L'Antic Règim: Societat, Economia i Crisi

Els Drets Senyorials

Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Aquests drets provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats: els pagesos havien de fer una sèrie de feines (prestacions personals). El senyor exigia unes taxes per la civilització dels monopolis senyorials. També gaudia de jurisdicció, podia exercir atribucions de caràcter públic sobre un territori molt més ampli (senyoria jurisdiccional). També a aquest ventall de tributs feudals s'hi ha d'afegir el delme, que consistia en l'obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'Església.

La Societat Estamental

L'Antic Règim estava dividit en estaments, grups tancats als quals es pertanyia per les circumstàncies del naixement. Hi havia tres estaments: el clero, l'ocupació del qual era resar i assegurar la protecció divina; la noblesa, que combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris; i l'estat pla, que consistia a produir tots els béns materials i que comprenia grups tan diversos com la pagesia i les classes populars.

Característiques de la Societat Estamental

La principal característica de la societat estamental era la desigualtat civil, que comportava la divisió en dos grups ben diferenciats: els privilegiats, que gaudien de drets i no pagaven impostos, i els no privilegiats, que no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues.

Privilegiats

• Clero: representava una part petita de la població i no pagava cap impost. L'alt clero provenia exclusivament de les classes nobiliàries i vivia en el luxe. El baix clero era principalment d'origen pagès, feia una vida modesta i sense luxes.
• Noblesa: representava entre el 2% i el 3% de la població. Hi havia diferències enormes entre la noblesa de la Cort, rica i poderosa, la noblesa de províncies, més modesta, i la noblesa de la Toga.

No Privilegiats

• Tercer Estat: representava la majoria de la població. La burgesia era el grup econòmic més dinàmic de la societat de l'Antic Règim. Hi havia la burgesia rendista, que vivia de les rendes de les seves propietats o capitals; la financera, integrada per banquers i cobradors d'impostos; la manufacturera o industrial; i la petita burgesia, formada per artesans.
• Les classes populars urbanes: agrupaven els treballadors manuals de les ciutats.
• La pagesia: era la majoria de la població. Es feia distinció entre els pagesos lliures, que podien ser propietaris o arrendataris, els jornalers i els serfs, que vivien sota el règim senyorial.

Monarquia de Dret Diví

L'eix central del sistema polític era la monarquia absoluta de dret diví, segons la qual la monarquia provenia de Déu. L'estat tenia un poder absolut: nominava els magistrats, administrava justícia i dirigia la política exterior. L'arbitrarietat era la norma d'estat i cap llei no protegia els súbdits del despotisme. L'òrgan principal del govern era el Consell d'Estat. L'administració, els funcionaris i els buròcrates s'encarregaven d'executar les ordres reials. El seu poder només estava restringit per la llei divina, a la qual estava sotmès com qualsevol altre, pel dret natural i per les lleis fonamentals de cada regne.

Crisi de l'Antic Règim

La Il·lustració (segle XVIII) a Europa va ser un moviment de caràcter intel·lectual del qual es van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa. Els il·lustrats, sobretot a França, van propugnar una fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món.

Crítica a l'Antic Règim

Els il·lustrats van criticar els pilars fonamentals de l'Antic Règim i van proposar un nou model d'organització política i social basat en els principis de la llibertat i de la igualtat. Van criticar l'absolutisme i van configurar les bases d'una nova doctrina política: el liberalisme.

Montesquieu va propugnar la divisió de poders. Rousseau va defensar la necessitat d'un contracte social entre governants i governats que garantís els drets bàsics de l'individu, i va formular el principi de la sobirania nacional, segons el qual el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat mitjançant el vot.

També es van oposar a la societat estamental i van defensar la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de cadascú. Voltaire es va proclamar defensor de la llibertat de consciència i va afirmar que les relacions humanes s'havien de basar en la tolerància. En el terreny econòmic van sorgir els fisiòcrates, com Quesnay, que es van oposar al mercantilisme i van assentar les bases del liberalisme econòmic.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

Adam Smith defensava la supremacia de l'individu davant dels estaments o grups organitzats i considerava que la recerca de l'interès propi era el motor del desenvolupament econòmic. L'interès personal fa que cada bé sigui produït en la quantitat en què es demana. Els interessos contraposats, gràcies al mercat mitjançant els preus, ajusten l'oferta i la demanda. David Ricardo va argumentar que, com que el treball era una mercaderia com les altres i molt abundant, els salaris no pujarien. Thomas Robert Malthus va dir que el creixement de la població desequilibraria la relació amb els recursos disponibles, i això faria empitjorar el nivell de vida.