Examen la renaixença

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,07 KB

 

Renaixença=s.XIX època de consolidació del grans canvis iniciat en el
s. Anterior.La burgesia  enriquit amb el comerç el grup social que invertirà en les indústries. Quan la burgesia pren consciència que és el principal grup social que crea riquesa dins l’Estat, començarà a reclamar canvis
polítics favorables als seus interessos i que reflecteixin els seus ideals. A nivell social:desapareix la societat estamental de l’Antic Règim i apareix una nova societat de classes, en la qual tots els individus són iguals davant la llei, i l’element de diferenciació social serà la riquesa en lloc del llinatge.
els canvis es donaren a Espanya, però amb diferències respecte a la
resta d’Europa. El procés d’industrialització va arribar més tard  Espanya va
sofrir la lluita entre absolutistes i liberals. El proletariat començarà a organitzar-se a partir de la segona meitat del XIX i demanarà, a més de les millores laborals, el sufragi universal

SITUACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA DURANT EL Segle XIX


Després d’un període d’esplendor de la llengua i la literatura catalanes (s.XIII-XV) es produeix una minva qualitativa i quantitativa de la producció culta en llengua catalana (l’excepció serà el Segle XVIII a Menorca). Introducció de la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalano-aragonesa=introducció llengua castellana dins l’àmbit de la cort. A finals del s.XV s’unifiquen les dues corones. En aquest moment, la història de la cultura catalana canvia: amb el trasllat de la cort a Castella, el castellà comença a considerar-se una llengua de prestigi i el català una llengua inferior apta només per a usos familiars. Després de la Guerra de Succeció (1702-14), Felip V aplica a les terres de parla catalana els “Decrets de Nova Planta” que, per primera vegada, prohibeixen l’ús de la llengua catalana. A Menorca, aquesta prohibició no es farà efectiva fins a final del Segle XVIII, un cop l’illa ha deixat de ser britànica.
situació lingüística a l’inici del s.XIX és de DIGLÒSSIA A la llarga, si no s’hi posa remei, la situació desemboca en la SUBSTITUCIÓ d’una llengua per l’altra.  índexs d’analfabetisme al començament del s.XIX eren elevadíssims =  influència dels àmbits formals en el si de la societat era mínima. 
l’ús de la llengua catalana a nivell oral era absolut. Aquest fet influirà de forma · decisiva a l’hora de normalitzar l’ús de la llengua catalana.
moviment de reacció contra aquesta situació=segon terç del Segle XIX : la Renaixença voldrà recuperar els signes d’identitat nacional catalana.  la llengua=recuperar per al català els diferents àmbits d’ús que havia anat perdent. La Renaixença comportarà un revifament del català com a llengua de cultura: es recupera la producció literària en català en tots els gèneres, es creen revistes, editorials i premsa en català, etc. No arriba, durant el Segle XIX, a l’àmbit administratiu, científic o tècnic. A més, no serà fins al Modernisme (finals XIX) quan s’iniciarà el camí cap a la normativa del català escrit. és normal trobar en els escrits barbarismes,arcaismes i vulgarismes

"Renaixença" moviment complex i plural --polític, social i cultural-- que no es pot reduir a una única opció cultural (Romanticisme, Realisme-Naturalisme), i que vol recuperar els signes caracteritzadors d'una identitat nacional catalana, incidint principalment en el tema de la llengua. Moviment de recuperació de l'ús literari del català entre 1833, data de la publicació de l'oda "La Pàtria" de B. Carles Aribau, i el 1877, any en què són premiats als Jocs Florals de Barcelona Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. La identificació LLENGUA = PÀTRIA va esdevenir la clau del moviment renaixentista. Moviment literari i polític. Hom cercarà els senyals d'identitat nacional en dos sentits: el passat (bàsicament l'Edat Mitjana) i la tradició popular.A les Illes Balears,  lloc on va tenir més incidència=Mallorca. Barcelona/escriptors =model dels autors mallorquins. Aquest sentiment d’unitat els va estimular a participar als Jocs Florals. Destaquen, entre altres, Marian Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza.  manca de lectors i d’infraestructures pròpies posen en evidència la precarietat de la renaixença mallorquina. A Menorca, a partir del 1782, la política assimilista i castellanitzadora a què es va sotmetre l’illa després de la dominació britànica i l’aparició, a partir del 1833, d’una fornada d’escriptors desvinculats de la pròpia tradició literària, va impedir que avui no puguem parlar de Renaixença a Menorca. C) PROGRAMA DE LA RENAIXENÇA. Per tal d’assolir la total identificació entre llengua i pàtria era necessari : a)prendre consciència de la viabilitat social i cultural de la llengua i de la contradicció que suposava l'ús d'una llengua en la intimitat i una altra en la vida social o professional; b) interessar les capes burgeses per la llengua i la cultura que els era pròpies. Per aconseguir afectivitat:1. Rescatar i fixar la literatura popular i tradicional 2. Crear modelsdepurats de llengua. Intents de sistematitzar la gramàtica. 3. Crear una literatura en tots els gèneres i també una premsa i unes editorials en la nostra llengua. 4. Potenciar les institucions que ja existien i crear-ne d'altres (ex. Els "Jocs Florals"). 5. Reconstruir la història de l'Edat Mitjana, època d'esplendor de la cultura catalana, i recuperar i divulgar els autors clàssics catalans. D) ELS JOCS FLORALS=Institucionalitzats el 1859, certàmens poètics que recuperaren el mite del trobador, carregat d'idealisme històric.  la temàtica trobadoresca, sobresortien els tòpics de "Pàtria, fe i amor".Poeta guanyador=atorgava el títol de "Mestre en Gai Saber". Peça clau per a la normalització de la nostra cultura a mitjan Segle XIX :  no admeteren cap altra llengua catalan,Provocaren lprimeres publicacions períòdiques en català,Donaren prestigi social a la cultura escrita en català.Permeteren i potenciaren l'aparició de noves generacions de poetes i prosistes catalans.  relació escriptor-societat, donant Audíència pública a la campanya renaixentista.

LA POESIA ROMÀNTICA. BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1789-1862)


"La Pàtria", la primera mostra de poesia ROMàntica amb dignitat literària, la donà a
conèixer Bonaventura Carles Aribau a "El Vapor",1833. Va potencià l'aparició del
Romanticisme en llengua catalana i revitalitzà la tradició cultural precedent.
La crida que Joaquim Rubíó i Ors fa en el pròleg de Lo Gaiter del Lobregat (1841)
tindrà una resposta entusiasta. L’any 1858, Antoní de Bofarull publica l’antologia
poètica Los Trobadors nous la qual volia “donar un testimoni del nou esperit literari que alenta
al país, per fer reviure en ell la llengua de sos antics hèroes”. El seu esperit historicista, abocat al
passat,Víctor Balaguer presenta, el 1859, Los Trobadors moderns i
defensa una interpretació política de la Renaixença i de l’activitat poètica

CONSOLIDACIÓ DE LA POESIA ROMÀNTICA: JACINT VERDAGUER (1845/1902)


Nascut en un poblet de la Plana de Vic, Verdaguer va rebre una educació eclesiàstica
però, de sempre, se sentí atret per la literatura. Quan el 1870 és ordenat sacerdot, compagina la
seva obra literària amb l’activitat eclesiàstica. Així, pot incidir en la relació, que es volia ben
estreta des del catolicisme oficial, entre pàtria i religió a l’hora de recuperar els senyals d’identitat
catalans. De totes maneres, Verdaguer se sentí influït per la llegenda cristiana però també per la
clàssica. Final  vida experimenta una voluntat de purificació que el porta a radicalitzar les seves activitats com a sacerdot.  s’aboca a exercir la caritat i entra en un món gairebé esotèric, com el de la pràctica d’exorcismes. Problemes amb el marquès que l’allotjava i amb les autoritats eclesiàstiques i, finalment, se li retiren les lliçències sacerdotals. Popularitat considerable,gran escriptor, en poesia i en prosa. La seva obra és bàsicament poètica, tot i que també va escriure alguns textos en prosa. caireromàntic:patriòtica,sentimental,imaginativa,melangiosa,vinculada al folklore, que lloa el passat històric i que dóna protagonisme a la natura. Combinada elements de la Renaixença, . Temes Catalunya, la pàtria, Déu i la fe.  Poesia èpica=Barreja història i mitologia a través de dos temes: el descobriment d’Amèrica i l’enfonsament de l’Atlàntida guanyar els Jocs Florals de 1877.  poema èpic Canigó (1886).  varietat de formes i de situacions poètiques que la converteixen en una de les obres mestres de la literatura catalana. Narra les gestes de Tallaferro contra els moros que envaeixen les terres catalanes.*Poesia Lírica.=poesia patriòtica i poesia religiosa.

Entradas relacionadas: