La Revolució Russa: De l'Imperi Tsarista a l'Estalinisme

La Revolució Russa: Antecedents i context

Abans de la Primera Guerra Mundial, Rússia presentava unes causes llunyanes de conflicte que es remuntaven al segle XIX. En aquella època, el 80% de la població eren camperols i les terres eren propietat dels nobles. La indústria estava molt poc desenvolupada i l'emperador era el Tsar Nicolau II, qui exercia un poder absolut.

A finals del segle XIX, la indústria va començar a avançar i les idees del marxisme van arribar als obrers de les fàbriques russes. Més endavant, es va originar la Primera Guerra Mundial, en la qual Rússia va participar, tot i que va acabar amb una població reduïda.

L'emergència dels partits polítics

En aquest context, van sorgir tres partits polítics principals:

• Partit Obrer Socialdemòcrata: Liderat per Lenin. Aquest partit seguia les idees marxistes i es va dividir en dos grups: els menxevics (moderats) i els bolxevics (radicals, bàndol al qual pertanyia Lenin).
• Partit Democràtic Constitucional: Defensava l'establiment d'una monarquia constitucional.
• Partit Socialrevolucionari: Representava els interessos dels pagesos i tenia Kerenski com a figura destacada.

La Revolució de 1905 i la Duma

L'any 1905 es va organitzar una manifestació contra el Tsar a Sant Petersburg. Per por de ser deposat, el Tsar va ordenar al seu exèrcit disparar contra els manifestants. Davant la reacció de la població, i per evitar quedar-se sense suport, el Tsar va cedir i va crear un parlament anomenat la Duma. No obstant això, el Tsar va continuar governant segons la seva voluntat, un fet que la població va percebre clarament.

Les dues revolucions de 1917

La Revolució de Febrer (Moderat)

A Sant Petersburg es van reprendre les manifestacions contra el Tsar, qui finalment va decidir abdicar. El poble reclamava la creació d'un parlament i la sortida de la Primera Guerra Mundial. Es va establir un govern provisional fins que Kerenski (moderat) va pujar al poder.

Kerenski va concedir una amnistia als presoners del Tsar, alliberant aquells que s'hi havien oposat i permetent el retorn d'exiliats com Lenin. Malgrat això, Kerenski no va retirar el país de la guerra, fet que va provocar el descontentament dels grups poderosos de Rússia.

D'altra banda, els sòviets (petits grups d'obrers de diferents indústries) es van reunir per proposar noves idees de govern. Lenin les va promoure a través del seu llibre, les Tesis d'Abril, on indicava als sòviets el camí per arribar al poder.

La Revolució d'Octubre

El 25 d'octubre de 1917, el cuirassat Aurora, sota la direcció de Lenin, va apuntar els seus canons cap a la seu del govern de Kerenski. Aquest ho va considerar una afronta i va abandonar el càrrec, cedint el govern a Lenin. Així va començar el mandat de Lenin, Trotski i Stalin.

Tot i que Kerenski havia convocat eleccions per al novembre, Lenin només va obtenir una quarta part dels vots. Com que no podia governar sense una majoria, va decidir anul·lar els resultats i dissoldre el Parlament. Amb el suport popular, Lenin va prendre mesures com la declaració de la propietat pública i la nacionalització de les fàbriques, on l'amo passava a ser un obrer més.

La Guerra Civil i la formació de l'URSS

El conflicte va enfrontar dos bàndols clarament diferenciats:

• L'Exèrcit Blanc: Format per aristòcrates, burgesos i oficials tsaristes, amb el suport de Gran Bretanya i França.
• L'Exèrcit Roig: Format pels bolxevics i liderat per Trotski (l'exèrcit de Lenin).

Es va produir una guerra entre ambdós exèrcits, però com que Gran Bretanya i França estaven esgotades per la participació en dos conflictes (la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa), l'Exèrcit Roig en va sortir victoriós. En acabar la guerra, Lenin es va adonar que Rússia patia una greu crisi econòmica; va aconseguir nous territoris i va organitzar el país com una unió d'estats: la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

L'estructura de l'URSS

L'URSS era un estat federal amb un parlament, el Sòviet Suprem, i un sol partit. Dins de l'URSS hi havia diverses faccions, però no totes donaven suport a Lenin. L'únic partit que el recolzava era el PCUS. Els altres sectors s'hi oposaven perquè defensaven el capitalisme, mentre que Lenin era profundament comunista.

La dictadura estalinista

El partit PCUS estava dirigit per Lenin, però després de la seva mort l'any 1924, es va haver de buscar un successor. La disputa pel poder es va centrar entre Trotski i Stalin. Trotski defensava que el comunisme s'havia d'expandir per tot el món; en canvi, Stalin creia que primer calia enfortir el comunisme dins del propi partit abans d'expandir-lo.

Ambdós van buscar suports, però Stalin va resultar guanyador. Per por, Trotski va fugir de Rússia, però Stalin va decidir que calia eliminar-lo. Finalment, l'any 1940, Trotski va ser assassinat a Mèxic per un català sota les ordres de Stalin. Amb la seva mort, Stalin va consolidar el seu poder absolut i va iniciar la dictadura estalinista.