Romanticisme, Realisme i Naturalisme a Catalunya al Segle XIX

El Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment estètic que va sorgir a mitjans del segle XVIII i va durar aproximadament un segle. Va condicionar l'art, la sensibilitat i l'actitud artística d'Europa, la qual cosa va comportar una nova manera de veure el món. Dona preferència a la passió per sobre de la raó.

Orígens del Romanticisme

• Alemanya (mitjans s. XVIII): moviment d'artistes del món Sturm und Drang (tempesta i assalt). Apareix com a revolta contra el classicisme que representava la Il·lustració. Pretén recuperar l'absència d'una societat alemanya. A partir d'aquí apareixeran els nacionalismes.
• França: com que França i Alemanya eren enemigues, França es resistia al canvi. Un autor destacat és Victor Hugo amb Els miserables.
• Anglaterra: Shakespeare (essència del drama) va ser el model dels propers escriptors.

El Romanticisme és una revolta en la qual es busca la llibertat renovadora (dóna importància al món irracional). També és un programa literari on s'expressen sentiments, emocions i passions, i alhora un estat d'ànim pessimista de veure el món.

Temes del Romanticisme

• Melancolia i nostàlgia del passat (època medieval, elements fantàstics...).
• Subjectivitat (recerca de la llibertat interior).
• Natura (apareix idealitzada i reflecteix l'estat d'ànim de l'artista).
• Sofriment del poble.
• Nacionalisme.

Els autors romàntics es pregunten per la raó i la realitat (els agraden els cavallers, castells...). Van conrear el gust pel món gòtic (retorn al passat medieval). Els agradaven les històries fantàstiques de viatges, de terror i de mort.

L'artista romàntic

Vol ser lliure, estima i defensa la llibertat. Per a ells, ser feliç és sentir-se lliure, sense limitacions ni normes. La seva major preocupació és defensar la llibertat personal i de tots aquells individus que solen estar marginats en la societat.

Sofriment del poble

Es preocupen per la manca de llibertat del poble, no estan d'acord que el poble pateixi. Volen que tothom sigui lliure i no se senti oprimit.

Atracció per allò desconegut

Com ara llacs misteriosos i boscos. Prefereixen la foscor de la nit a la llum del dia. El patiment duu plaer a l'amor. Una relació amorosa normal és impossible. La mort és vida.

Idees i característiques

• Llibertat d'expressió d'idees i ideals.
• Món ideal (gust gòtic).
• Natura com a reflex del sentiment de l'artista.
• Ambients misteriosos.
• Personatges estranys i fantàstics.
• La mort és present sovint.
• Protagonistes apartats de la societat que defensen la llibertat.
• Mons llunyans i desconeguts (exòtics del món oriental).

El Romanticisme a Catalunya

Arriba a mitjans del segle XIX. Una de les publicacions que van tenir més incidència va ser Los Bandos de Castilla (López Soler, 1830), que va ser un manifest català del Romanticisme. La burgesia s'interessa per les noves modes artístiques i per les idees romàntiques. Es formen les primeres revistes que publiquen aquestes idees, però no van ser acceptades pel rei absolutista Ferran VII, que les va prohibir. Per això, els intel·lectuals catalans van haver d'exiliar-se fins que el rei va morir. Una de les revistes importants va ser El Europeo, escrita en castellà, però on es va introduir el català. Alguns escriptors catalans destacats són Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment sociocultural de mitjans del segle XIX (a partir del 1833) que pretenia recuperar la cultura catalana a través de la llengua. Es va crear per la influència del Romanticisme que arribava d'Europa (perquè el Romanticisme idealitzava el passat) i també per la nova societat burgesa que s'estava estenent. S'inicia el 1870 amb la revista La Renaixença, que donarà nom a aquest període. Es diu així perquè és el període establert entre el Neoclassicisme i el Modernisme, i també per anomenar la gent que volia recuperar la identitat nacional. La burgesia va ser el motor, ja que tenia molt poder (la indústria estava a les seves mans).

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals eren un certamen literari que pretenia prestigiar la llengua i la cultura catalana, i també volia animar la gent a escriure en català. Van sorgir el 1859. Hi podia participar tothom que volgués fer-ho en català amb els temes de pàtria, fe i amor. S'atorgaven tres premis que corresponien a aquests temes. Qui els guanyava tots tres era considerat "Mestre en Gai Saber". Els temes eren la relació entre Catalunya i Espanya, la defensa de la personalitat lingüística de Catalunya, la glorificació del passat de Catalunya i la necessitat de renovació literària.

La Revolució Industrial

L'aparició de la Revolució Industrial al segle XVIII va aportar innovacions tecnològiques, el vigor del comerç marítim i l'obertura de canals transoceànics. La gent farà moviments migratoris cap a la ciutat, on hi haurà feina, però això farà que augmenti la misèria. L'alfabetització va arribar a més d'un 50% d'Europa (llegir i escriure). També hi va haver lluita de classes i exposicions universals per mostrar els avenços tecnològics i obrir el comerç de cada país (1889 a París, Torre Eiffel).

El Realisme

En el Realisme hi apareixen totes les classes socials per donar una panoràmica completa de la societat, però s'interessa especialment per la burgesia. No és determinista. L'ésser humà es forja el seu propi destí, per això no es dóna una visió fatalista de la societat. El cientifisme no és un element definitori.

El Naturalisme

En el Naturalisme es reflecteixen les classes socials baixes i marginades, i té un interès especial per elements patològics o mòrbids. Creuen en les lleis hereditàries i en el determinisme. Té una visió fatalista d'alguns aspectes, com la condició obrera. Té caràcter doctrinal. Pretén ensenyar més que entretenir. Segueix les tesis darwinianes de la selecció natural, que presenta com a indiscutibles. La literatura pot contenir experiments i diagnòstics basant-se sempre en tres principis: observació, objectivitat i precisió.

El Realisme a la Literatura

El Realisme és un corrent literari que apareix a Europa a la segona meitat del segle XIX, especialment a França i Anglaterra. Els escriptors retraten la realitat tal com és, com un mirall, a través de l'observació. Fan descripcions minucioses i exactes, amb ambients i personatges de la realitat. S'oposa al Romanticisme i al Classicisme. Recull doctrines filosòfiques, polítiques i científiques del moment (August Comte, Karl Marx, Darwin, Mendel...).

El Naturalisme a la Literatura

El Naturalisme apareix a França a la segona meitat del segle XIX. Es considera l'evolució del Realisme i va ser originat per Émile Zola. El Naturalisme se sent atret per la ciència més que el Realisme. Recull les misèries humanes (bojos, alcohòlics, malalts) i presenta els instints més primaris i brutals. Denuncia una societat corrompuda i ataca les institucions tradicionals, com l'exèrcit o l'Església. Els personatges estan atrapats per la natura i per la constitució genètica, estan estigmatitzats per un fatalisme que acabarà destruint-los.

Característiques del Naturalisme

• Imitació de la natura com a norma suprema de l'art.
• Cientifisme (només accepta ciències comprovades empíricament).
• La novel·la té caràcter doctrinal i pretén ensenyar.
• La literatura pot presentar experiments i diagnòstics basant-se en els tres principis esmentats.
• Gran importància de la descripció, ja que l'art es concep com una mena de fotografia.
• Mostra pessimisme i interès en elements patològics i mòrbids.
• Absència de lirisme en el llenguatge.

Moviments Culturals del Català al Segle XIX

Àngel Guimerà

Als 14 anys va estudiar a Barcelona (forma part de la Renaixença). Publica obres íntimes. El seu primer poema va aparèixer a la revista La Gramalla. Maria Rosa, Terra Baixa i Mar i Cel són algunes de les seves obres més conegudes, que relaten les injustícies humanes.

El Teatre

El teatre va ser una peça clau en la consolidació de la Renaixença. Hi havia dues tendències:

Corrent culte

Teatre basat en els mòduls romàntics, adreçat a un públic burgès, amb una llengua arcaica i medievalitzant.

Corrent popular

Herència del sainet i de les comèdies costumistes. Reivindiquen el català que es parla al carrer. Ús de la paròdia per ridiculitzar el convencionalisme del teatre romàntic i burgès.

El Sainet

El sainet és una peça teatral curta, molt difosa entre les classes populars. S'acosta a la comèdia. Mostra sovint la vida picaresca, els costums...