del Renaixement (segle XIII).
Carles Riba: Poeta bàsicament postsimbolista (segles XIX-XX).
Gustavo Adolfo Bécquer: Poeta romàntic (segle XIX).

A quina mena d’amor fa referència el poeta? És un amor jove o madur? Justifica la resposta tot indicant els versos en què apareguin aquestes referències.

És un amor madur. Pel que fa a les referències, n’hi ha, principalment, als versos 4 i 23.

Assenyala algun tret dialectal que mostri la varietat geogràfica del poeta.

Pel que fa a la varietat geogràfica (valenciana), en trobem mostres, per exemple, als versos 3 (recorde), 9 (perdone), 14 (peçó), 18 (faça), etc.

19. Miquel Martí i Pol (1929-2003). L’Elionor (dins La fàbrica, 1972)

Què denuncia aquest poema?: El silenci d’una dona, símbol de totes les altres, que compleix amb els preceptes de la seva classe, sense rebel·lia perquè tot ja està estipulat i sancionat pel costum i la tradició; no té (o no tenen) cap possibilitat d’autoconsciència i, per tant, d’alliberament per realitzar-se com a individualitat.
Què signifiquen els versos que es repeteixen a l’inici i al final?: La impossibilitat de les dones de trencar amb allò que està establert: el cicle torna a començar.
Assenyala tres encavalcaments.: N’hi ha, per exemple, als versos 1-2, 4-5 i 15-16.

20. Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Brida (dins Bruixa de dol, 1979)

Què és una brida?: És una corretja que serveix per frenar el cavall, amb les regnes i les altres cordes.
Quin sentit pot tenir al poema?: Com que la brida és un fre, i el jo poètic s’identifica amb un traginer de cançons sobre un cavall desbocat (és a dir, sense brides o frens), té a veure amb la llibertat.
Aquest poema recorda un gènere popular, quin?: El de la corranda o cançó de bandolers.
Com és la rima?: És assonant, seguint l’esquema -a-a... i amb tornada.
Explica el que vol expressar l’autora amb aquests versos.: Són una exaltació al cant, un crit de llibertat que s’alça contra les pautes socials, però també literàries.

Preguntas frecuentes

Què és una corranda?

La corranda és una cançó popular curta, molt sovint improvisada, generalment composta per quatre versos heptasíl·labs amb rima creuada. Tenia molt a veure amb la cançó de bandolers.

Què és un cal·ligrama?

Un cal·ligrama és una composició poètica en la qual la disposició de l'escriptura i la tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa. Segons el text, el de Salvat-Papasseit fa l'explicitació plàstica de la història d'amor del llibre El poema de la rosa als llavis.