Les Revolucions Russes (1905-1917) i la Dictadura de Stalin

La Rússia Tsarist a Inicis del Segle XX

Situació General

• Gran endarreriment social i polític.
• Poder absolut del Tsar, amb suport de la noblesa, l'Església Ortodoxa i els funcionaris.
• Impuls estatal a la industrialització durant el segle XIX.
• Miseria econòmica dels pagesos, malgrat l'abolició de la servitud feudal (1861).

L'Oposició Política

• Populistes: Partidaris de la revolució agrària.
• Bolxevics: Facció del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (creat el 1898), liderada per Lenin, que buscava crear la dictadura del proletariat.
• Menxevics: Facció moderada del POSDR.

La Revolució de 1905

El Moviment Revolucionari

El moviment revolucionari es va iniciar amb vagues a Sant Petersburg i una concentració davant del Palau d'Hivern. La violència exercida per l'exèrcit va provocar el conegut com a Diumenge Sagnant, enfadant profundament obrers i pagesos.

Conseqüències i Fracàs de les Reformes

• El Tsar va prendre mesures, com la creació d'un parlament (la Duma).
• Els partits opositors es van unir per pressionar el Tsar.
• El fracàs de les reformes va empitjorar la situació, especialment amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial (PGM).
• Va augmentar la repressió política i l'autoritat del Tsar va dificultar la tasca de la Duma, frustrant les expectatives d'obrers i pagesos.

La Revolució de Febrer de 1917

L'Inici de la Revolució

Rússia patia greus problemes a causa dels revessos militars a la PGM. El 1917, la vaga a les fàbriques d'armes es va estendre per tot el país, provocant la revolta de l'exèrcit.

El Doble Poder

Els revolucionaris van crear el Soviet de Petrograd, mentre que els liberals (Cadets) van formar el Govern Provisional. Nicolau II va abdicar.

El Govern Provisional

A Rússia coexistien dos poders paral·lels: els soviets i el Govern Provisional. Aquest últim va crear noves reformes, però va decidir seguir amb la guerra i endarrerir les reformes agràries.

Crisi amb els Bolxevics

La ruptura amb el Govern Provisional va portar a una revolució obrera. Menxevics, socialistes revolucionaris i liberals van ajudar a crear un nou govern. El 1917, els bolxevics es van manifestar per aconseguir el poder, però van ser declarats il·legals; Trotski va ser detingut i Lenin exiliat.

El Cop de Kornilov

Kornilov va intentar un cop d'estat, aturat gràcies a la mobilització dels menxevics, socialistes revolucionaris i bolxevics. Aquesta intervenció va reforçar el poder bolxevic.

La Revolució d'Octubre i la Creació de l'URSS

Presa del Poder Bolxevic

Els soviets es van convertir en una alternativa de poder, amb el Soviet de Petrograd dirigit per Trotski. L'empitjorament de la situació va crear demandes de terres, control de fàbriques pels obrers i democratització de l'exèrcit. Lenin va retornar de l'exili i va plantejar un poder revolucionari per recuperar el control.

La Revolució d'Octubre

Trotski va dirigir les operacions de presa de poder a Petrograd. Entre el 24 i el 25 d'octubre, la policia va entrar al Palau d'Hivern i va detenir el govern. Es va reunir el II Congrés de Soviets de Rússia, on els menxevics i socialistes van protestar pels actes bolxevics. Lenin va aprofitar la marxa dels menxevics per crear un nou govern.

Creació de l'Estat Soviètic

Els bolxevics van iniciar la construcció d'un estat socialista soviètic. Les primeres mesures van ser:

• Decret de la Pau (perquè els països acabessin la guerra).
• Mesures per aconseguir suport popular: jornada laboral de 8 hores, reconeixement de nacionalitats i col·lectivització de fàbriques.

Es va actuar contra els opositors i es va signar la Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya per retirar-se de la PGM. Els soviets van aprovar una Constitució que convertia Rússia en una dictadura del proletariat amb un partit únic: el Partit Comunista Rus.

La Guerra Civil (1918-1922)

Els diferents grups polítics es van oposar a la presa de poder dels bolxevics. El principal grup opositor van ser els Blancs, antics militars tsaristes que van iniciar la lluita el 1918.

• Els Blancs van tenir el suport de les potències occidentals, que volien evitar la difusió dels ideals bolxevics.
• Trotski va tenir la direcció militar i va crear l'Exèrcit Roig, que des del 1920 va guanyar terreny als Blancs fins a la victòria final el 1922.

La Dictadura de Stalin

Control i Culte a la Personalitat

A partir de 1929, Stalin va controlar els partits comunistes i va ser considerat infal·lible. Va eliminar tota la dissidència possible. El 1936 es va legalitzar la dictadura, tot i que mai hi va haver eleccions lliures. Es va donar lloc a la Nomenklatura, és a dir, la burocràcia del partit.

El Terror Estalinista

Stalin va crear l'NKVD (policia política). Entre 1936 i 1939, va impulsar els Processos de Moscou, una purga dels membres del PCUS que va acabar amb 700.000 executats. Gran part de la població va acabar en camps de treball (Gulags) a Sibèria. La societat soviètica va entrar en un període de denúncies i delacions durant el període estalinista.

Estabilització Econòmica i Planificació

El 1928, Stalin va abandonar la NEP (Nova Política Econòmica) i va imposar una economia planificada controlada per l'Estat.

• Es va declarar la col·lectivització dels camps.
• La Gran Fam de 1932 es va atribuir als Kulaks (classe mitjana de pagesos), que van ser assassinats o deportats.
• Stalin va posar en marxa la indústria pesant. Això va crear un gran desenvolupament industrial, però va empitjorar el benestar comú de la població.