Les Revolucions Liberals Europees: 1820, 1830 i 1848

Les Onades Revolucionàries Liberals del Segle XIX

Revolucions de 1820: L'Inici del Cicle

Espanya: El Trienni Liberal (1820-1823)

El rei Ferran VII es va negar a acceptar la Constitució de Cadis de 1812. No obstant això, el 1820, les tropes liderades pel coronel Rafael de Riego es van alçar contra el monarca absolutista. El rei es va veure obligat a acceptar la Constitució i es va iniciar el període conegut com el Trienni Liberal.

Tres anys més tard, el Congrés de Verona (organitzat per la Santa Aliança) va intervenir militarment per restaurar l'absolutisme de Ferran VII.

Itàlia: Els Carbonaris

A Itàlia es van produir diverses revoltes:

• A Nàpols, els Carbonaris van obligar el rei Ferran I a acceptar la Constitució.
• Al Piemont, el rei també es va veure obligat a acceptar la Constitució.

Els austríacs van intervenir en ambdues regions i van restablir l'absolutisme.

Grècia: La Lluita per la Independència

Grècia estava sota domini otomà. L'any 1821, va haver-hi un aixecament contra els turcs, que va derivar en una guerra per la independència el 1822. El 1825, els grecs van obtenir el suport de les principals potències europees (Rússia, Gran Bretanya i França) i van aconseguir la independència el 1829.

Revolucions de 1830: El Triomf de l'Alta Burgesia

França: La Revolució de Juliol

La revolució es va iniciar a França quan el rei Carles X va intentar anul·lar la Carta Atorgada. La resposta fou la Revolució de Juliol, que va acabar amb el derrocament de Carles X i el nomenament d'un monarca liberal, Lluís Felip d'Orleans.

França va passar a ser una monarquia constitucional i el govern, conegut com el «govern dels banquers», va ser controlat per l'alta burgesia.

Extensió del Moviment Revolucionari

El moviment revolucionari francès es va estendre per altres països europeus:

• Bèlgica: Amb el suport de França i Gran Bretanya, va aconseguir la independència respecte a Holanda l'any 1831 i va passar a ser una monarquia constitucional.
• Polònia, Alemanya i Itàlia: Les revolucions van fracassar, però van contribuir a afeblir els monarques absolutistes.

Revolucions de 1848: La Primavera dels Pobles

França: De la II República al II Imperi

França patia una forta crisi econòmica. La petita burgesia i els obrers es van unir i alçar contra l'alta burgesia, aconseguint que Lluís Felip d'Orleans abdiqués. Es va proclamar la II República Francesa.

La classe obrera va iniciar les Revolucions de Juny contra la II República. La petita burgesia es va aliar amb l'alta burgesia per fer front al proletariat. La República va aprovar una Constitució i va nomenar Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, president.

L'any 1852, Lluís Napoleó va dur a terme un cop d'estat que va posar fi a la II República i va iniciar el II Imperi, proclamant-se emperador amb el nom de Napoleó III.

Extensió a la resta d'Europa

Aquests moviments es van estendre per tot Europa:

• A Àustria, van obligar l'emperador Ferran I a acceptar una Assemblea Constituent.
• A Hongria i Txèquia, els moviments nacionalistes es van unir als liberals, i ambdós països van obtenir autonomia dins l'Imperi Austríac.